Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Acadèmia d'Enginyers de l'Exèrcit és una institució de formació militar de l'Exèrcit espanyol amb una àmplia tradició tecnològica i científica que va romandre a Guadalajara des de 1833 fins al seu trasllat a Segòvia en 1932 com a part de la seva fusió amb l'Acadèmia d'Artillers.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | acadèmia militar | ||||
Història | |||||
Creació | 1833 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1932 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu (1833–1924) | |||||
Seu (1924–1932) | |||||
La seu de l'Acadèmia d'Enginyers a Guadalajara va estar situada al palau de Montesclaros, a l'oest de la ciutat, fins que en 1924 va ser destruït per un incendi fortuït que va acabar amb part de les seves dependències i amb una important col·lecció de models, documents, llibres i obres d'art. Des de llavors, i fins al seu trasllat definitiu, va continuar les seves activitats als edificis annexos al palau que avui constitueixen l'Arxiu General Militar de Guadalajara i al palau d'Antonio de Mendoza.
A les aules de l'Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara van completar la seva formació 115 promocions, integrades per un total de 2.213 oficials enginyers, alguns d'ells màxims responsables del naixement i desenvolupament de l'Aeronàutica Militar Espanyola. Per les seves aules van passar, com a professors o alumnes, importants personatges, uns per la seva trajectòria castrense, uns altres per la seva aportació a l'avanç de l'enginyeria i la tècnica, com Mariano Barberán y Tros de Ilarduya, Eduardo Barrón, José Cubillo Fluiters, Alejandro Goicoechea Omar, Emilio Herrera Linares, Alfredo Kindelán y Duany, José Ortiz Echagüe o Pere Vives Vich.