Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
fundador de l'emirat omeia de Còrdova o Qúrtuba / From Wikipedia, the free encyclopedia
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (àrab: عبد الرحمن الداخل, ʿAbd ar-Raḥmān ad-Dāẖil) (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova. El seu malnom ad-Dàkhil vol dir ‘l'Emigrant’. Era fill de Muàwiya ibn Hixam.
Estàtua en honor d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil situada a Almuñécar (Espanya). | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 731 (Gregorià) Damasc | ||||
Mort | 30 setembre 788 (56/57 anys) Qúrtuba | ||||
Sepultura | Alcázar Califal (Córdoba) | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Altres noms | Ad-Dàkhil | ||||
Religió | Sunnisme | ||||
Es coneix per | Emir de Còrdova | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | polític, governant, cap militar | ||||
Família | |||||
Família | Omeies de Còrdova | ||||
Fills | Hixam I | ||||
Pare | Muàwiya ibn Hixam | ||||
Germans | Aban ibn Mu'awiya ibn Hisham |
Durant la persecució contra els omeies després de la batalla del riu Zab va poder fugir secretament a Palestina, i junt amb el seu llibert Badr se'n va anar cap a Egipte i després a Ifríqiya. Allí l'actitud hostil del governador Abd-ar-Rahman ibn Habib el va obligar a fugir al Magrib i va viure durant un temps a la regió de Tahart; després va demanar asil a la tribu amaziga dels Miknasa i després als Nafza a la costa mediterrània marroquina, basant-se en el fet que la seva mare era una captiva d'aquesta tribu.