From Wikipedia, the free encyclopedia
El Club Atlético River Plate, conocíu simplemente como River Plate o River (n'asturianu ríu de la plata) ye una entidá polideportiva con sede asitiada en Buenos Aires, Arxentina.[1] La so disciplina principal ye'l fútbol masculino profesional, que milita anguaño na Primer División d'Arxentina, de la que ye'l club que rexistra la mayor cantidá de temporaes xugaes en tola so historia. Coles mesmes, nel club prautíquense 65 disciplines distintes,[2] según tamién ufierta institutos educativos d'escelencia en tolos niveles académicos, y actividaes culturales y sociales de distintu calter.
Club Atlético River Plate | |||
---|---|---|---|
Situación | |||
Estáu | Arxentina | ||
Datos | |||
Nome oficial | Club Atlético River Plate | ||
Tipu | club deportivu | ||
Fundáu en | 25 mayu 1901 | ||
Entrenador | Marcelo Gallardo | ||
Categoría | Primer División d'Arxentina | ||
Instalaciones | |||
Estadiu | Estadiu Antonio Vespucio Liberti | ||
Capacidá | 84 567 | ||
Inaugurao | 26 may 1938 | ||
Direición | Av. Pres. Figueroa Alcorta 7597 | ||
Uniforme | |||
| |||
Patrocinador | Turkish Airlines | ||
Web oficial | |||
El club fundóse nel barriu de La Boca en 1901, pola fusión de los clubes Santa Rosa y La Rosales, y adoptó el so nome pola traducción lliteral del inglés de Ríu de la Plata. Depués de tener el so estadiu na llocalidá bonaerense de Sarandí mientres un curtiu periodu, volvió al barriu onde se fundó pa treslladase dempués a Recoleta, onde tenía los so propiu estadiu. Col pasu de los años el club creció en popularidá y tuvo que treslladase en 1938 al barriu de Belgrano, al norte de la ciudá de Buenos Aires, anque xeneralmente rellaciónase l'allugamientu del club col barriu de Núñez.
El so estadiu ye'l Antonio Vespucio Liberti, tamién conocíu como «El Monumental», ye'l más grande d'Arxentina y el sestu más grande d'América. Tien capacidá pa 61 688 espectadores y ye onde xuega de llocal la seleición de fútbol d'Arxentina.
Forma parte de los «cinco grandes del fútbol arxentín», desque l'AFA dispunxo principiar el llamáu «votu proporcional» en 1937, que consistía en da-y mayor poder de decisión a los clubes con mayor númberu de socios, mayor antigüedá y mayor cantidá de títulos.[3] Protagoniza xunto col Boca Juniors el denomináu Superclásicu del fútbol arxentín, un acontecimientu que según el periódicu inglés The Observer ta nel primer puestu ente los 50 espectáculos deportivos qu'hai que ver antes de morrer,[4] ente que'l tamién británicu The Sun descríbelu como la esperiencia deportiva más intensa del mundu».[5] Amás, xuega tamién clásicos históricos con Independiente, San Llorienzu y Racing Club; con esti postreru, el más aneyu del fútbol arxentino.
Ye'l club más ganador del profesionalismu, con 60 títulos. Y tamién ye'l de más ésitu na historia del fútbol unificáu, sumando tolos años del profesionalismu y del amateurismu nos que se xugó so una única asociación ensin lligues paraleles.[6] En total tien 63 títulos oficiales. Nel planu nacional, tien el récor de ganar 36 campeonatos de primer División (1 mientres el amateurismu y 35 nel profesionalismu), lo que lo fai'l máximu campeón del fútbol arxentín. Amás, tamién algamó'l títulu de campeón en 11 copes nacionales oficiales (1 na era amateur y 10 na profesional) y 2 títulos de Segunda División (1 na era amateur y 1 na era profesional). El club tamién tien 16 títulos internacionales oficiales de mayores,[7] 10 d'ellos entamaos pola Conmebol, ente los que se cunten una Copa Intercontinental, trés Copes Libertadores, una Copa Interamericana, una Copa Suramericana, una Supercopa Suramericana, dos Recopes Suramericanes y una Copa Suruga Bank. Amás llogró cinco Copes Aldao y una Cup Tie Competition, torneos internacionales que yeren entamaos en xunto pola Asociación del Fútbol Arxentín y l'Asociación Uruguaya de Fútbol.
El so mayor llogru deportivu algamólu el 14 d'avientu de 1986 cuando se consagró campeón del Mundu al ganar al Steaua de Bucuresti de Rumanía por 1-0 nel Estadiu Nacional de Tokiu, na final de la Copa Intercontinental. Gracies a esa conquista integra'l grupu selectu de los únicos 29 equipos nel mundu que ganaron el máximu campeonatu de clubes de fútbol a nivel mundial, ente más de 300 000 clubes reconocíos por FIFA.[8]
Ente otros llogros, River atópase primero na tabla histórica de la Primer División d'Arxentina, yá que ye'l club con más partíos ganaos, más goles marcaos y meyor diferencia de gol mientres la etapa profesional del fútbol arxentino, según tamién ye'l club col coeficiente de menos partíos perdíos y menos goles recibíos. Coles mesmes, ye l'equipu que más vegaes consiguió un tricampeonatu, en cuatro oportunidad.[9] Ocupa'l segundu puestu na tabla histórica de la Copa Libertadores d'América, xugándola en 33 oportunidaes, el quintu club americanu con más participaciones.
La IFFHS, nel ranking mundial históricu ente los años 1991 y 2009, asitióse na novena posición, lo que lo fai'l club con meyor posición na tabla de tol continente.[10] Dende l'añu 2000, esta mesma institución escoyólu cuatro veces como'l Meyor equipu del mundu del mes. Foi designáu pola FIFA como'l novenu Meyor club del sieglu xx depués de los resultaos d'una encuesta realizada a los llectores de la revista bimestral de dicha organización, FIFA World Magacín, n'avientu del 2000, ocupando la mesma plaza que l'AC Milan d'Italia y el Flamengo de Brasil, y superando a equipos como'l Inter, Liverpool y Benfica, ente otros, quedando d'esta manera como'l meyor equipu arxentín nesti ranking y terceru a nivel continental, tras del Santos FC de Brasil y Peñarol d'Uruguái.[11][12] Según esta distinción de la FIFA, River Plate ye'l meyor club arxentín del sieglu xx, razón pola cual se autoproclama como'l Campeón del Sieglu».
Dende la so fundación en 1901, cuando un grupu de trabayadores y emplegaos de la carbonera "Wilson", pensaron en crear un nuevu club en Buenos Aires, pa poder prauticar fútbol y hasta 2012, fueron 24 los presidentes encargaos d'exercer el máximu cargu dirigencial de la institución.[13] El primeru nel mandu foi Leopoldo Bard, quien fuera unu de los fundadores del club.[14]
El presidente que más tiempu se caltuvo nel cargu foi Rafael Aragón Cabrera llegando a permanecer 10 años consecutivos, anque Antonio Vespucio Liberti llogró a tar al cargu de la presidencia por 19 años pero en distintos mandatos.[15] Anguaño'l presidente ye Rodolfo D'Onofrio, quien ta acompañáu na vicepresidencia xunto con Jorge Brito y Guillermo Cascio.[16]
La comisión direutiva actual ye la siguiente:[17]
[[Ficheru:|link=|22px|Iconu]] Comisión direutiva |
|
| |
Como en munches camisetes de fútbol y del deporte polo xeneral, la camiseta del equipu presenta un escudu nel so frente, como un símbolu más de la institución.
Cuando se creó la camiseta de la banda colorada” (como asina se-y denomina por tenela cruciando'l frente y el llombu) nun tenía l'escudu, y la so presencia varió a lo llargo de la historia, acordies colos diseños de cada dómina.[18] Anguaño atópase bordáu na camiseta, con trés colores (colloráu, blancu y negru). El so formatu tien una paecencia col de la camiseta, yá que cunta con una banda colorada que la crucia, xunto col acrónimu del club (C.A.R.P) en negru, y el fondu ye blancu, nun diseñu estilizado.[19]
L'escudu del club camudó en delles ocasiones por cuestiones d'estilu o pa modernizar la so imaxe. Por decisión del entós presidente de la institución Hugo Santilli, l'escudu convivió col logo d'un lleón dientro del Monumental (llamáu "Lleón de River" o a cencielles "Leoncito") diseñáu pol famosu dibuxante d'historietes arxentín Carlos Loiseau (Caloi), ente los años 1985 y 1989.[20]
El primer diseñu de indumentaria foi una camisa blanca, con botones negros.[21] La primer vegada que s'utilizó la banda colorada foi en 1905, pero como alternativa a la titular, nun alcuentru de Tercer División.[22] Ente 1910 y 1932 utilizóse una camiseta tricolor (negra, colorada y blanca) como la principal.[22] En 1932, la franxa colorada convertir na camiseta principal del club.[23]
En 1949 por cuenta de la Traxedia de Superga, utilizóse una camiseta de llana con el color granate, típicu del club italianu Torino, como camiseta alternativa. Completaba l'uniforme'l pantalón blancu y les medies grises.[24]
Mientres la xira europea de 1962 el Stade de Reims de Francia, agasayó-y al plantel un xuegu de indumentaria que s'utilizó mientres delles temporaes como alternativa: una camiseta de cuerpu coloráu con mangues blanques, pantalón y medies blanques con círculos coloraos.[25]
En 2013, la camiseta titular de River Plate cola banda colorada foi escoyida nuna encuesta como la más llenda del mundu pol mediu d'Estaos Xuníos Bleacher Report.[26]
En 2016 utilizó frente a Independiente un conxuntu verde n'honor a los finaos del Vuelu 2933 de LaMia, onde viaxaba'l plantel del Chapecoense de Brasil, que diba en camín a xugar la final de la Copa Suramericana.[27]
Cuando se creó'l club, en 1901 el primer estadiu asitiar nuna zona cercana al llugar de fundación, na Dársena Sud del puertu de Buenos Aires.[37]
En 1909, por problemes cola autoridá portuaria, tien de camudase a Sarandí pero en 1912 tienen de tornar, siendo desallugaos definitivamente pol Xefe de Movimientos del Puertu en 1913.[37]
Mientres lo que restó de 1913, en 1914 y a principios de 1915, el club viose obligáu a arrendar l'estadiu de Ferrocarril Oeste que yá nesa dómina taba nel sitiu onde s'atopa anguaño.[37]
De regresu en La Boca, a principios de 1915 arrendóse un terrén na mazana delimitada por callar Pinzón, Caboto, Aristóbulo del Valle y Pedro de Mendoza.[37] Ellí construyóse un estadiu de considerable tamañu pa la dómina, con una gran gradería y una moderna tribuna techada.[38]
En 1923, el terrén arrendáu ten de ser dexáu, beneficiando al club yá que foi obligáu a construyir un nuevu estadiu.[39] Este foi construyíu nel barriu de Palermo, más esautamente na interseición de les aveníes Alvear (güei Llibertador) y Tagle.[39] Inauguráu'l 20 de mayu de 1923, la cancha constaba de dos grandes tribunes llaterales.[39]
En 1933 Antonio Vespucio Liberti asumé la so primer presidencia dientro del club, y con ella la idea de camudar la llocalía.[40] El 31 d'ochobre de 1934 robláronse los boletos de compra de los terrenes de 83.950 metros cuadraos allugaos nel barriu de Núñez, con un preciu de $ 569.403.[40]
El 27 de setiembre de 1936 so la direición del estudiu Aslan y Ezcurra Arquiteutos, empezaron les obres del estadiu.[40]
El 26 de mayu de 1938, foi la fecha d'inauguración, nun alcuentru amistosu frente a Peñarol d'Uruguái. Aquel día River venció a los uruguayos por 3-1. Los goles fueron obra de Carlos Peucelle, Bernabé Ferreyra y José Manuel Moreno pa los locales, y Juan Pablo Young pa la visita.[41]
Mientres 1977 y 1978, construyóse la bandexa cimera de la tribuna norte y transfomó les bandexes inferiores en platees, pa la Copa Mundial de Fútbol de 1978.[42]
Dende 1986, l'estadiu lleva'l nome del presidente qu'empecipió la so construcción, Antonio Vespucio Liberti.[42]
El club tamién se dedicó dende hai más de dos décades a la educación: dientro de les mesmes instalaciones del estadiu, funciona un xardín d'infantes, una escuela primaria, un colexu secundariu y un institutu terciariu.
