![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Alberto_Azzo_II_d%2527Este.jpg/640px-Alberto_Azzo_II_d%2527Este.jpg&w=640&q=50)
Albert Azzo II de Milà
From Wikipedia, the free encyclopedia
Albert Azzo II (Mòdena, 997 o 10 juliol 1009 - 20 d'agost de 1097), fou marcgravi de Milà i Ligúria, comte de Gavello i Pàdua, Rovigo, Lunigiana, Monselice i Montagnana; el nom deriva d'Albertezzo II, i va ser un poderós noble al Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia. Se'l considera el fundador de la Casa d'Este, ja que fou el membre de la primera família que va residir a Este, una població prop de Pàdua.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 juliol 1009 (Gregorià) ![]() Mòdena (Itàlia) ![]() |
Mort | 20 agost 1097 ![]() Legnago (Itàlia) ![]() |
Sepultura | Tomb of Albert Azzo II, Margrave of Milan (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | polític ![]() |
Altres | |
Títol | Margrave of Milan (en) ![]() ![]() |
Família | Este ![]() |
Cònjuge | Gersende de Maine Kunigunde of Altdorf ![]() |
Fills | Hug V del Maine ( ![]() Fulco I, Margrave of Milan ( ![]() Güelf I de Baviera ( ![]() ![]() |
Pares | Albert Azzo I, Margrave of Milan ![]() ![]() |
Albert Azzo II va ser l'únic fill d'Albert Azzo I, marcgravi de Milà. Va heretar del seu pare els seus càrrecs al voltant de 1020, i va augmentar contínuament les seves propietats al nord d'Itàlia. En 1063, va tractar d'adquirir el comtat del Maine pel seu fill Hug, perquè la dona d'Albert Azzo (i mare d'Hug), Garsenda, era cohereva de l'anterior comte del Maine Herbert II com filla del comte Herbert I. Hug va ser declarat compte, però no va poder imposar-se contra el duc Robert I Corteheuse de Normandia, que havia estat promès a la darrera hereva Margarida del Maine (+ 1063) germana del comte Herbert II. No obstant Hug va acabar sent compte el 1069 (Hug V del Maine) fins al 1093 quan va vendre els seus drets al seu cosí Elies de Beaugency.
A la Querella de les Investidures entre Enric IV, emperador, i el papa Gregori VII, Albert Azzo va intentar intervenir, però més tard es va unir al bàndol del papa. Al voltant 1073 va construir el castell d'Este que va convertir en la seva residència, de la qual cosa deriva el nom de la casa d'Este que va agafar la dinastia. Abans del seu projecte de construcció, Este era poc més que un poble.
El seu fill Welf IV d'Altdorf (del seu primer matrimoni) es va traslladar a Alemanya, primer a Caríntia i després a Baviera, donant lloc a una de les famílies més importants de la història europea, els güelfs (Welfs). Això al seu torn va conduir en última instància a l'ascensió al tron anglès el 1714 amb Jordi I d'Anglaterra. Un altre fill Fulcó I de Milà (del seu segon matrimoni), va ser la primera persona documentada a utilitzar el títol de "marquès d'Este".