Noranta-nou noms de Déu
Formes de referir-se a Déu segons l'islam / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els noranta-nou noms de Déu (àrab: أسماء الله الحسنى, asmāʾ Allāh al-ḥusnā, ‘els més bells noms de Déu’) són noranta-nou atributs o formes de referir-se a Déu en l'islam. La major part d'aquests noms són epítets que fan referència als atributs divins i han estat extrets de l'Alcorà, on se'ls designa com ‘els més bells noms', al-asmà al-husnà, i de la sunna, basada en els hadits (actes i dites atribuïdes al profeta Mahoma).[1][2]
Tipus | classe de teònims, nom d'Al·là i nom de Déu |
---|---|
Format per | Al·là Ar-Rahman (en) Al-Malik (en) al-Mumin (en) al-Aziz (en) Al-Hady (en) al-Mutakabbir (en) al-Muhaymin (en) al-Jabbar (en) As-Salam (en) Ar-Rahim (en) Al-Quddus (en) al-Qawiyy (en) |
Sèrie | |
Part de | Iman i Pillars of faith in Islam (en) |
La referència a l'existència de 99 noms prové d'un hadit conservat per Múslim ibn al-Hajjaj segons el qual el Profeta hauria dit: «Déu té noranta-nou noms, cent menys un. Qui els enumeri entrarà al Paradís. Ell és el Singular, i li agrada que els seus noms siguin enumerats un a un».[3] Al-Walid ibn Múslim, en un altre hadit, detalla quins són els 99 noms. Tanmateix, no hi ha un consens total sobre els noms que componen la llista ni sobre el seu ordre, i n'hi ha diverses versions.[4]