El 16 de setiembre de 2010 River aprobó'l proyeutu de faer la Universidá, surdida en 2006 de resultes lóxica y natural d'una estensa y esitosa trayeutoria institucional y íntimamente comprometida cola educación y el fortalecimientu comuñal, foi relevante na concreción de la Universidá, puede haber variedá d'Unidaes Académiques: Facultá d'Educación y Deporte coles Carreres de Profesoráu n'Educación Física y Llicenciatura n'Educación Física, y Facultá d'Economía y Alministración del Deporte coles Carreres de Llicenciatura n'Alministración, Llicenciatura n'Alministración del Deporte y Llicenciatura en Marketing Deportivo.[43]
Con esti proyeutu, River Plate va ser el segundu club del mundu, dempués del Pachuca de Méxicu cola Universidá del Fútbol y Ciencies del Deporte, en tener un Institutu Universitariu.[44]
El 9 de payares de 2009 dempués d'años d'anuncios y esperes, y entá ensin terminar inaugúrase'l Muséu River, anque a partir del 25 de payares tuvo abiertu pal públicu. La fecha inicial d'apertura yera allá pel añu 2006 pero los atrasos de la construcción y problemes financieros facer posible pa cuasi trés años dempués. Foi inauguráu mientres el mandatu de José María Aguilar y asistieron a la inauguración importantes figures del club como Amadeo Carrizo, Ubaldo Fillol, Norberto Alonso, Leonardo Astrada, Hernán Díaz y tamién simpatizantes famosos.[45]
Cuenta con novedosos diseños, orixinales instalaciones, avanzaes téuniques escenográfiques, recursos escénicos sonoros y audiovisuales. Concebíu y desenvueltu por un equipu interdisciplinariu, el muséu enseña la historia del club dende los sos empiezos, les distintes camisetes utilizaes a lo llargo de los años, les campañes de los títulos llograos (tanto locales como internacionales) y homenaxes a los xugadores más destacaos.[46][47]
El Superclásico del fútbol arxentino ye'l partíu qu'enfrenta a los dos equipos de fútbol más popular de l'Arxentina: River Plate y Boca Juniors. Dende 1931, por torneos oficiales de Primer División entamaos pola Asociación del Fútbol Arxentino, xugáronse 199 partíos en campeonatos locales: River ganó 64, con 257 goles; Boca impúnxose en 74, con 274 tantos; y empataron en 62 ocasiones.[48]
Esti espectáculu deportivu concentra l'atención de les grandes mases non solo n'Arxentina, sinón en munchos países del mundu. Ye reconocíu por munchos pola pasión espresada por parte de los aficionaos tantu mientres el partíu como na previa.[49] Según el periódicu inglés The Observer el Superclásico na Bombonera atopar ente los 50 espectáculos deportivos qu'hai que ver antes de morrer,[50] ente que pal tamién británicu The Sun ye la "esperiencia deportiva más intensa del mundu".[51] Coles mesmes, n'España ye tal la importancia que se-y da que, aprovechando l'ausencia de fútbol llocal, el clásicu del 8 d'ochobre de 2006 (rematáu con un marcador de 3-1 a favor de River Plate) foi tresmitíu en direuto y en direutu al traviés de Radio Marca, una de les radios deportives más importante d'esi país.
Esta rivalidá empezó a principios del sieglu XX, cuando dichos clubes compartíen el barriu de la Ribera. Sobrevivió a numberosos capítulos que quedaron na historia del deporte arxentino, tanto positivos como negativos.[52]
Non yá los alcuentros frente a Boca Juniors son consideraos clásicos, sinón tamién, los xugaos frente a los demás grandes del fútbol arxentino (Independiente, Racing Club y San Lorenzo de Almagro).
Rival | PX | PG | PE | PP | GF | GC | DIF |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Independiente | 169 | 72 | 47 | 50 | 263 | 208 | +22 |
Racing Club | 171 | 88 | 43 | 40 | 315 | 232 | +48 |
San Lorenzo | 182 | 70 | 62 | 50 | 308 | 245 | +20 |
Total | 522 | 230 | 152 | 140 | 886 | 685 | +90 |
Rival | PX | PG | PE | PP | GF | GC | DIF |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Independiente | 216 | 92 | 63 | 61 | 325 | 254 | +31 |
Racing Club | 230 | 104 | 61 | 65 | 380 | 313 | +39 |
San Lorenzo | 220 | 85 | 75 | 60 | 353 | 285 | +25 |
Total | 666 | 281 | 199 | 186 | 1058 | 852 | +95 |
Nel fútbol arxentino esiste una tradición de moteyar a los equipos poles sos traces carauterísticos.[53]
Unu de lo llamatos del club ye Millonarios, yá que a principios del profesionalismo, pagó peraltos precios pa la dómina, na compres de Carlos Peucelle en 1931 y un añu más tarde na de Bernabé Ferreyra.[54]
El 20 de mayu de 1966, xugábase la final de la Copa Libertadores frente a Peñarol d'Uruguái y depués de tar ganando por 2-0, terminaría perdiendo por 2-4. El partíu siguiente a esi, pol Campeonatu de primer División frente a Banfield, los hinches d'esti club soltaron una pita blanca, con una banda colorada pintada, achacando la derrota naquella final a una supuesta cobardía, y dándo-y orixe a un nuevu llamatu, el de Pites. Na actualidá ye una manera d'identificar a los hinches del club, por propios y estraños.[55][56][57]
Al nun haber datos precisos nin censos sobre la cantidá de simpatizantes de cada club n'Arxentina, lo más exacto que puede nomase son la cantidá de socios activos, que son un niciu de la popularidá de cada club.
