Acta d'Independència de Xile
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Acta d'Independència de Xile és el document mitjançant el qual Xile va declarar solemnement la seva independència de la Monarquia Espanyola. Va ser redactada i aprovada pel Director Suprem Bernardo O'Higgins a la ciutat de Concepció l'1 de gener de 1818.[1][2] La cerimònia de jura de la independència es va realitzar el 12 de febrer del mateix any, data del primer aniversari de la batalla de Chacabuco.
L'article o secció necessita millores de format. |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Revisar la nota |
Proclamació de la Independència de Xile manuscrita, exhibida al Congrés Nacional de Xile | |
Tipus | document històric |
---|---|
Fitxa | |
Publicació | 1818 |
L'acta original, que tenia unes frases manuscrites agregades per O'Higgins, s'hauria danyat en el Palau de la Independència.[3] En 1832, sota el govern del president José Joaquín Prieto, es va treure una còpia acurada i es va enviar a Perú perquè fos signada per O'Higgins i després pels seus ministres d'Estat de llavors —Miguel Zañartu, Hipòlit de Villegas i José Ignacio Zenteno—, que encara vivien a Xile.[1]
Aquesta última acta es conservava en el Palau de la Moneda fins al Cop d'estat a Xile de 1973, durant el qual s'hauria cremat o, segons la versió més difosa, hauria estat destruïda per un soldat.[4]