Aixecament burkinès de 2014
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Aixecament burkinès fou una sèrie de manifestacions i motins succeïts a Burkina Faso l'octubre de 2014 que es van multiplicar ràpidament a moltes ciutats del país. Aquests esdeveniments van començar en resposta a l'intent del President de Burkina Faso, Blaise Compaoré, de fer un canvi a la Constitució que li permetés d'allargar el seu mandat presidencial que ja durava 27 anys. Després d'un 30 d'octubre tumultuós en què va participar l'antic ministre de defensa Kouamé Lougué i en el qual hi va haver l'incendi de l'edifici del Parlament i d'altres edificis governamentals, així com la seu del partit al poder, el Congress for Democracy and Progress, Compaoré va dissoldre el govern i va declarar l'estat d'emergència. El General Honoré Nabéré Traoré va anunciar que comandaria un govern de transició que hauria de conduir a unes eleccions presidencials el 2015. Després d'un altre dia de protestes en massa i a causa de la pressió social el president Compaoré va dimitir.
Tipus | rebel·lió i protesta | ||
---|---|---|---|
Data | 28 d'octubre de 2014[1] - 31 d'octubre de 2014 | ||
Lloc | Ouagadougou, Bobo Dioulasso i Ouahigouya | ||
Estat | Burkina Faso | ||
Casus belli | Canvi de la llei electoral (abolició del límit del temps a la Presidència) | ||
Conseqüència | Reformes polítiques, dimissió del president Compaoré, dissolució del Parlament Yacouba Isaac Zida esdevé Cap d'Estat Michel Kafando esdevé president de transició i Zida Primer Ministre | ||
Morts | 24 | ||
Ferits | 625 | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
Conflicte Civil |
El general Honoré Nabéré Traoré va anunciar que lideraria un govern provisional que hauria de portar a unes eleccions generals abans de 12 mesos. De totes maneres, el tinent Coronel Yacouba Isaac Zida també es va nomenar cap d'estat interí perquè Traoré era poc popular, ja que era la mà dreta de Compaoré. Hi va haver un manifest de caps de l'exèrcit que van donar suport al fet que Zida ocupés el lloc de Cap d'Estat. Tot i això, una coalició dels partits de l'oposició no estaven d'acord amb el fet que l'exèrcit ocupés el poder i es va fer una crida a més mobilitzacions el matí del 2 de novembre.[3]
El 17 de setembre Michel Kafando, antic Ministre d'Afers Exteriors del país, fou nomenat President de la transició per les autoritats militars interines.[4]