Nun ranking realizáu per un mediu européu sobre los equipos de fútbol con más socios del mundu, el club figura na sesta posición, con 121 000 afiliaos, siendo'l club con mayor cantidá n'América.[58][59] El ranking ye lideráu pol Barcelona d'España y el Benfica de Portugal.[60]
El 8 d'ochobre del 2012 presentóse "La bandera más llarga del mundu" nuna caravana na que participaron aproximao 100 000 simpatizantes, esta fecha absolutamente por hinches del club, nuna iniciativa qu'empezó'l Frente Ángel Labruna.[61] La bandera llegó a los 7000 metros (7 km.) de llargor y entró nel récor guinnes.[62]
La camiseta suplente de la temporada 2012-2013 foi la más vendida en tol mundu mientres el mes de setiembre del 2012, llogru al que nun llegara nengún equipu arxentín.[63]
River Plate tien filiales oficiales en provincies como Santa Fe, Tucumán, Córdoba, Entre Ríos, Mendoza, Tierra del Fueu, Catamarca, Santiago del Estero y Chaco, ente otres. Tamién esisten filiales en tolos países llatinoamericanos, y tamién n'España, Italia, Inglaterra, Israel, Australia, Alemaña, Estaos Xuníos y Nueva Zelanda.[64]
Campeonatos Nacionales | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Competencia | |||||||||||
Posición | PX | PG | PE !PP | GF | GC | Dif | |||||
Campeonatu 1931 | 4° | 34 | 19 | 6 | 9 | 63 | 39 | 24 | |||
Campeonatu 1932 | Campeón | 34 | 22 | 6 | 6 | 81 | 43 | 38 | |||
Campeonatu 1933 | 4° | 34 | 20 | 6 | 8 | 71 | 36 | 35 | |||
Campeonatu 1934 | 4° | 39 | 23 | 4 | 12 | 91 | 44 | 47 | |||
Campeonatu 1935 | 6° | 34 | 19 | 6 | 9 | 71 | 47 | 24 | |||
Copa d'Honor 1936 | 6° | 17 | 9 | 3 | 5 | 35 | 25 | 10 | |||
Copa Campeonatu 1936 | Campeón | 17 | 13 | 2 | 2 | 49 | 19 | 30 | |||
Copa d'Oru 1936 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 4 | 2 | 2 | |||
Campeonatu 1937 | Campeón | 34 | 27 | 4 | 3 | 106 | 43 | 43 | |||
Campeonatu 1938 | 2° | 32 | 23 | 5 | 4 | 105 | 49 | 56 | |||
Campeonatu 1939 | 2° | 34 | 23 | 4 | 7 | 100 | 43 | 57 | |||
Campeonatu 1940 | 3° | 34 | 17 | 8 | 9 | 92 | 54 | 38 | |||
Campeonatu 1941 | Campeón | 30 | 19 | 6 | 5 | 75 | 35 | 40 | |||
Campeonatu 1942 | Campeón | 30 | 20 | 6 | 4 | 79 | 37 | 42 | |||
Campeonatu 1943 | 2° | 30 | 19 | 6 | 5 | 74 | 38 | 36 | |||
Campeonatu 1944 | 2° | 30 | 17 | 10 | 3 | 68 | 43 | 25 | |||
Campeonatu 1945 | Campeón | 30 | 20 | 6 | 4 | 66 | 34 | 32 | |||
Campeonatu 1946 | 3° | 30 | 17 | 7 | 6 | 59 | 34 | 25 | |||
Campeonatu 1947 | Campeón | 30 | 22 | 4 | 4 | 90 | 37 | 53 | |||
Campeonatu 1948 | 2° | 30 | 12 | 13 | 5 | 59 | 48 | 11 | |||
Campeonatu 1949 | 2° | 34 | 18 | 7 | 9 | 71 | 36 | 35 | |||
Campeonatu 1950 | 4° | 34 | 15 | 8 | 11 | 68 | 57 | 11 | |||
Campeonatu 1951 | 3° | 32 | 16 | 11 | 5 | 69 | 42 | 27 | |||
Campeonatu 1952 | Campeón | 30 | 17 | 6 | 7 | 65 | 48 | 17 | |||
Campeonatu 1953 | Campeón | 30 | 18 | 7 | 5 | 60 | 36 | 24 | |||
Campeonatu 1954 | 3° | 30 | 16 | 6 | 8 | 56 | 37 | 19 | |||
Campeonatu 1955 | Campeón | 30 | 18 | 9 | 3 | 53 | 35 | 18 | |||
Campeonatu 1956 | Campeón | 30 | 17 | 9 | 4 | 61 | 32 | 29 | |||
Campeonatu 1957 | Campeón | 30 | 19 | 8 | 3 | 75 | 34 | 41 | |||
Campeonatu 1958 | 6° | 30 | 14 | 9 | 7 | 62 | 45 | 17 | |||
Campeonatu 1959 | 6° | 30 | 14 | 4 | 12 | 49 | 45 | 4 | |||
Campeonatu 1960 | 2° | 30 | 16 | 7 | 7 | 46 | 29 | 17 | |||
Campeonatu 1961 | 3° | 30 | 15 | 8 | 7 | 53 | 30 | 23 | |||
Campeonatu 1962 | 2° | 28 | 18 | 5 | 5 | 61 | 28 | 33 | |||
Campeonatu 1963 | 2° | 26 | 13 | 9 | 4 | 48 | 23 | 25 | |||
Campeonatu 1964 | 3° | 30 | 13 | 11 | 6 | 42 | 30 | 12 | |||
Campeonatu 1965 | 2° | 34 | 22 | 5 | 7 | 55 | 24 | 31 | |||
Campeonatu 1966 | 2° | 38 | 22 | 12 | 4 | 66 | 26 | 40 | |||
Metropolitanu 1967 | Fase de grupos | 22 | 9 | 5 | 8 | 31 | 23 | 8 | |||
Nacional 1967 | 5° | 15 | 9 | 1 | 5 | 33 | 15 | 18 | |||
Metropolitanu 1968 | Semifinales | 23 | 12 | 7 | 4 | 32 | 19 | 13 | |||
Nacional 1968 | 2° | 17 | 10 | 5 | 2 | 38 | 16 | 22 | |||
Metropolitanu 1969 | 2° | 24 | 12 | 8 | 4 | 36 | 25 | 11 | |||
Nacional 1969 | 2° | 17 | 11 | 5 | 1 | 34 | 11 | 23 | |||
Metropolitanu 1970 | 2° | 20 | 10 | 7 | 3 | 42 | 24 | 18 | |||
Nacional 1970 | Fase de grupos | 20 | 11 | 4 | 5 | 30 | 20 | 10 | |||
Metropolitanu 1971 | 6° | 36 | 14 | 11 | 11 | 60 | 52 | 8 | |||
Nacional 1971 | Fase de grupos | 14 | 8 | 5 | 1 | 26 | 13 | 13 | |||
Metropolitanu 1972 | 4° | 34 | 15 | 10 | 9 | 64 | 52 | 12 | |||
Nacional 1972 | 2° | 15 | 11 | 2 | 2 | 53 | 26 | 27 | |||
Metropolitanu 1973 | 5° | 32 | 15 | 7 | 10 | 59 | 56 | 3 | |||
Nacional 1973 | 2° | 18 | 10 | 3 | 4 | 35 | 26 | 11 | |||
Metropolitanu 1974 | Fase de grupos | 18 | 9 | 2 | 7 | 37 | 28 | 9 | |||
Nacional 1974 | Fase de grupos | 18 | 7 | 5 | 6 | 33 | 20 | 13 | |||
Metropolitanu 1975 | Campeón | 38 | 23 | 9 | 6 | 72 | 37 | 35 | |||
Nacional 1975 | Campeón | 23 | 17 | 3 | 3 | 54 | 25 | 29 | |||
Metropolitanu 1976 | 5° | 33 | 15 | 10 | 8 | 56 | 37 | 19 | |||
Nacional 1976 | 2° | 19 | 12 | 4 | 3 | 34 | 16 | 18 | |||
Metropolitanu 1977 | Campeón | 44 | 25 | 13 | 6 | 83 | 46 | 37 | |||
Nacional 1977 | Fase de grupos | 14 | 7 | 1 | 6 | 32 | 15 | 17 | |||
Metropolitanu 1978 | 6° | 40 | 16 | 13 | 11 | 59 | 47 | 12 | |||
Nacional 1978 | 2° | 20 | 12 | 5 | 3 | 40 | 18 | 22 | |||
Metropolitanu 1979 | Campeón | 22 | 13 | 6 | 3 | 41 | 24 | 17 | |||
Nacional 1979 | Campeón | 20 | 9 | 8 | 3 | 36 | 18 | 18 | |||
Metropolitanu 1980 | Campeón | 36 | 20 | 11 | 5 | 64 | 33 | 31 | |||
Nacional 1980 | Cuartos de final | 16 | 9 | 1 | 6 | 35 | 24 | 11 | |||
Metropolitanu 1981 | 4° | 34 | 14 | 11 | 9 | 62 | 50 | 12 | |||
Nacional 1981 | Campeón | 20 | 10 | 8 | 2 | 31 | 14 | 17 | |||
Nacional 1982 | Fase de grupos | 16 | 4 | 6 | 6 | 20 | 27 | -7 | |||
Metropolitanu 1982 | 10° | 36 | 12 | 10 | 14 | 43 | 46 | -3 | |||
Nacional 1983 | Cuartos de final | 16 | 6 | 6 | 4 | 12 | 8 | 4 | |||
Metropolitanu 1983 | 18° | 36 | 10 | 9 | 17 | 37 | 50 | -13 | |||
Nacional 1984 | 2.° | 14 | 9 | 2 | 3 | 32 | 13 | 21 | |||
Metropolitanu 1984 | 4° | 36 | 15 | 13 | 8 | 51 | 38 | 13 | |||
Nacional 1985 | Séptima Fase | 14 | 9 | 2 | 3 | 26 | 12 | 14 | |||
Campeonatu 1985/86 | Campeón | 36 | 23 | 10 | 3 | 74 | 26 | 48 | |||
Campeonatu 1986/87 | 10° | 38 | 13 | 13 | 12 | 54 | 49 | 5 | |||
Campeonatu 1987/88 | 4° | 38 | 17 | 12 | 9 | 51 | 40 | 11 | |||
Campeonatu 1988/89 | 4° | 38 | 16 | 13 | 9 | 45 | 36 | 9 | |||
Campeonatu 1989/90 | Campeón | 38 | 20 | 13 | 5 | 48 | 20 | 28 | |||
Campeonatu 1990/91 | 3° | 38 | 15 | 15 | 8 | 48 | 32 | 16 | |||
Apertura 1991 | Campeón | 19 | 14 | 3 | 2 | 33 | 11 | 22 | |||
Clausura 1992 | 5° | 19 | 8 | 8 | 3 | 31 | 22 | 9 | |||
Apertura 1992 | 2° | 19 | 10 | 5 | 4 | 28 | 13 | 15 | |||
Clausura 1993 | 3° | 19 | 10 | 3 | 6 | 33 | 21 | 12 | |||
Apertura 1993 | Campeón | 19 | 9 | 6 | 4 | 29 | 17 | 12 | |||
Clausura 1994 | 5° | 19 | 7 | 7 | 5 | 24 | 14 | 10 | |||
Apertura 1994 | Campeón | 19 | 12 | 7 | 0 | 31 | 14 | 17 | |||
Clausura 1995 | 10° | 19 | 7 | 4 | 8 | 29 | 30 | -1 | |||
Apertura 1995 | 7° | 19 | 7 | 8 | 4 | 21 | 20 | 1 | |||
Clausura 1996 | 14° | 19 | 6 | 3 | 10 | 32 | 33 | -1 | |||
Apertura 1996 | Campeón | 19 | 15 | 1 | 3 | 52 | 22 | 30 | |||
Clausura 1997 | Campeón | 19 | 12 | 5 | 2 | 37 | 20 | 17 | |||
Apertura 1997 | Campeón | 19 | 14 | 3 | 2 | 43 | 17 | 26 | |||
Clausura 1998 | 7° | 19 | 7 | 8 | 4 | 32 | 24 | 8 | |||
Apertura 1998 | 15° | 19 | 5 | 7 | 7 | 27 | 27 | 0 | |||
