Índex d'explosivitat volcànica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'índex d'explosivitat volcànica o IEV (originalment en anglès, Volcanic Explosivity Index, VEI) va ser ideat per Chris Newhall del Servei Geològic dels EUA i Stephen Self de la Universitat de Hawaii el 1982 per proporcionar una mesura relativa de la força explosiva de les erupcions del volcans.
És una escala logarítmica, a partir de l'interval IEV-1 a IEV-2, on cada interval de l'escala representa una multiplicació per deu en els criteris d'erupció observats, i té 8 graus (amb els volcans més grans de la història atorgats a la magnitud 8), amb la qual els vulcanòlegs mesuren la magnitud d'una erupció volcànica. L'índex és el producte de la combinació de diversos factors mesurables i/o apreciables de l'activitat volcànica i observacions qualitatives (amb termes que van de "suau" a "mega-colossal") s'utilitzen per determinar el valor d'explosivitat. Per exemple, es considera el volum total dels productes expulsats pel volcà (lava, tefra, cendra volcànica), l'altura assolida pel núvol eruptiu, la durada de l'erupció, la injecció troposfèrica i estratosfèrica de productes expulsats i d'altres factors simptomàtics del nivell d'explosivitat.
Aquesta escala és oberta amb les majors magnituds històriques amb el valor 8. El valor de 0 es dona en les erupcions no explosives definides com a ejeccions de tefra menors de 10.000 m3 (menys de 104 metres cúbics de tefra expulsats) i el valor de 8 representa una erupció explosiva megacolossal que ejecciona E12 m3 de tefra (1012 metres cúbics de tefra) i que assoleixen una alçada del núvol eruptiu de més de 50 km de fum.[1]
Cal tenir en compte que la cendra, les bombes volcàniques, i la ignimbrita són tractades per igual. La densitat les bombolles de gas dels productes volcànics en qüestió no es tenen en compte. En canvi, a vegades es calcula l'equivalent de densitat rocosa per obtenir el total real de magma expulsat. Una altra mancança del IEV és que no té en compte la magnitud de la potència de sortida d'una erupció. Això, per descomptat, és extremadament difícil de detectar en erupcions prehistòriques o no observades.