Adenoma d'hipòfisi

L'adenoma d'hipòfisi o adenoma hipofític o adenoma pituïtari o adenoma hipofisiari és un adenoma (tumor no cancerós) que es produeix en la hipòfisi. Els adenomes d'hipòfisi es divideixen generalment en tres categories depenent sobre el seu funcionament biològic: adenoma benigne (la majoria), adenoma invasiu (el 35%) i carcinoma (del 0,1% al 0,2%). Els adenomes d'hipòfisi representen del 10% a 25% de totes les neoplàsies intracranials i l'estimació de la taxa de prevalença en la població general és d'aproximadament el 17%.^[1]

Adenoma d'hipòfisi

Ressonància magnètica del cervell, mostrant en una secció frontal un macroadenoma d'hipòfisi (la imatge arrodonida central), invasiu
Tipus	benign neoplasm of pituitary gland (en) , neoplàsia benigna de tipus cel·lular, adenoma i malaltia
Especialitat	oncologia, endocrinologia, neurologia i neurocirurgia
Classificació
CIM-10	D35.2
CIM-9	237.0
CIM-O	M8272/0
Recursos externs
OMIM	MTHU016150
MedlinePlus	000704
eMedicine	1157189
Orphanet	99408
UMLS CUI	C0032000 i C0032000
DOID	DOID:3829

Els adenomes d'hipòfisi no invasius i no secretors són considerats com benignes en el sentit literal i en el clínic, però, un recent metanàlisi (Fernández-Balsells, et al. 2011) de les dades disponibles han mostrat que hi ha fins ara hi ha pocs estudis - de mala qualitat - per donar suport o refutar aquesta hipòtesi.

Els adenomes que superen els 10 mm de mida es defineixen com macroadenomas, i els menors de 10 mm com microadenomas. La majoria dels adenomes hipofisiaris són microadenomas, i tenen una prevalença estimada del 16,7% (14,4% en estudis d'autòpsies i el 22,5% en estudis radiològics).^[2][3] La majoria dels microadenomas hipofisiaris sovint no són diagnosticats i els que es diagnostiquen amb freqüència es troben de forma casual (o troballa incidental, llavors se'ls coneix com a incidentalomes).

Els adenomes invasors poden envair la duramàter, l'os del crani o l'os esfenoide. Encara que anteriorment es creia que els adenomes hipofisiaris clínicament actius eren rars, estudis recents han suggerit que podrien afectar aproximadament un de cada 1000 persones de la població general.^[4]

Referències

1. Ezzat, Shereen; Asa, S. L., Couldwell, W. T., Barr, C. E., Dodge, W. E., Vance, M. L. and McCutcheon, I. E. «The prevalence of pituitary adenomas». Cancer, 101, 3, 1, pàg. 613–619. DOI: 10.1002/cncr.20412. PMID: 15274075 [Consulta: 1r febrer 2013].
2. Ezzat S, Asa SL, Couldwell WT, Barr CE, Dodge WE, Vance ML, McCutcheon IE. «The prevalence of pituitary adenomas: a systematic review». Cancer, 101, 3, agost 2004, pàg. 613–9. DOI: 10.1002/cncr.20412. PMID: 15274075 [Consulta: 3 setembre 2008].
3. Asa SL «Practical pituitary pathology: what does the pathologist need to know?». Arch. Pathol. Lab. Med., 132, 8, agost 2008, pàg. 1231–40. DOI: 10.1043/1543-2165(2008)132[1231:PPPWDT]2.0.CO;2. PMID: 18684022 [Consulta: 3 setembre 2008].
4. Daly AF, Rixhon M, Adam C, Dempegioti A, Tichomirowa MA, Beckers A «High prevalence of pituitary adenomas: a cross-sectional study in the province of Liege, Belgium». J. Clin. Endocrinol. Metab., 91, 12, desembre 2006, pàg. 4769–75. DOI: 10.1210/jc.2006-1668. PMID: 16968795.