Clausura 1999 | 2° | 19 | 11 | 4 | 4 | 37 | 19 | 18 | |||
Apertura 1999 | Campeón | 19 | 13 | 5 | 1 | 45 | 21 | 24 | |||
Clausura 2000 | Campeón | 19 | 12 | 6 | 1 | 44 | 17 | 27 | |||
Apertura 2000 | 2° | 19 | 10 | 7 | 2 | 41 | 24 | 17 | |||
Clausura 2001 | 2° | 19 | 13 | 2 | 4 | 48 | 27 | 21 | |||
Apertura 2001 | 2° | 19 | 12 | 5 | 2 | 51 | 16 | 35 | |||
Clausura 2002 | Campeón | 19 | 13 | 4 | 2 | 39 | 13 | 26 | |||
Apertura 2002 | 3° | 19 | 11 | 3 | 5 | 35 | 23 | 12 | |||
Clausura 2003 | Campeón | 19 | 13 | 4 | 2 | 43 | 18 | 25 | |||
Apertura 2003 | 8° | 19 | 7 | 5 | 7 | 23 | 24 | -1 | |||
Clausura 2004 | Campeón | 19 | 12 | 4 | 3 | 41 | 21 | 20 | |||
Apertura 2004 | 3° | 19 | 9 | 6 | 4 | 28 | 19 | 9 | |||
Clausura 2005 | 10° | 19 | 8 | 3 | 8 | 31 | 29 | 2 | |||
Apertura 2005 | 6° | 19 | 8 | 4 | 7 | 31 | 22 | 9 | |||
Clausura 2006 | 3° | 19 | 9 | 7 | 3 | 39 | 24 | 15 | |||
Apertura 2006 | 3° | 19 | 11 | 5 | 3 | 33 | 17 | 16 | |||
Clausura 2007 | 4° | 19 | 9 | 6 | 4 | 26 | 16 | 10 | |||
Apertura 2007 | 14° | 19 | 6 | 5 | 8 | 31 | 33 | -2 | |||
Clausura 2008 | Campeón | 19 | 13 | 4 | 2 | 29 | 13 | 16 | |||
Apertura 2008 | 20° | 19 | 2 | 8 | 9 | 20 | 29 | -9 | |||
Clausura 2009 | 8° | 19 | 7 | 6 | 6 | 24 | 25 | -1 | |||
Apertura 2009 | 14° | 19 | 5 | 6 | 8 | 23 | 26 | -3 | |||
Clausura 2010 | 13° | 19 | 6 | 4 | 9 | 16 | 21 | -5 | |||
Apertura 2010 | 4° | 19 | 8 | 7 | 4 | 21 | 18 | 3 | |||
Clausura 2011 | 9° | 19 | 6 | 8 | 5 | 15 | 15 | 0 | |||
Primer B Nacional 2011/12 | Campeón | 38 | 20 | 13 | 5 | 66 | 28 | 38 | |||
Inicial 2012 | 8° | 19 | 7 | 8 | 4 | 28 | 16 | 12 | |||
Final 2013 | 2° | 19 | 10 | 5 | 4 | 28 | 22 | 6 | |||
Inicial 2013 | 17° | 19 | 5 | 6 | 8 | 12 | 14 | -2 | |||
Final 2014 | Campeón | 19 | 11 | 4 | 4 | 28 | 15 | 13 | |||
Campeonatu 2014 | 2° | 19 | 11 | 6 | 2 | 34 | 13 | 21 | |||
Campeonatu 2015 | 9° | 30 | 13 | 10 | 7 | 46 | 33 | 13 | |||
Campeonatu 2016 | 9° Zona 1 | 16 | 4 | 6 | 6 | 21 | 22 | -1 | |||
Campeonatu 2016/17 | 2° | 30 | 16 | 8 | 6 | 51 | 28 | 23 | |||
Total | 4577 Puntos | 3207 | 1681 | 831 | 695 | 5994 | 3623 | 2371 |
Campeón. Subcampeón. Tercer Llugar. Ascensu. Descensu.
Copa Arxentina | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Edición | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Arxentina 2011/12 | Semifinal | 5 | 4 | 1 | 0 | 7 | 1 | Rogelio Funes Mori: 2 Villalva: 2 | |||
Copa Arxentina 2012/13 | Dieciseisavos de final | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | 1 | Nun marcó | |||
Copa Arxentina 2013/14 | Cuartos de final | 3 | 0 | 3 | 0 | 0 | 0 | Nun marcó | |||
Copa Arxentina 2014/15 | Dieciseisavos de final | 2 | 1 | 0 | 1 | 2 | 2 | Ramiro Funes Mori: 1 Kaprof: 1 | |||
Copa Arxentina 2015/16 | Campeón | 6 | 6 | 0 | 0 | 15 | 4 | Lucas Alario: 7 | |||
Copa Arxentina 2016/17 | Campeón | 6 | 6 | 0 | 0 | 19 | 3 | Ignacio Fernández: 4 | |||
Total | 23 | 17 | 4 | 2 | 43 | 11 | Lucas Alario: 8 |
Copa Campeonatu | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Campeonatu 2013/14 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | German Pezzella: 1 | |||
Total | 1 | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | German Pezzella: 1 |
Supercopa Arxentina | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Supercopa Arxentina 2014 | Subcampeón | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | 1 | Nun marcó | |||
Supercopa Arxentina 2016 | Subcampeón | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | 3 | Nun marcó | |||
Supercopa Arxentina 2017 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 2 | 0 | Gonzalo Nicolás Martínez: 1 Scocco: 1 | |||
Total | 3 | 1 | 0 | 2 | 2 | 4 | Gonzalo Nicolás Martínez: 1 Scocco: 1 |
Copa Adrián C. Escobar | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Adrián C. Escobar 1941 | Campeón | 2 | 2 | 0 | 0 | 3 | 1 | Ángel Labruna: 2 | |||
Copa Adrián C. Escobar 1942 | Subcampeón | 2 | 0 | 1 | 1 | 0 | 2 | Nun marcó | |||
Total | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 2 | Ángel Labruna: 2 |
Copa Dr. Carlos Ibarguren | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Dr. Carlos Ibarguren 1937 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 5 | 0 | Bernabé Ferreyra: 3 | |||
Copa Dr. Carlos Ibarguren 1941 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 | Adolfo Pedernera: 1 Ángel Labruna: 1 Roberto D'Alessandro: 1 | |||
Copa Dr. Carlos Ibarguren 1942 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 7 | 0 | Aristóbulo Deambrossi: 1 Félix Loustau: 1 | |||
Copa Dr. Carlos Ibarguren 1952 | Campeón | 1 | 0 | 1 | 0 | 1 | 1 | Walter Gómez: 1 | |||
Total | 4 | 3 | 1 | 0 | 16 | 1 | Bernabé Ferreyra: 3 |
Copa Centenariu de la AFA | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Centenariu de la AFA | Subcampeón | 9 | 6 | 1 | 2 | 15 | 10 | Walter Silvani: 4 | |||
Total | 9 | 6 | 1 | 2 | 15 | 10 | Walter Silvani: 4 |
Copa Competencia | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Competencia 1932 | Campeón | 5 | 4 | 1 | 0 | 12 | 5 | Bernabé Ferreyra: 3 | |||
Total | 5 | 4 | 1 | 0 | 12 | 5 | Bernabé Ferreyra: 3 |
Competición | PX | PG | PE | PP | GF | GC | CX | CG | Meyor resultancia |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dómina profesional | |||||||||
Copa Arxentina | 23 | 17 | 4 | 2 | 43 | 11 | 6 | 2 | Campeón |
Supercopa Arxentina | 3 | 1 | 0 | 2 | 2 | 4 | 3 | 1 | Campeón |
Copa Campeonatu | 1 | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | 1 | 1 | Campeón |
Copa de Competencia de primer División | 7 | 4 | 1 | 2 | 13 | 9 | 1 | 1 | Campeón |
Copa Beccar Varela | 10 | 3 | 1 | 6 | 10 | 17 | 2 | 0 | Primera fase |
Copa de la República | 1 | 0 | 0 | 1 | 2 | 4 | 1 | 0 | Primera fase |
Copa de Competencia Británica | 6 | 2 | 0 | 4 | 20 | 16 | 4 | 0 | Semifinales |
Copa Dr. Carlos Ibarguren | 4 | 3 | 1 | 0 | 16 | 1 | 4 | 4 | Campeón |
Copa Adrián C. Escobar | 11 | 3 | 4 | 4 | 6 | 9 | 2 | 1 | Campeón |
Copa Suecia | 14 | 4 | 3 | 7 | 23 | 30 | 1 | 0 | Fase de grupos |
Copa Centenariu de la AFA | 9 | 6 | 1 | 2 | 15 | 10 | 1 | 0 | Subcampeón |
Subtotal dómina profesional | 89 | 44 | 15 | 30 | 151 | 111 | 26 | 10 | 10 títulos |
Dómina amateur | |||||||||
Copa de Competencia de primer División | 27 | 15 | 7 | 5 | 40 | 21 | 4 | 0 | Semifinales |
Copa de Competencia Jockey Club | 35 | 19 | 6 | 10 | 59 | 40 | 11 | 1 | Campeón |
Copa d'Honor | 18 | 9 | 2 | 7 | 33 | 23 | 9 | 0 | Subcampeón |
Subtotal dómina Amateur | 80 | 43 | 15 | 22 | 132 | 84 | 24 | 1 | 1 títulu |
Total | 169 | 87 | 30 | 52 | 283 | 195 | 50 | 11 | 11 títulos |
Mundial de Clubes | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Mundial de Clubes 2015 | Subcampeón | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 3 | Lucas Alario: 1 |
Copa Intercontinental | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Intercontinental 1986 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | Antonio Alzamendi: 1 | |||
Copa Intercontinental 1996 | Subcampeón | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | 1 | Nun marcó | |||
Total | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 1 | Antonio Alzamendi: 1 |
Copa Libertadores | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Libertadores 1960 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Libertadores 1961 | |||||||||||
Copa Libertadores 1962 | |||||||||||
Copa Libertadores 1963 | |||||||||||
Copa Libertadores 1964 | |||||||||||
