Àcid nucleic
biomolècules encarregades d'emmagatzemar i difondre la informació genètica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els àcids nucleics són biomolècules orgàniques encarregades d'emmagatzemar i difondre la informació genètica. Hi ha dos tipus fonamentals d'àcids nucleics, l'àcid desoxiribonucleic (ADN), i l'àcid ribonucleic (ARN).
Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
---|---|
Estructura química | |
Fórmula química | NA |
L'ADN i l'ARN es caracteritzen per la seva natura polimèrica, i estan compostos de desoxinucleòtids o nucleòtids, respectivament, units mitjançant enllaços fosfodiéster. Els (desoxi)nucleòtids al seu torn estan formats per un (desoxi)nucleòsid que pot presentar diferents graus de fosforilació, monofosfat, difosfat o trifosfat. El (desoxi)nucleòsid es compon d'un sucre (desoxiribosa per a l'ADN, ribosa per l'ARN) i una base nitrogenada.
Els àcids nucleics emmagatzemen i transmeten la informació genètica, són macromolècules formades per la unió de diverses subunitats més senzilles anomenades nucleòtids.
Cada nucleòtid està format per tres subunitats:
- Un grup fosfat que està format per fòsfor i oxigen.
- Un glúcid de cinc àtoms de carboni, de pentosa o desoxiribosa.
- Una base nitrogenada que pot ser de diversos grups: d'adenina, de guanina, de citosina, de timina i d'uracil.
Totes estan formades per una estructura cíclica i una composició química que inclou nitrogen.
Els nucleòtids s'ajunten en la formació de grans cadenes, que s'anomenen polinucleòtids. En cada polinucleòtid el grup fosfat i la pentosa són sempre els mateixos, només varia la seqüència de les bases nitrogenades. Hi ha diferents tipus d'àcids nucleics, bàsicament es divideixen en dos grups: l'àcid desoxiribonucleic, també anomenat ADN, i l'àcid ribonucleic, també anomenat ARN, que formen part de les cèl·lules en tots els organismes, encara que entre ells hi ha grans diferències.
Existeixen cinc bases nitrogenades estàndard.[1]
La timina és present només en els desoxinucleòtids i per tant en l'ADN, i l'uracil en els ribonucleòtids que donen lloc a l'ARN.
El nom prové de la seva natura àcida (revelada en els inicis de la microscopia per tècniques de tinció) i de la seva presència en l'interior del nucli cel·lular (eucariota), on l'ADN s'organitza formant cromosomes. El nuclèol, que també es pot observar amb un microscopi òptic, està format principalment per conglomeracions d'ARN.