Òxid de zinc
compost químic From Wikipedia, the free encyclopedia
compost químic From Wikipedia, the free encyclopedia
L'òxid de zinc o blanc de zinc és un compost inorgànic amb la fórmula química ZnO. És una pols blanca insoluble en aigua. Es fa servir molt com a additiu dins de nombrosos materials i productes incloent plàstics, ceràmica, vidre, ciment, goma (per exemple en pneumàtics de cotxes), lubricants, pintures, ungüents, adhesius, segellants, pigments, aliments (font del nutrient zinc), bateries, ferrites, retardants del foc, cintes de primers auxilis, etc. El ZnO es presenta en l'escorça de la Terra com el mineral zincita, tanmateix la majoria de l'òxid de zinc que s'utilitza comercialment és sintètic.
  | |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 79,924057 Da |
| Rol | dermatologic drug (en)  |
| Estructura química | |
| Fórmula química | ZnO |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 5,61 g/cm³ (a 20 °C) |
| Índex de refracció | 2,015 |
| Solubilitat | 0,0004 g/100 g (aigua, 18 °C) |
| Punt de fusió | 1.975 °C |
| Temperatura de sublimació | 1.800 °C |
| Entalpia estàndard de formació | 350,8 kJ/mol |
| Pressió de vapor | 0 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| IDLH | 500 mg/m³ |
| Regulació europea de productes químics (GHS09: medi ambient) NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
En la ciència dels materials, el ZnO és un semiconductor amb diverses propietats favorables com la bona transparència, alta mobilitat d'electrons, forta luminescència, etc.
El mineral zincita normalment conté certa quantitat de manganès i altres elements que li confereixen color de groc a vermell.[1] L'òxid de zinc cristallí és termocròmic, canviant de clor blanc a groc quan s'escalfa i tornant al blanc quan es refreda.[2]
L'òxid de zinc és un òxid amfotèric. És gairebé insoluble en aigua i en alcohol però és soluble (i degradat per) en la majoria d'àcids:[3][4]
Les bases també degraden el sòlid per donar zincats solubles:
El ZnO reacciona lentament amb àcids grassos en els olis per produir els corresponents carboxilats, com oleat o estearat. El ZnO formmb clorur de zinc.[5] Aquest ciment va ser usat en odontologia.[6]
El ZnO també forma productes similars al ciment tractat amb àcid fosfòric; materials relacionat es fan servir en odontologia.[6] Un omponent principal de ciment de fosfat de zinc es produeix per aquesta reacció i és l'hopeïta, Zn₃(PO₄)₂·4H₂O.[7]
El ZnO es descompon en vapor de zinc i oxigen només al voltant de 1975 °C, reflectint la seva considerable estabilitat. Escalfat amb carboni converteix l'òxid en el metall, el qual és molt més volàtil que l'òxid.[8]
L'òxid de zinc reacciona violentament amb l'alumini i el magnesi en pols, i oli de llavors de lli causant foc i perill d'explosió.[9][10]
Reacciona amb sulfur d'hidrogen per donar sulfit de zinc: aquesta reacció es fa servir per treure H₂S per exemple com desodorant.
Quan els ungüents que contenen ZnO i aigua es fonen i s'exposen a llum ultraviolada, es forma peròxid d'hidrogen.[4]
Per a ús industrial, el ZnO es produeix a nivells de 10⁵ tones cada any[1] per tres processos principals:[11]
El blanc de zinc es fa servir com pigment[12] en pintures i és més opac que la litopona, però menys opac que el diòxid de titani.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