Copa Libertadores 1965 | |||||||||||
Copa Libertadores 1966 | Subcampeón | 19 | 12 | 3 | 4 | 41 | 24 | Daniel Onega: 17 | |||
Copa Libertadores 1967 | Semifinal | 16 | 6 | 6 | 4 | 33 | 17 | Daniel Onega y Oscar Más: 7 | |||
Copa Libertadores 1968 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Libertadores 1969 | |||||||||||
Copa Libertadores 1970 | Semifinal | 13 | 6 | 2 | 5 | 25 | 14 | Oscar Más: 9 | |||
Copa Libertadores 1971 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Libertadores 1972 | |||||||||||
Copa Libertadores 1973 | Primera fase | 6 | 2 | 1 | 3 | 12 | 10 | Carlos Ángel López, Carlos Morete y Norberto Alonso: 2 | |||
Copa Libertadores 1974 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Libertadores 1975 | |||||||||||
Copa Libertadores 1976 | Subcampeón | 14 | 9 | 1 | 4 | 19 | 12 | Oscar Más y Pedro Alexis González: 4 | |||
Copa Libertadores 1977 | Primera fase | 6 | 1 | 4 | 1 | 5 | 5 | ||||
Copa Libertadores 1978 | Semifinal | 10 | 3 | 5 | 2 | 8 | 4 | Juan José López: 4 | |||
Copa Libertadores 1979 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Libertadores 1980 | Primera fase | 6 | 4 | 2 | 0 | 10 | 3 | Ramón Díaz: 4 | |||
Copa Libertadores 1981 | Primera fase | 6 | 3 | 1 | 2 | 9 | 6 | Ramón Díaz: 3 | |||
Copa Libertadores 1982 | Segunda fase | 10 | 5 | 1 | 4 | 13 | 14 | Enzo Daniel Bulleri: 3 | |||
Copa Libertadores 1983 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Libertadores 1984 | |||||||||||
Copa Libertadores 1985 | |||||||||||
Copa Libertadores 1986 | Campeón | 12 | 9 | 2 | 1 | 23 | 8 | Ramón Centurión: 7 | |||
Copa Libertadores 1987 | Segunda fase | 4 | 1 | 2 | 1 | 2 | 2 | Juan Gilberto Funes y Oscar Ruggeri: 1 | |||
Copa Libertadores 1988 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Libertadores 1989 | |||||||||||
Copa Libertadores 1990 | Semifinal | 8 | 4 | 2 | 2 | 8 | 5 | Ernesto Corti y Sergio Berti: 2 | |||
Copa Libertadores 1991 | Primera fase | 6 | 2 | 1 | 3 | 10 | 12 | Juan José Borrelli: 3 | |||
Copa Libertadores 1992 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Libertadores 1993 | Primera fase | 6 | 1 | 3 | 2 | 4 | 5 | Ramón Medina Bello: 2 | |||
Copa Libertadores 1994 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Libertadores 1995 | Semifinal | 12 | 5 | 5 | 2 | 17 | 8 | Enzo Francescoli: 4 | |||
Copa Libertadores 1996 | Campeón | 14 | 8 | 4 | 2 | 28 | 12 | Hernán Crespo: 10 | |||
Copa Libertadores 1997 | Octavos de final | 2 | 0 | 2 | 0 | 4 | 4 | Enzo Francescoli: 2 | |||
Copa Libertadores 1998 | Semifinal | 12 | 8 | 3 | 1 | 23 | 11 | Juan Pablo Ángel: 7 | |||
Copa Libertadores 1999 | Semifinal | 12 | 5 | 2 | 5 | 12 | 13 | Astrada, Castillo, Saviola y Sorín: 2 | |||
Copa Libertadores 2000 | Cuartos de final | 10 | 5 | 3 | 2 | 18 | 13 | Juan Pablo Ángel: 9 | |||
Copa Libertadores 2001 | Cuartos de final | 10 | 5 | 1 | 4 | 18 | 11 | Martín Cardetti: 5 | |||
Copa Libertadores 2002 | Octavos de final | 8 | 2 | 3 | 3 | 9 | 10 | Alejandro Domínguez: 2 | |||
Copa Libertadores 2003 | Cuartos de final | 10 | 7 | 0 | 3 | 17 | 14 | Andrés D'Alessandro y Esteban Fuertes: 4 | |||
Copa Libertadores 2004 | Semifinal | 12 | 7 | 2 | 3 | 18 | 11 | Fernando Cavenaghi: 6 | |||
Copa Libertadores 2005 | Semifinal | 12 | 7 | 2 | 3 | 23 | 17 | Ernesto Farías: 6 | |||
Copa Libertadores 2006 | Cuartos de final | 12 | 7 | 1 | 4 | 27 | 18 | Ernesto Farías y Daniel Montenegro: 5 | |||
Copa Libertadores 2007 | Primera fase | 6 | 2 | 2 | 2 | 5 | 6 | Ernesto Farías: 3 | |||
Copa Libertadores 2008 | Octavos de final | 8 | 4 | 1 | 3 | 17 | 12 | Sebastián Abreu: 7 | |||
Copa Libertadores 2009 | Primera fase | 6 | 2 | 1 | 3 | 7 | 9 | Radamel Falcao García: 2 | |||
Copa Libertadores 2010 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Libertadores 2011 | |||||||||||
Copa Libertadores 2012 | |||||||||||
Copa Libertadores 2013 | |||||||||||
Copa Libertadores 2014 | |||||||||||
Copa Libertadores 2015 | Campeón | 14 | 5 | 7 | 2 | 18 | 9 | Rodrigo Mora y Carlos Sánchez: 4 | |||
Copa Libertadores 2016 | Octavos de final | 8 | 4 | 2 | 2 | 18 | 9 | Lucas Alario, Iván Alonso y Andrés D'Alessandro: 3 | |||
Copa Libertadores 2017 | Semifinales | 12 | 7 | 2 | 3 | 28 | 17 | Ignacio Scocco: 8 | |||
Total | 325 | 160 | 81 | 84 | 539 | 349 | Daniel Onega: 31 |
Supercopa Suramericana | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Supercopa Suramericana 1988 | Semifinal | 6 | 2 | 1 | 3 | 9 | 7 | Antonio Alzamendi: 4 | |||
Supercopa Suramericana 1989 | Octavos de final | 2 | 1 | 0 | 1 | 3 | 3 | Ramón Centurión: 2 | |||
Supercopa Suramericana 1990 | Octavos de final | 2 | 1 | 0 | 1 | 3 | 3 | Ramón Medina Bello: 2 | |||
Supercopa Suramericana 1991 | Subcampeón | 8 | 4 | 3 | 2 | 12 | 9 | Juan José Borrelli: 3 | |||
Supercopa Suramericana 1992 | Cuartos de final | 4 | 3 | 0 | 1 | 7 | 3 | Walter Silvani: 3 | |||
Supercopa Suramericana 1993 | Cuartos de final | 4 | 3 | 0 | 1 | 6 | 4 | Walter Silvani y Guillermo Rivarola: 2 | |||
Supercopa Suramericana 1994 | Cuartos de final | 4 | 1 | 3 | 0 | 4 | 3 | Enzo Francescoli y Gabriel Amato: 2 | |||
Supercopa Suramericana 1995 | Semifinal | 6 | 2 | 2 | 2 | 11 | 11 | Enzo Francescoli: 7 | |||
Supercopa Suramericana 1996 | Primera fase | 2 | 0 | 1 | 1 | 3 | 4 | Rivarola, Cruz y Monserrat: 1 | |||
Supercopa Suramericana 1997 | Campeón | 10 | 7 | 1 | 2 | 22 | 12 | Marcelo Salas: 6 | |||
Total | 48 | 24 | 11 | 13 | 80 | 59 | Enzo Francescoli: 9 |
Copa Suramericana | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Suramericana 2002 | Octavos de final | 2 | 0 | 1 | 1 | 0 | 1 | Nun marcó | |||
Copa Suramericana 2003 | Subcampeón | 8 | 4 | 1 | 3 | 16 | 9 | Fernando Cavenaghi: 4 | |||
Copa Suramericana 2004 | Primera fase | 2 | 0 | 1 | 1 | 1 | 2 | Maximiliano López: 1 | |||
Copa Suramericana 2005 | Octavos de final | 2 | 0 | 2 | 0 | 1 | 1 | Jonathan Santana: 1 | |||
Copa Suramericana 2006 | Octavos de final | 2 | 0 | 1 | 1 | 2 | 3 | Marcelo Gallardo y Danilo Gerlo: 1 | |||
Copa Suramericana 2007 | Semifinal | 6 | 1 | 4 | 1 | 5 | 4 | Radamel Falcao García: 4 | |||
Copa Suramericana 2008 | Cuartos de final | 4 | 2 | 1 | 1 | 7 | 6 | Sebastián Abreu: 3 | |||
Copa Suramericana 2009 | Primera fase | 2 | 0 | 0 | 2 | 1 | 3 | Cristian Fabbiani: 1 | |||
Copa Suramericana 2010 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Suramericana 2011 | |||||||||||
Copa Suramericana 2012 | |||||||||||
Copa Suramericana 2013 | Cuartos de final | 6 | 2 | 2 | 2 | 5 | 5 | Teófilo Gutiérrez: 2 | |||
Copa Suramericana 2014 | Campeón | 10 | 8 | 2 | 0 | 17 | 5 | Rodrigo Mora: 4 | |||
Copa Suramericana 2015 | Semifinal | 6 | 2 | 1 | 3 | 8 | 7 | Rodrigo Mora y Carlos Sánchez: 3 | |||
Copa Suramericana 2016 | Nun se clasificó | ||||||||||
Copa Suramericana 2017 | |||||||||||
Total | 50 | 19 | 16 | 15 | 63 | 46 | Rodrigo Mora: 7 |
Recopa Suramericana | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Recopa Suramericana 1997 | Subcampeón | 1 | 0 | 1 | 0 | 1 | 1 | Enzo Francescoli: 1 | |||
Recopa Suramericana 1998 | Subcampeón | 2 | 0 | 0 | 2 | 0 | 5 | Nun marcó | |||
Recopa Suramericana 2015 | Campeón | 2 | 2 | 0 | 0 | 2 | 0 | Carlos Sánchez: 2 | |||
Recopa Suramericana 2016 | Campeón | 2 | 1 | 1 | 0 | 2 | 1 | Sebastián Driussi y Lucas Alario: 1 | |||
Total | 7 | 3 | 2 | 2 | 5 | 7 | Carlos Sánchez: 2 |
