Òrbita Mólnia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'òrbita Mólnia (en rus: Орби́та «Мо́лния») era un sistema de comunicacions militar via satèl·lit de l'antiga Unió Soviètica. Els satèl·lits treballaven en unes òrbites molt excèntriques i el·líptiques, fet que permetia que fossin visibles en zones polars durant llargs períodes. Des de llocs molt propers als pols terrestres no és pot comunicar amb satèl·lits en òrbites geoestàcionaries (sobre l'equador terrestre). El nom mólnia significa 'llamp' en rus. És un nom adequat, ja que el pas pel perigeu és bastant ràpid, fet que es va comprovar en fer el seguiment del primer satèl·lit soviètic Mólnia.[1]
Un satèl·lit amb una òrbita molt el·liptica passa gran part de l'òrbita sobre el punt designat de la superfície terrestre, fenomen conegut com a «pou de l'apogeu». Aquests recorreguts es coneixen també amb el nom d'òrbita de «mólnia».
Per apogeus estacionaris, el període orbital ha de dividir 24 hores en parts iguals. Un període orbital de 12 hores dona dos apogeus (és a dir, quan el satèl·lit arriba a l'apogeu està sempre sobre un dels dos punts fixos a la Terra) i dos perigeus, un període orbital de 6 hores donarà lloc a quatre perigeus i quatre apogeus.
La gran inclinació orbital dona un apogeu que se situa prop del pol nord o sud (els russos, canadencs o suecs fan servir un apogeu al Pol Nord), lloc on la cobertura d'un satèl·lit geoestacionari és pobre o inexistent. En general, la desviació de l'esfericitat terrestre pertorba l'argument del perigeu, de manera que encara que aquest se situï prop d'un pol, es desplaça lentament tret que es corregeixi l'òrbita del satèl·lit amb enceses del motor. Per evitar aquesta despesa de combustible, l'òrbita Mólnia usa una inclinació de 63,4°, angle en el qual la pertorbació és nul·la.