lletra de l'alfabet grec From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec. Té un valor numèric de 400. Deriva de la lletra fenicia vau. Quatre lletres de l'alfabet llatí derivaren de l'ípsilon: V, Y i, més tard, U i W.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La pronunciació era /u/ inicialment, però en grec clàssic va canviar a /y/ (el so de la u francesa o la ü alemanya). En grec modern es pronuncia /i/. En grec antic tenia versions llargues i curtes, però aquesta distinció s'ha perdut en el grec modern. En grec clàssic aquesta lletra anava acompanyada d'un so aspirat (equivalent a la hac h aspirada).
L'ípsilon participava com a segon element en els diftongs decreixents, que han evolucionat de diverses maneres; per exemple després d'alfa o èpsilon es pronuncia /f/ o /v/.
L'emperador romà Claudi proposà introduir una nova lletra a l'alfabet llatí amb un so aproximat al de l'ípsilon, però en comptes d'això la lletra Y fou adoptada finalment.
El nom de la lletra era simplement υ. Va canviar a "u psilon" (en grec, υ ψιλόν, "u senzilla") per a distingir-la de l'οι, que es pronunciava igual, /y/.
En grec modern aquesta lletra es pronuncia d'aquestes maneres:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