Copa Interamericana | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Interamericana 1987 | Campeón | 2 | 1 | 1 | 0 | 3 | 0 | Jorge Villazán, Juan Funes y Héctor Enrique: 1 | |||
Total | 2 | 1 | 1 | 0 | 3 | 0 | Jorge Villazán, Juan Funes y Héctor Enrique: 1 |
Copa Mercosur | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Mercosur 1998 | Cuartos de Final | 8 | 2 | 3 | 3 | 9 | 11 | Cristian Castillo, Juan Pizzi y Marcelo Gallardo: 3 | |||
Copa Mercosur 1999 | Primera Fase | 6 | 2 | 1 | 3 | 8 | 11 | Martin Cardetti: 4 | |||
Copa Mercosur 2000 | Semifinales | 10 | 6 | 2 | 2 | 17 | 14 | Martin Cardetti: 4 | |||
Copa Mercosur 2001 | Primera Fase | 6 | 2 | 2 | 2 | 13 | 10 | Martin Cardetti y Damián Álvarez: 3 | |||
Total | 30 | 12 | 8 | 10 | 47 | 46 | Martin Cardetti: 11 |
Copa Suruga Bank | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Suruga Bank 2015 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 | Carlos Sánchez, Gabriel Mercado y Gonzalo Martínez: 1 | |||
Total | 3 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 | Carlos Sánchez, Gabriel Mercado y Gonzalo Martínez: 1 |
Campeonatu Suramericanu de Campeones | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Campeonatu Suramericanu 1948 | Subcampeón | 6 | 4 | 1 | 1 | 12 | 4 | Félix Loustau: 4 Alfredo Di Stéfano: 4 | |||
Total | 6 | 4 | 1 | 1 | 12 | 4 | Félix Loustau: 4 Alfredo Di Stéfano: 4 |
Copa Ricardo Aldao | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Copa Aldao 1936 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 5 | 1 | Bernabé Ferreyra: 2 Adolfo Pedernera: 2 | |||
Copa Aldao 1937 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 5 | 2 | Bernabé Ferreyra: 2 | |||
Copa Aldao 1941 | Campeón | 2 | 1 | 1 | 0 | 7 | 2 | Ángel Labruna: 4 | |||
Copa Aldao 1942 | Subcampeón | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | 4 | Nun marcó | |||
Copa Aldao 1945 | Campeón | 2 | 2 | 0 | 0 | 5 | 3 | Ángel Labruna: 5 | |||
Copa Aldao 1947 | Campeón | 2 | 2 | 0 | 0 | 7 | 4 | Ángel Labruna: 3 Hugo Reyes: 3 | |||
Copa Aldao 1955 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 2 | 1 | Juan Urriolabeitía: 1 Héctor de Bourgoing: 1 | |||
Total | 10 | 8 | 1 | 1 | 31 | 17 | Ángel Labruna: 12 |
Cup Tie Competition | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Añu | Ronda | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Goliador | |||
Cup Tie Competition 1914 | Campeón | 1 | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | Luis Gianetto: 1 | |||
Total | 1 | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | Luis Gianetto: 1 |
Competición | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Meyor resultáu |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Mundial de Clubes | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 3 | 'Subcampeón |
Copa Intercontinental | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 1 | 'Campeón |
Copa Libertadores d'América | 313 | 153 | 79 | 81 | 511 | 332 | Campeón |
Copa Suramericana | 50 | 19 | 16 | 15 | 63 | 46 | Campeón |
Supercopa Suramericana | 48 | 24 | 11 | 13 | 80 | 59 | Campeón |
Recopa Suramericana | 7* | 3 | 2 | 2* | 5 | 7* | Campeón |
Copa Interamericana | 2 | 1 | 1 | 0 | 3 | 0 | Campeón |
Copa Mercosur | 30 | 12 | 8 | 10 | 47 | 46 | Semifinales |
Campeonatu Suramericanu de Campeones | 6 | 4 | 1 | 1 | 12 | 4 | Subcampeón |
Copa Suruga Bank | 1 | 1 | 0 | 0 | 3 | 0 | Campeón |
Copa del Atlánticu | 5 | 1 | 1 | 3 | 8 | 13 | Primer ronda |
Copa Ricardo Aldao | 10 | 8 | 1 | 1 | 31 | 17 | Campeón |
Cup Tie Competition | 1 | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | Campeón |
Puestu históricu arxentín | — | 1ᵘ | |||||
Total | 477 | 229 | 120 | 128 | 766 | 528 | 16 títulos |
Nota: En negrina competiciones actives.
El total de partíos oficiales xugaos por River Plate en torneos entamaos por AFA, Conmebol y FIFA, ente otres organizaciones, dende la so afiliación hasta l'actualidá.
Competición | PX | PG | PE | PP | GF | GC | Meyor resultancia |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dómina profesional | |||||||
Primer División | 3167 | 1661 | 819 | 687 | 5919 | 3577 | Campeón |
Copes Nacionales | 81 | 37 | 15 | 30 | 130 | 108 | Campeón |
Copes Internacionales | 476 | 228 | 120 | 128 | 765 | 528 | Campeón |
Segunda División | 38 | 20 | 13 | 5 | 66 | 28 | Campeón |
Subtotal dómina profesional | 3762 | 1946 | 967 | 850 | 6880 | 4241 | 58 títulos |
Dómina amateur | |||||||
Primer División | 513 | 287 | 112 | 114 | 833 | 477 | Campeón |
Copes Nacionales | 80 | 43 | 15 | 22 | 132 | 84 | Campeón |
Copes Internacionales | 1 | 1 | 0 | 0 | 1 | 0 | Campeón |
Segunda División | 49 | 33 | 4 | 11 | 102 | 59 | Campeón |
Tercer División | 14 | 4 | 1 | 9 | 16 | 41 | 7ᵘ |
Subtotal dómina Amateur | 657 | 368 | 132 | 156 | 1084 | 661 | 3 títulos |
Total | 4419 | 2314 | 1099 | 1005 | 7964 | 4899 | 61 títulos |
Partíos históricos | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nᵘ | Fecha |
width="50" | Rival | Resultáu |
width="50" | Ciudá | width="250" | Nota |-align=center |
1 | 24 d'agostu de 1913 | Boca Juniors | 2-1 | Avellaneda | Primer superclásico oficial. | |||
2 | 15 de payares de 1914 | Newell's | 4-0 | Avellaneda | Primer títulu de la historia del club. | ||||||
3 | 20 d'avientu de 1914 | Bristol | 1-0 | Caballín | Primer copa internacional de la historia del club. | ||||||
4 | 9 de xineru de 1921 | Quilmes | 2-0 | La Boca | Primer campeonatu de Lliga de la historia, y l'únicu nel amateurismo. | ||||||
5 | 13 de marzu de 1932 | Chacarita | 3-1 | Palermo | Debú de Bernabé Ferreyra, el primer ídolu de River. | ||||||
6 | 20 de payares de 1932 | Independiente | 3-0 | Almagro | Primer campeonatu del profesionalismo. | ||||||
7 | 17 de marzu de 1935 | Platense | 2-1 | Recoleta | Debú de José Manuel Moreno. | ||||||
8 | 20 de marzu de 1937 | Peñarol | 5-1 | Montevidéu | Primer copa internacional nel profesionalismo. | ||||||
9 | 12 d'avientu de 1937 | Argentinos Juniors | 6-0 | Caballín | Primer tricampeonatu nacional. | ||||||
10 | 15 de xineru de 1938 | Peñarol | 5-2 | Almagro | Primer y únicu bicampeonatu internacional na historia del club. | ||||||
11 | 26 de mayu de 1938 | Peñarol | 3-1 | Belgrano | Inauguración del actual estadiu. | ||||||
12 | 19 d'ochobre de 1941 | Boca Juniors | 5-1 | Belgrano | Máxima goliada de River a Boca nel Monumental. | ||||||
13 | 6 de xunu de 1942 | Chacarita | 6-2 | Villa Crespo | La nacencia de La Máquina. | ||||||
14 | 8 de payares de 1942 | Boca Juniors | 2-2 | La Boca | Primer bicampeonatu de la historia na Bombonera. | ||||||
15 | 6 de mayu de 1945 | Independiente | 2-1 | Avellaneda | Debú d'Amadeo Carrizo, el meyor arqueru de la historia de River. | ||||||
16 | 23 d'avientu de 1951 | Real Madrid | 4-3 | Madrid | Primer trunfu d'un equipu estranxeru como visitante contra'l Madrid. | ||||||
17 | 2 de febreru de 1952 | Manchester City | 4-3 | Mánchester | Primer victoria d'un equipu arxentín n'Inglaterra. | ||||||
18 | 22 d'avientu de 1953 | Newell's Old Boys | 2-1 | Rosario | Segundu bicampeonatu nacional. | ||||||
19 | 8 d'avientu de 1955 | Boca Juniors | 2-1 | La Boca | Campeones per segunda vegada na Bombonera. | ||||||
20 | 5 d'avientu de 1957 | Independiente | 2-0 | Avellaneda | Segundu tricampeonatu nacional. | ||||||
21 | 14 de xunu de 1961 | Real Madrid | 3-2 | Madrid | River córta-y un invictu de 5 años al pentacampeón d'Europa. | ||||||
