matemàtic i lògic italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Alessandro Padoa (Venècia, 14 d'octubre de 1868 - Gènova, 25 de novembre de 1937) va ser un matemàtic italià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 octubre 1868 Venècia (Itàlia) |
Mort | 25 novembre 1937 (69 anys) Gènova (Itàlia) |
Tesi acadèmica | Di alcuni postulati della geometria euclidea dati con la maggior indipendenza possibile dall’intuizione (1895 ) |
Director de tesi | Giuseppe Peano |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic |
Ocupador | Universitat de Gènova (1932–1936) |
Alumnes | Carlo Federici Casa |
Família | |
Cònjuge | Elisabetta Padoa |
Pares | Pellegrino Padoa i Pasqua Levi |
Padoa va néixer a Venècia, ciutat en la qual va fer els seus estudis secundaris, ingressant després a la universitat de Pàdua per estudiar enginyeria, estudis que no va poder acabar per motius familiars. Més tard, va continuar els seus estudis, primer a la universitat de Bolonya i després a la de Torí, en la qual va fer amistat amb Mario Pieri. El 1895 es va graduar amb una tesi dirigida per Giuseppe Peano.[1]
Després de graduar-se va ser professor de matemàtiques a diferents instituts de secundària a Pinerolo, Sondrio, Roma, Chioggia i Cagliari, fins al 1909 en que va ser nomenat professor del institut Vittorio Emanuele de Gènova, ciutat en la qual va romandre la resta de la seva vida.
Tot i que va intentar diverses vegades aconseguir una plaça docent universitària[2] no va reeixir fins al 1932 en que va ser nomenat professor de lògica matemàtica de la universitat de Gènova. Es va jubilar el 1936.
Padoa va ser el principal docent i divulgador de la lògica ideogràfica i des del 1898 va posar totes les seves energies en cicles de seminaris sobre el tema a Brussel·les (1898), Pavia (1899), Roma (1900 i 1906), Cagliari (1906-7), Ginebra (1911) i Gènova (1932-1937).[3] Del seminari de Ginebra sorgirà el seu llibre més notable: La Logique déductive dans sa dernière phase de développement (1912).
A ell se li deu la interpretació (1900) de que les nocions primitives d'una teoria no poden ser definides en termes d'altres nocions de la teoria.[4] Aquesta interpretació seria desenvolupada amb posterioritat,[5] sobre tot pel matemàtic Alfred Tarski.
El 1934, la Reale Accademia dei Lincei el va honorar amb el seu premi en matemàtiques.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.