Akhsikath

Akhsikath o Aksikat o Aksikant (nom sogdià que vol dir "Ciutat del príncep") fou una ciutat de Sogdiana, capital de la Vall de Fergana a la riba nord del riu Čen ču (Iaxartes) prop del riu d'Uzgend (també anomenat Kašart que vol dir "Afluent principal" del Sir Darya o Iaxartes) que seria el riu Kasan Say, al lloc on s'uneix al Sir Darya. A l'època medieval tardana s'anomenà només Akhsi o Aksi.

Akhsikath

Tipus	Jaciment arqueològic i ciutat antiga
Localització
Entitat territorial administrativa	To‘raqo‘rg‘on District (Uzbekistan) (en)
40° 53′ 12″ N, 71° 27′ 02″ E
Dades i xifres
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	18 gener 2008
Identificador	5293
Objecte d'un patrimoni cultural material significatiu de l'Uzbekistan

Fergana constituïa un regne independent al temps de la conquesta àrab, sota un governant local sogdià. Segurament era la Si-kien de les fonts xineses (segle vi i VII)

Fou residència de l'amir i els seus lloctinents (ummal). Al segle x era tan gran com Kuba l'altra principal ciutat de Fergana. La regió produïa raïm i els seus habitants eren notables bevedors de vi. Sota els samànides s'hi va encunyar moneda. Fou una ciutat important sota els karakhànides, i part del seu kanat occidental; el kan Yusuf Kadir Khan hi va encunyar moneda el 1025, Ahmad Tukan Khan ibn Harun Bughra Khan el 1026/1027, i més tard (el mateix segle xi) Ibrahim Tamgač Khan

La vila fou en part destruïda al començament del segle xiii en les guerres entre karakhànides i Khwarizm i després entre Muhammad de Khwarizm i els mongols, quan es va produir la invasió de Gengis Khan. La capital regional es va traslladar a Antigen. Akhsikath es va recuperar i al segle XIV-XV apareix sota el nom d'Akhsi i encara era la segona ciutat de la regió. Fou llavors teatre de lluites entre Babur i els txagatais. Després es va despoblar.

Les seves ruïnes, de nom Eski Aksi, foren explorades el 1885 per N.I. Veselovskiy. A la vora hi ha els llogarets moderns d'Aski i Sahad a la província més oriental de l'Uzbekistan.

Bibliografia

• N.I. Veselovskiy, Sredneaziatskiy Vyestnik, Tashkent, 1896