L'aromer (Vachellia farnesiana i, anteriorment, acacia farnesiana, mimosa farnesiana) és una espècie de planta arbustiva que pertany a la família Mimosaceae segons la classificació antiga, o a la família Fabaceae, en la subfamília Mimosoideae, segons la classificació filogenètica. És una acàcia amb inflorescències globuloses i molt perfumada que es troba en les regions tropicals i com a subespontània al País Valencià (especialment a la part del sud). Ha estat inclosa al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.[1]
Vachellia farnesiana  | |
|---|---|
 Hàbit | |
_(20213930848).jpg) Il·lustració botànica | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Segur (TNC) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Acacieae |
| Gènere | Vachellia |
| Espècie | Vachellia farnesiana (L.) Willd. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Mimosa farnesiana |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Morfologia
És un arbust caducifoli (en una part de la seva zona de distribució,[2] però perennifoli en la majoria dels llocs)[3] que fa de 8 a 10 m d'alt. Les branques tenen nombroses llargues espines estipulars blanques, d'1,5 a 5 cm.
Les fulles són compostes i bipinnades, amb 10-25 parells de folíols, els quals poden fer de 5 a 7 x 1,5 mm. El pecíol fa de 4 a 10 cm i duu un petit gland.
Els seus glomèruls fan 12 mm de diàmetre amb les flors grogues i molt perfumades, per això ja en llatí originà el mot aroma. Floreix de febrer a març. Els fruits, dits aromes, són llegums cilíndrics de prop de 7 cm de llargada. Les llavors són brunes, de vora 7 mm de llarg.[4]
Distribució i hàbitat
Es creu que és originària de l'Amèrica tropical i ha estat estesa per l'ésser humà[5] en altres zones càlides com les d'Àfrica i Austràlia.
A les Illes Fiji i part d'Austràlia, es considera una espècie invasora. Prospera en sòls salins o sòls sòdics.[6]
Etimologia i ús
El nom d'aquest tàxon "farnesiana" prové del botànic Odoardo Farnese (1573–1626), el qual, sota el patronatge d'Alessandro Farnese, mantingué un jardí botànic privat a Roma (els Jardins Farnese) i va importar l'aromer a Itàlia.[7][8][9] L'anàlisi de les essències florals d'aquesta espècie, molt usada en perfumeria, dona lloc al sesquiterpè biosintetitzat farnesol, que es troba com un precursor de l'esterol en les plantes i el precursor del colesterol en animals.[8]
Es cultiva per fer tanques [10] i a l'edat mitjana era un arbre ornamental per als jardins domèstics.[11]
L'escorça se'n fa servir pel seu contingut en taní. Les fulles es fan servir com un saboritzant de tamarinde en els chutneys i els llegums torrats en plats dolços i agres.[12]
Les flors es destil·len per tal de produir el perfum anomenat Cassie.
De les fulles, també se'n fa un farratge amb un contingut de proteïna del voltant del 18%.
Notes
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
