Abat de Poblet
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'abat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet. Des del 18 de maig de 1375, l'abat de Poblet era també l'almoiner major del rei, títol concedit per Pere el Cerimoniós a l'abat Guillem d'Agulló i als seus successors. A més, l'abat tenia el control de multitud de viles i terres arreu dels Països Catalans i Aragó, gràcies a donacions de monarques i nobles catalans, valencians, balears i aragonesos. En la història dels abats de Poblet es distingeixen tres períodes:
- 1153-1623: abats perpetus. Eren vitalicis i només podien ser recusats per decisió judicial (com ho fou Pere Caixal el 1531), reial (com Josep Salvador el 1786 per Carles III) o papal (com Jaume Carbó el 1413 per Benet XIII).
- 1623-1835: abats quadriennals. Escollits per un període de quatre anys, podien repetir en períodes no consecutius.
- 1835-1940: sense vida monacal
- Des del 1940: abats contemporanis.