22 | 18 de xunu de 1961 | Napoli | 3-1 | Nápoles | Victoria nel San Paolo contra'l campeón de la Copa Italia. | ||||||
23 | 24 de xunu de 1961 | Juventus | 5-2 | Turín | Goliada contundente contra la Juventus de Sívori. | ||||||
24 | 6 de febreru de 1962 | Santos | 2-1 | Belgrano | River derrota al Santos de Pelé. | ||||||
25 | 2 de xunetu de 1964 | Barcelona | 5-1 | Belgrano | Goliada histórica frente al subcampeón d'Europa de 1961. | ||||||
26 | 22 de xineru de 1965 | Santos | 3-2 | Santiago | 2ᵘ trunfo frente al Santos de Pelé bicampeón d'América y del Mundu. | ||||||
27 | 26 de xineru de 1965 | Checoslovaquia | 2-1 | Santiago | Heroicu trunfu contra la Checoslovaquia subcampeona del Mundu. | ||||||
28 | 10 de febreru de 1966 | Boca Juniors | 2-1 | Belgrano | Primer superclásico por torneos internacionales. | ||||||
29 | 4 de setiembre de 1966 | Racing Club | 2-0 | Belgrano | River córta-y un invictu históricu de 39 partíos al Racing de José. | ||||||
30 | 22 d'avientu de 1968 | Vélez Sarsfield | 1-1 | Almagro | Postreru partíu d'Amadeo Carrizo. | ||||||
31 | 11 de marzu de 1970 | Universitariu de La Paz Universitariu | 9-0 | Belgrano | Máxima goliada de la historia del club por copes internacionales. | ||||||
32 | 27 de payares de 1971 | Boca Juniors | 3-1 | Avellaneda | River gána-y a Boca con una formación apinada de xuveniles. | ||||||
33 | 15 d'ochobre de 1972 | Boca Juniors | 5-4 | Liniers | La mayor remontada de la historia de los superclásicos. | ||||||
34 | 11 d'agostu de 1974 | Huracán (SR) | 10-1 | Belgrano | Máxima goliada de la historia del club en campeonatos nacionales. | ||||||
35 | 14 d'agostu de 1975 | Argentinos Juniors | 1-0 | Liniers | Campeones dempués de 18 años. | ||||||
36 | 28 d'avientu de 1975 | Rosario Central | 2-1 | Rosario | Tercer bicampeonatu nacional. | ||||||
37 | 2 de marzu de 1980 | Boca Juniors | 5-2 | La Boca | Máxima goliada de River Plate na Bombonera. | ||||||
38 | 7 d'agostu de 1980 | Tigre | 3-1 | Belgrano | Tercer tricampeonatu nacional. | ||||||
39 | 24 d'abril de 1983 | Huracán | 1-0 | Belgrano | Debú d'Enzo Francescoli en River. | ||||||
40 | 6 d'abril de 1986 | Boca Juniors | 2-0 | La Boca | Tercer vuelta olímpica de River na Bombonera. | ||||||
41 | 29 d'ochobre de 1986 | América de Cali | 1-0 | Belgrano | Primer corona d'América. | ||||||
42 | 14 d'avientu de 1986 | Steaua de Bucuresti | 1-0 | Tokiu | Primer corona Mundial. | ||||||
43 | 16 d'agostu de 1987 | Alajuelense | 3-0 | Belgrano | Campeón interamericano. | ||||||
44 | 18 d'avientu de 1994 | Vélez Sarsfield | 1-1 | Belgrano | Campeón invictu de l'Arxentina per primer vegada. | ||||||
45 | 26 de xunu de 1996 | América de Cali | 2-0 | Belgrano | Segunda corona d'América. | ||||||
46 | 30 d'ochobre de 1997 | Vasco da Gama | 2-0 | Rio de Janeiro | Primer victoria de River en tierres brasilanes. | ||||||
47 | 17 d'avientu de 1997 | São Paulo | 2-1 | Belgrano | Supercampeón d'América. | ||||||
48 | 21 d'avientu de 1997 | Argentinos Juniors | 1-1 | Liniers | Cuartu tricampeonatu nacional y segunda vuelta olímpica en 4 díes. | ||||||
49 | 9 de xunetu de 2000 | Ferro | 3-0 | Liniers | Cuartu bicampeonatu nacional. | ||||||
50 | 27 de payares de 2014 | Boca Juniors | 1-0 | Belgrano | River esanicia a Boca per primer vegada nun mano a mano internacional. | ||||||
51 | 10 d'avientu de 2014 | Atlético Nacional | 2-0 | Belgrano | Campeón invictu de Suramérica. | ||||||
52 | 11 de febreru de 2015 | San Lorenzo | 1-0 | Flores | Primer Recopa Suramericana de la historia del club. | ||||||
53 | 26 de marzu de 2015 | Sevilla | 1-0 | Belgrano | Victoria frente al Sevilla bicampeón de la UEFA Europa League. | ||||||
54 | 14 de mayu de 2015 | Boca Juniors | 0-0 (1-0) | La Boca | Segunda eliminación a Boca en seis meses. | ||||||
55 | 27 de mayu de 2015 | Cruzeiro | 3-0 | Belo Horizonte | Máxima goliada d'un club arxentín en Brasil. | ||||||
56 | 5 d'agostu de 2015 | Tigres | 3-0 | Belgrano | Tercer corona d'América. | ||||||
57 | 11 d'agostu de 2015 | Gamba Osaka | 3-0 | Osaka | Tetracampeonatu Internacional. | ||||||
58 | 25 d'agostu de 2016 | Santa Fe | 2-1 | Belgrano | River conságrase bicampeón de la Recopa Suramericana. | ||||||
59 | 14 de marzu de 2018 | Boca Juniors | 2-0 | Mendoza | Segundu Superclásico na historia nel que se define una copa. River consagrar por primer vegada campeón de la Supercopa Arxentina. |
De siguío se listan los partíos pertenecientes al invictu más enllargáu consiguíu por River Plate, que llegaron a estendese por 31 alcuentros consiguíos en 2014 ente'l Tornéu Final, la Copa Campeonatu, la Copa Arxentina, el Tornéu Transición y la Copa Suramericana:
Mayor Invictu | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nᵘ | Competencia !Rival | Condición | Resultáu !Fecha !Direutor
Téunicu | ||||||||
1 | Tornéu Final | Atlético de Rafaela | Llocal | 2-0 | 13 d'abril de 2014 | Ramón Díaz | |||||
2 | Tornéu Final | Estudiantes de La Plata | Visitante | 0-0 | 16 d'abril de 2014 | ||||||
3 | Tornéu Final | Vélez Sarsfield | Llocal | 1-0 | 20 d'abril de 2014 | ||||||
4 | Tornéu Final | Olimpo | Visitante | 1-1 | 27 d'abril de 2014 | ||||||
5 | Tornéu Final | Racing Club | Llocal | 3-2 | 4 de mayu de 2014 | ||||||
6 | Tornéu Final | Argentinos Juniors | Visitante | 2-0 | 11 de mayu de 2014 | ||||||
7 | Tornéu Final | Quilmes | Llocal | 5-0 | 18 de mayu de 2014 | ||||||
8 | Copa Campeonato | San Lorenzo | Neutral | 1-0 | 24 de mayu de 2014 | ||||||
9 | Copa Arxentina | Ferro Carril Oeste | Neutral | 0-0 (6-5 penaltis) | 27 de xunetu de 2014 | Marcelo Gallardo | |||||
10 | Tornéu Transición | Gimnasia y Esgrima La Plata | Visitante | 1-1 | 10 d'agostu de 2014 | ||||||
11 | Tornéu Transición | Rosario Central | Llocal | 2-0 | 17 d'agostu de 2014 | ||||||
12 | Copa Arxentina | Colón | Neutral | 0-0 (4-2 penaltis) | 20 d'agostu de 2014 | ||||||
13 | Tornéu Transición | Godoy Cruz | Visitante | 4-0 | 24 d'agostu de 2014 | ||||||
14 | Tornéu Transición | Defensa y Justicia | Llocal | 3-0 | 27 d'agostu de 2014 | ||||||
15 | Tornéu Transición | San Lorenzo | Visitante | 3-1 | 31 d'agostu de 2014 | ||||||
16 | Copa Suramericana | Godoy Cruz | Visitante | 1-0 | 3 de setiembre de 2014 | ||||||
17 | Tornéu Transición | Tigre | Llocal | 2-0 | 7 de setiembre de 2014 | ||||||
18 | Copa Suramericana | Godoy Cruz | Llocal | 2-0 | 17 de setiembre de 2014 | ||||||
19 | Tornéu Transición | Independiente | Llocal | 4-1 | 21 de setiembre de 2014 | ||||||
20 | Tornéu Transición | Arsenal | Visitante | 1-1 | 25 de setiembre de 2014 | ||||||
21 | Tornéu Transición | Lanús | Visitante | 1-1 | 28 de setiembre de 2014 | ||||||
22 | Tornéu Transición | Boca Juniors | Llocal | 1-1 | 5 d'ochobre de 2014 | ||||||
23 | Copa Arxentina | Rosario Central | Neutral | 0-0 (4-5 penaltis) | 9 d'ochobre de 2014 | ||||||
24 | Tornéu Transición | Newell's | Visitante | 1-0 | 12 d'ochobre de 2014 | ||||||
25 | Copa Suramericana | Libertad | Visitante | 3-1 | 16 d'ochobre de 2014 | ||||||
26 | Tornéu Transición | Belgrano | Llocal | 3-0 | 19 d'ochobre de 2014 | ||||||
27 | Copa Suramericana | Libertad | Llocal | 2-0 | 22 d'ochobre de 2014 | ||||||
28 | Tornéu Transición | Atlético de Rafaela | Visitante | 2-1 | 26 d'ochobre de 2014 | ||||||
29 | Copa Suramericana | Estudiantes de La Plata | Visitante | 2-1 | 29 d'ochobre de 2014 | ||||||
30 | Copa Suramericana | Estudiantes de La Plata | Llocal | 3-2 | 6 de payares de 2014 | ||||||
