100 días de soledad
From Wikipedia, the free encyclopedia
100 días de soledad és un documental dirigit i protagonitzat per José Díaz Martínez, un empresari aficionat a la fotografia i amant de la naturalesa que es va proposar el repte de viure durant un llarg període a la seva cabana de Caleo, a un parc natural d'Astúries, en absoluta soledat, totalment aïllat i sense electricitat ni rellotge, només ell en contacte amb la natura.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | José Díaz Martínez i Gerardo Olivares |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 16 març 2018 |
Durada | 93 min |
Idioma original | castellà |
Descripció | |
Gènere | documental |
Amb aquest repte volia, a part de gaudir de la naturalesa, demostrar que el contacte de l'ésser humà amb aquesta és bàsic i necessari però sobretot, comprovar si vivim amb molt més del que necessitem.
Sempre havia tingut la idea de realitzar aquest projecte, inspirat per un llibre, al qual fa referència durant el documental, de l'autor i filòsof nord-americà Henry David Thoreau (referent per a molts ecologistes) anomenat ‘’Walden’’, de l'any 1854. No va ser, però, fins que no el va convèncer el productor José Maria Morales, qui li va donar suport tècnic i econòmic, que va tenir l'oportunitat de dur a terme el seu somni.
La pel·lícula va ser filmada pel mateix Díaz, que va comptar amb tres càmeres i un dron. Les imatges preses ressalten la bellesa i la virginitat dels boscos de la Serra d'Astúries.
Després de l'experiència viscuda, l'autor deia aquestes paraules:
‘’Lo viví genial, mucho mejor de lo que pensaba, lo que eché de menos fue a la familia y nada más. La vuelta al mundo real no fue nada traumática’’