![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Sectoresagla.gif/640px-Sectoresagla.gif&w=640&q=50)
Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA) (en castellà: Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, AGLA) va ser l'agrupació guerrillera més important que va tenir el Partit Comunista d'Espanya dins l'estat espanyol durant la dècada de 1940.
Dades | |
---|---|
Tipus | grup guerriller ![]() |
Governança corporativa | |
Part de | maquis ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Sectoresagla.gif/320px-Sectoresagla.gif)
L'Agrupació Guerrillera de Llevant (AGL) en un principi estava estructurada en tres sectors, que més endavant passarien a ser quatre a causa de la intensa activitat. Cada sector estava format per brigades, batallons i companyies i existia una vertadera jerarquia militar. El primer comandant de l'AGL, designat pel PCE fou Vicente Galarza Santana (Andrés), que seria afusellat al juliol de 1947.
- El 5è Sector comprenia Conca, part de València i de Guadalajara, comandat per Manuel Torres (Rodolfo)
- L'11è Sector comprenia la resta de València i Terol, comandat per Florián García Velasco (Grande)
- El 17è Sector comprenia el Baix Aragó, Castelló i les comarques del sud de Tarragona, comandat per Francisco Corredor, Pepito el Gafas.
- El 23è Sector, que actuava a Saragossa, Tarragona, Castelló i Terol, va sorgir de la divisió del 17è sector, i fou comandat per Jesús Caellas Aymerich, (Carlos o Catalán) fins que s'exilià a França a finals de 1948.
L'encarregat pel govern franquista d'eliminar l'amenaça maquis en aquesta zona fou el governador militar de Terol, Albacete, Conca i València,[1] Manuel Pizarro Cenjor, nomenat el 28 de juliol de 1947.[2]
L'AGLA disposava d'un campament de capacitació guerrillera[3] a la Muela Mediana, en la Serra d'Albarrasí (Monts Universals), a prop de Tormón i Jabaloyas (Terol) i dirigit per Francisco Corredor (Pepito el gafas), on es feia instrucció política i cultural, a més d'ús d'armament i explosius, i s'editava El Guerrillero, fou assaltat el desembre de 1947 por centenars de guàrdies civils, però els guerrillers fugen amb només una baixa.
Entre 1940 i 1941 va establir el campament de morro del gorrino[4] a Salvacañete, un dels més actius. L'estiu de 1946 moren dos guerrillers en un tiroteig i uns dies després aquests maten a un suposat confident de la Guàrdia Civil. El 16 de febrer de 1947 els maquis assalten el recinte Tormeda, i el 6 de gener de 1948 finalment el campament és assaltat per la guàrdia civil, morint el cap del sector, Valencia i sent capturats la resta de maquis.
El 4 de maig de 1948 la guàrdia civil descobreix el campament general del 23è Sector a la part més muntanyosa del terme de la Sénia, i és assaltat el 24 de maig però el troben desocupat, requisant documentació.