31 | Tornéu Transición | Vélez Sarsfield | Visitante | 1-1 | 9 de payares de 2014 | ||||||
Periodu 1960-1969 | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Temporada | Campeonatu llocal | Copa Internacional | ||||||
Tornéu | Allugamientu | Tornéu | Allugamientu | |||||
1960 | Campeonatu 1960 | Subcampeón | - | - | ||||
1961 | Campeonatu 1961 | 3ᵘ | - | - | ||||
1962 | Campeonatu 1962 | Subcampeón | - | - | ||||
1963 | Campeonatu 1963 | Subcampeón | - | - | ||||
1964 | Campeonatu 1964 | 3ᵘ | - | - | ||||
1965 | Campeonatu 1965 | Subcampeón | - | - | ||||
1966 | Campeonatu 1966 | Subcampeón | Libertadores 1966 | Subcampeón | ||||
1967 | Metropolitanu 1967 | Fase de Grupos | - | - | ||||
Nacional 1967 | 5ᵘ | Libertadores 1967 | Semifinal | |||||
1968 | Metropolitanu 1968 | Semifinal | - | - | ||||
Nacional 1968 | Subcampeón | - | - | |||||
1969 | Metropolitanu 1969 | Subcampeón | - | - | ||||
Nacional 1969 | Subcampeón | - | - |
Periodu 2010/11-2019/20 | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Temporada | Campeonatu llocal | Copa Internacional | Copa Arxentina | Otres Copes Nacionales/Internacionales | ||||
Tornéu | Allugamientu | Tornéu | Allugamientu | Tornéu | Allugamientu | Tornéu | Allugamientu | |
2010/11 | Apertura 2010 | 4ᵘ | - | - | - | - | - | - |
Clausura 2011 | 9ᵘ | - | - | - | - | - | - | |
2011/12 | B Nacional 2011/12 | Campeón | - | - | Copa Arxentina 2011/12 | Semifinal | - | - |
2012/13 | Inicial 2012 | 8ᵘ | - | - | Copa Arxentina 2012/13 | Dieciseisavos de Final | - | - |
Final 2013 | Subcampeón | - | - | - | - | |||
2013/14 | Inicial 2013 | 17ᵘ | Suramericana 2013 | Cuartos de Final | Copa Arxentina 2013/14 | Cuartos de Final | - | - |
Final 2014 | Campeón | - | - | Copa Campeonatu 2013/14 | Campeón | |||
2014 | Campeonatu 2014 | Subcampeón | Suramericana 2014 | Campeón | - | - | Supercopa Arxentina 2014 | Subcampeón |
2015 | Campeonatu 2015 | 9ᵘ | Libertadores 2015 | Campeón | Copa Arxentina 2014/15 | Dieciseisavos de Final | Recopa 2015 | Campeón |
Suramericana 2015 | Semifinal | Suruga Bank 2015 | Campeón | |||||
Mundial de Clubes 2015 | Subcampeón | |||||||
2016 | Campeonatu 2016 | 9ᵘ Zona 1 | Libertadores 2016 | Octavos de Final | - | - | - | - |
2016/17 | Campeonatu 2016/17 | Subcampeón | Libertadores 2017 | Semifinal | Copa Arxentina 2015/16 | Campeón | Recopa 2016 | Campeón |
Supercopa Arxentina 2016 | Subcampeón | |||||||
2017/18 | Campeonatu 2017/18 | Apostándose | Copa Arxentina 2016/17 | Campeón | Supercopa Arxentina 2017 | Campeón | ||
Libertadores 2018 | Apostándose |
|
Téunicos campeones | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Entrenador | Periodu |
width="50" | Títulos | Detalle | |||||||||
Ramón Díaz | 1995 - 1999 2001 - 2002 2012 - 2014 | 9 | Copa Libertadores 1996 Apertura 1996 Clausura 1997 Apertura 1997 Supercopa Suramericana 1997 Apertura 1999 Clausura 2002 Tornéu Final 2014 Copa Campeonatu 2014 | ||||||||
José Minella | 1945 - 1959 1963 | 8 | Primer División 1947 Copa Aldao 1947 Primer División 1952 Copa Ibarguren 1952 Primer División 1953 Primer División 1955 Primer División 1956 Primer División 1957 | ||||||||
Marcelo Gallardo | 2014 - | 8 | Copa Suramericana 2014 Recopa Suramericana 2015 Copa Libertadores 2015 Copa Suruga Bank 2015 Recopa Suramericana 2016 Copa Arxentina 2015-16 Copa Arxentina 2016-17 Supercopa Arxentina 2017 | ||||||||
Ángel Labruna | 1963 1968 - 1970 1975 - 1981 | 6 | Metropolitanu 1975 Nacional 1975 Metropolitanu 1977 Metropolitanu 1979 Nacional 1979 Metropolitanu 1980 | ||||||||
Renato Cesarini | 1939 - 1944 1965 - 1966 | 6 | Primer División 1941 Copa Ibarguren 1941 Copa Escobar 1941 Copa Aldao 1941 Primer División 1942 Copa Ibarguren 1942 | ||||||||
Emérico Hirschl | 1935 - 1938 1961 | 6 | Copa Campeonatu 1936 Copa d'Oru 1936 Copa Aldao 1936 Primer División 1937 Copa Ibarguren 1937 Copa Aldao 1937 | ||||||||
Héctor Veira | 1985 - 1987 | 3 | Primer División 1985/86 Copa Libertadores 1986 Copa Intercontinental 1986 | ||||||||
Daniel Passarella | 1989 - 1994 2006 - 2007 | 3 | Primer División 1989/90 Apertura 1991 Apertura 1993 | ||||||||
Américo Gallego | 1994 2000 - 2001 | 2 | Apertura 1994 Clausura 2000 | ||||||||
Víctor Caamaño | 1931 - 1932 | 2 | Primer División 1932 Copa de Competencia 1932 | ||||||||
Carlos Peucelle | 1945 - 1946 | 2 | Primer División 1945 Copa Aldao 1945 | ||||||||
Carlos Griguol | 1987 - 1988 | 1 | Copa Interamericana 1987 | ||||||||
Alfredo Di Stéfano | 1981 - 1982 | 1 | Nacional 1981 | ||||||||
Manuel Pellegrini | 2002 - 2003 | 1 | Clausura 2003 | ||||||||
Leonardo Astrada | 2004 - 2005 | 1 | Clausura 2004 | ||||||||
Diego Simeone | 2008 | 1 | Clausura 2008 | ||||||||
Torneos nacionales | ||
---|---|---|
Competición | Títulos | Subcampeonatos |
Primer División (1/5) | 1920. | 1909, 1917, 1918, 1921, 1922. (Récor) |
Segunda División (1/1) | 1908. | 1907. |
Copes nacionales | ||
Competición | Títulos | Subcampeonatos |
Copa de Competencia Jockey Club (1/1) | 1914. | 1918. |
Copa d'Honor Municipalidad de Buenos Aires (0/1) | 1917. |
Torneos internacionales | ||
---|---|---|
Competición | Títulos | Subcampeonatos |
Cup Tie Competition (1/0) | 1914. |
Torneos nacionales | ||
---|---|---|
Competición | Títulos | Subcampeonatos |
Primer División (35/28) | 1932, Copa Campeonatu 1936,[134] Copa d'Oru 1936, 1937, 1941, 1942, 1945, 1947, 1952, 1953, 1955, 1956, 1957, Metropolitanu 1975, Nacional 1975, Metropolitanu 1977, Metropolitanu 1979, Nacional 1979, Metropolitanu 1980, Nacional 1981, 1985/86, 1989/90, Apertura 1991, Apertura 1993, Apertura 1994, Apertura 1996, Clausura 1997, Apertura 1997, Apertura 1999, Clausura 2000, Clausura 2002, Clausura 2003, Clausura 2004, Clausura 2008, Final 2014. (Récor) | 1938, 1939, 1943, 1944, 1948, 1949, 1960, 1962, 1963, 1965, 1966, Nacional 1968, Metropolitanu 1969, Nacional 1969, Metropolitanu 1970, Nacional 1972, Nacional 1973, Nacional 1976, Nacional 1978, Nacional 1984, Apertura 1992, Clausura 1999, Apertura 2000, Clausura 2001, Apertura 2001, Final 2013, Transición 2014, 2016-2017. (Récor) |
Segunda División (1/0) | 2011/12. | |
Copes nacionales | ||
Competición | Títulos | Subcampeonatos |
Copa de Competencia LAF (1/0) | 1932. (Récor compartíu) | |
Copa Dr. Carlos Ibarguren (4/0) | 1937, 1941, 1942, 1952. | |
Copa Adrián C. Escobar (1/1) | 1941. | 1942. |
Copa Campeonatu (1/0) | 2014. (Récor) | |
Copa Arxentina (2/0) | 2015/16, 2016/17. | |
Supercopa Arxentina (1/2) | 2017. | 2014, 2016. |
Copa Centenariu de la AFA (0/1) | 1993. |
Torneos internacionales | ||
---|---|---|
Entamaos por Conmebol/FIFA | ||
Competición | Títulos | Subcampeonatos |
Copa Libertadores d'América (3/2) | 1986, 1996, 2015. | 1966, 1976. |
Copa Intercontinental (1/1) | 1986. | 1996. |
Copa Interamericana (1/0) | 1987. | |
Supercopa Suramericana (1/1) | 1997. | 1991. |
Copa Suramericana (1/1) | 2014. | 2003. |
Recopa Suramericana (2/2) | 2015, 2016. | 1997, 1998. |
Copa Suruga Bank (1/0) | 2015. | |
Copa Mundial de Clubes (0/1) | 2015. | |
Entamaos por AFA y AUF | ||
Competición | Títulos | Subcampeonatos |
Copa Dr. Ricardo C. Aldao (5/0) | 1936, 1937, 1941, 1945, 1947. (Récor) | |
Entamaos por FFCh | ||
Competición | Títulos | Subcampeonatos |
Campeonatu Suramericanu de Campeones (0/1) | 1948. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.