Cúmul de galàxies
conjunt unit per la gravetat que conté des d'algunes galàxies fins a alguns milers / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies[1] és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de grup) fins a alguns milers. Els cúmuls de galàxies s'integren, a vegades, en estructures més amples, anomenades supercúmuls (Grans estructures galàctiques).[2]
Aquestes agrupacions galàctiques són superestructures còsmiques formades per milers de galàxies. La matèria bariònica de l'univers visible es distribueix al llarg d'estructures colossals que reben el nom de filaments o murs segons la seva forma i queden gran quantitat de regions buides sense gairebé matèria lluminosa, anomenades buits. Aquestes estructures estan formades per milers d'agregats de galàxies de diferents formes i mides. Aquestes grans macroestructures són les més recents en la història de l'Univers. Aquestes estructures es mantenen cohesionades per la força de la gravetat, però l'expansió accelerada del cosmos podria acabar imposant-se, si és que no ho ha fet ja, i detenir l'acumulació de matèria. Les distintes agrupacions de galàxies que conformen l'Univers s'anomenen grups, cúmuls i supercúmuls, segons la seva mida i nombre de galàxies que contenen. N'hi ha des de petits grups amb una desena de galàxies fins a grans cúmuls de milers de galàxies. Els supercúmuls són estructures més complexes, formades per centenars o milers de cúmuls galàctics interreaccionant gravitatòriament entre si.
Alguns cúmuls de galàxia destacables que es troben a l'univers proper són el cúmul de Verge, el cúmul de Fornax, el cúmul d'Hèrcules i el cúmul de Coma. Un gran grup de galàxies coneguda com el Gran Atractor, que es troba dins del cúmul de Norma, és tan enorme que pot afectar l'expansió local de l'Univers. Alguns cúmuls de galàxies destacables que es troben al llunyà univers d'alt desplaçament al vermell són el SPT-CL J0546-5345 i el SPT-CL J2106-5844, que corresponen als cúmuls de galàxia més enormes que s'han trobat als inicis de l'Univers. S'ha descobert en les darreres dècades que aquests cúmuls corresponen a llocs importants d'acceleració de partícules, una característica que s'ha descobert en observar emissions radials difuses no tèrmiques, com ara radiohalos i radio relics. S'ha descobert per mitjà de l'Observatori de raigs X Chandra que estructures com els fronts freds i ones expansives poden ser trobades en cúmuls de galàxies.