Đuro Kurepa

Đuro Kurepa (serbi: Ђуро Курепа) (Majske Poljane, 16 d'agost de 1907 - Belgrad, 2 de novembre de 1993) va ser un matemàtic iugoslau.

Đuro Kurepa

Biografia
Naixement	(sr-latn) Đurađ Kurepa 16 agost 1907 Majske Poljane (Croàcia)
Mort	2 novembre 1993 (86 anys) Belgrad
Sepultura	Nou cementiri de Belgrad, Sector Ч 44° 48′ 30″ N, 20° 29′ 16″ E
Formació	Universitat de Varsòvia (1935–1937) Universitat de París - doctor (1932–1935) Collège de France (1932–1935) Facultat de Ciències de la Universitat de Zagreb (–1931)
Tesi acadèmica	Ensembles ordonnés et ramifiés  (1935 )
Director de tesi	Maurice Fréchet
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, topologia, teoria de conjunts i teoria de nombres
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Belgrad (1965–1977) Universitat de Zagreb (1937–1965)
Membre de	Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts (membre ordinari) (1988–1993)
Obra
Obres destacables conjectura de Kurepa teorema de Kurepa arbre de Kurepa Factorial esquerre
Estudiant doctoral	Stevo Todorčević, Aleksandar Lipkovski, Aleksandar Ivić, Dimitrije Ugrin-Šparac, Ratko Tošić, Branislav Mirković, Veselin Perić, Mara Alagic, Ljubisa Kocinac, Stevan Stojanović, Đorđe Dugošija, Dragomir Simeunović, Pavle Miličić, Jovan Ukšanović, Ljubomir Ćirić, Marica Prešić, Branko Vulićević, Žarko Živanović, Zoran Šami, Ilija Kovačević, Radoje Šćepanović, Miroslav Ašić, Nada Đuranović-Miličić, Dušan Ćirić, Gojko Kalajdžić, Mirko Radić i Pavle Papić
Família
Cònjuge	Ružica Martinis (†1965) Nada Jagić (†1973)
Pares	Rade i Andelija Kurepa
Premis
(1976)  Premi CAAPI (1975)  Orde del Mèrit del Poble amb estrella daurada

Kurepa va néixer a Majske Poljane, una localitat avui a Croàcia, en una família de catorze germans dels quals ell era l'últim. Va ser escolaritzat a la seva vila natal, a Glina i a Križevci fins al 1926, quan va ingressar a la universitat de Zagreb per estudiar matemàtiques.^[1] Després de graduar-se el 1931, va anar a París on va obtenir el doctorat el 1935 amb una tesi dirigida per Maurice Fréchet^[2] en la qual feia per primera vegada un estudi sistemàtic dels arbres transfinits.^[3] Des de 1937 fins a 1965 va ser professor de la universitat de Zagreb i a continuació, i fins a la seva jubilació el 1977, va ser professor a la universitat de Belgrad; també va ser professor visitant a diferents universitats com Varsòvia, Harvard, Berkeley o Princeton.^[4] Va ser editor i dirigent de diferents societats matemàtiques balcàniques i editor de diferents revistes científiques de la regió,^[5] a més de liderar el seminari de lògica de Belgrad.^[6]

Kurepa va publicar més de dos-cents treballs, entre articles llibres i monografies.^[7] La seva obra es caracteritza per una complicada notació i per no ocultar cap de les hipòtesis, conjectures o problemes oberts que van sorgint en les seves exposicions.^[8] El seu camp de treball més important van ser els arbres matemàtics i els conjunts parcialment ordenats.^[9] També te treballs notables en els camps de la topologia, la teoria axiomàtica de conjunts, l'àlgebra i la teoria de nombres. En aquest darrer camp és recorcat per haver definit la funció factorial esquerre el 1971.^[10]