Aabenraa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Aabenraa o Åbenrå (en alemany Apenrade) és una ciutat danesa del sud de la península de Jutlàndia, és la capital del municipi d'Aabenraa que forma part de la regió de Syddanmark, ambdós creats l'1 de gener del 2007 com a part d'una reforma territorial. La ciutat es troba a la costa de l'estret del Petit Belt (Lillebælt en danès), al fons del fiord d'Aabenraa.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat federat | Dinamarca | |||
| Regions | Dinamarca Meridional | |||
| Municipi | municipi d'Aabenraa  | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 15.967 (2016) (1.647,78 hab./km²) | |||
| Idioma oficial | danès | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 9,69 km² | |||
| Altitud | 16 m | |||
| Creació | 1231 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 6200 | |||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | aabenraa.dk | |||
Abans de la reforma administrativa danesa de 2004 (efectiva des de l'1 de gener del 2007), la ciutat era la capital del Comtat de Jutlàndia Meridional.
La indústria alimentària és la protagonista principal de l'economia de la localitat, especialment en la producció de cervesa i conserves, tot i que també hi té presència el sector de producció i transformació de maquinària, como és el cas de la fabricació d'orgues.
La localitat va créixer durant l'alta edat mitjana al voltant d'Opnør Hus, el castell bisbal, i va rebre la condició de ciutat comercial el 1240. Durant l'edat mitjana era coneguda per la seva indústria pesquera i per la producció de llúpol.
Entre 1560 i 1721 la ciutat va ser governada pels ducs de Gottorp.
Els seus dies de major prosperitat van transcórrer en el període que va entre 1750 i 1864, quan el trànsit naval coneixia la seva taxa de creixement més gran, a causa del comerç amb la mar Mediterrània, la Xina, Amèrica del Sud i Austràlia. Gaudia d'un bon port, que es va convertir en un gran port comercial, tenint la flota comercial més gran del regne danès, després de Copenhaguen i Flensborg. La ciutat tenia un gran nombre de drassanes, famoses per la qualitat dels seus vaixells, dels quals el més famós fou el clipper Cimber, que el 1857 va fer la travessa Liverpool-San Francisco en 106 dies. La pesca i altres petites indústries eren els altres sectors de producció de la ciutat.
Des del 1864, com a resultat de la Segona Guerra de Schleswig va passar a formar part de Prússia, de la Confederació d'Alemanya del Nord, i, des del 1871 en endavant, part de l'Imperi Alemany. El 1920 a un referèndum a Schleswig que va decidir la reintegració del nord de Schleswig (Nordslesvig en danès) a Dinamarca, el 55,1% de la població d'Aabenraa va votar a favor de seguir dins d'Alemanya, front el 44,9% que va votar a favor de la integració a Dinamarca.
Aabenraa té avui dia un port amb 7,5 metres de fondària i un significatiu comerç naval. D'entre les variades indústries, hi ha la de construcció d'orgues (Marcussens Orgelbyggeri) i de maquinària (Callesens Maskinfabrik). Ràdio Dinamarca té una oficina a la localitat.
Alguns dels seus edificis importants són l'Església de Sant Nicolau (St. Nikolaj kirke), dels temps del rei Valdemar II, la seva construcció començà el 1250. O el castell de Brundlund (Brundlund Slot), erigit per la reina Margarida I cap al 1400.
La ciutat, igual que la propera Elisenlund, té un balneari.
Alguns dels seus barris daten del 1800, com Slotsgade, Store Pottergade, Lille Pottergade, Nygade, Nybro, Skibbrogade o Gildegade.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
