María Leszczyńska
escritora francesa (1703–1768) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
María Carolina Sofía Felicidá Leszczyńska de Wieniawa (en polacu Maria Karolina Zofia Felicja Leszczyńska), nome completu de María Leszczyńska (Trzebnica, 23 de xunu de 1703 – Versalles, 24 de xunu de 1768), princesa de Polonia y reina consorte de Francia y Navarra pol so matrimoniu con Luis XV de Francia (1725-1768).
Remove ads
Remove ads
Primeros años
Segunda fía (la mayor, Ana, nació en 1699 y morrió en 1717), de Catalina Opalinska y de Estanislao I Leszczynski de Wieniawa, de volao rei de Polonia, María nació en Trzebnica, en Silesia, el 23 de xunu de 1703. Exiliada na ciudá alsaciana de Wissembourg, dempués de numberosos tratos políticos foi-y presentada, en 1721, al duque de Borbón como futura esposa.
Matrimoniu

Cuando Luis XV devolvió, en 1725, a la so moza prometida, la infanta-reina Mariana Victoria de Borbón (fía del rei d'España Felipe V), Fleuriau de Morville, unu de los secretarios d'Estáu, presentó una llista de posibles candidates, María figuraba nesa llista. El 31 de marzu de 1725, más por apatía que por entusiasmu, María foi escoyida pol rei y pol #cardenal Fleury. El 2 d'abril M. -y Duc solicitó, en nome de Luis XV, a Estanislao, la mano de la so fía.

L'anunciu d'esti matrimoniu nun foi bien acoyíu pola Corte, onde se punxeron en dulda los oríxenes de la familia Leszczynski y criticóse la so nacionalidá polaca. Isabel Carlota de Borbón-Orleans, duquesa de Lorena, escribió:
"Tengo que reconocer que resulta sorprendente que pal rei, que la so sangre ye la única sangre real de Francia, búsquese una pareya tan pocu fayadiza y que se case con una simple señorita polaca, (…) ella nun ostenta títulu dalgunu y el so padre nun foi rei más que mientres #venticuatro hores".
Los rumores nel so contra crecieron, llegándose a asegurar que la futura reina yera fea, escrupulosa, epiléptica y manera.
Sicasí, el 15 d'agostu, el duque d'Orleans #casar con María por poderes na catedral Notre-Dame d'Estrasburgu, delantre del cardenal de Rohan, gran capellán de Francia. El 4 de setiembre, Luis XV y María axuntáronse y casáronse el 5 de setiembre en Fontainebleau. El matrimoniu foi peracabáu esa mesma nueche y el rei fixo durar la lluna de miel", en Fontainebleau hasta avientu. María namoróse perdidamente del rei que, nesa dómina amosóse, tamién, bien apasionáu.
Luis XV punxo al serviciu de la reina al Cardenal de Fleury como gran capellán, y a los servidores que lu curiaren mientres la so mocedá, con cuenta de que ella pudiera conocer meyor al so home.
Fíos
Tuvieron once fíos, 8 muyeres y 3 homes, de los cualos namái 7 llegaron a la edá adulta:
- María Luisa Isabel (14 d'agostu de 1727 - † 6 d'avientu de 1759) y
- Ana Enriqueta (14 d'agostu de 1727 - † 10 de febreru de 1752), ximielgues, llamaes, respeutivamente, Madame (en cuantes que fía mayor del rei) o Madame Primer (dempués Madame Infanta) y Madame Segunda (dempués Madame Enriqueta, y Madame)
- María Luisa de Francia, (dempués Madame Luisa) (28 de xunetu de 1728 - † 19 de febreru de 1733), Madame Tercer.
- Luis (4 de setiembre de 1729 - † 20 d'avientu de 1765), Delfín de Francia.
- Felipe de Francia, (30 d'agostu de 1730 - † 7 d'abril de 1733), Duque d'Anjou.
- María Adelaida (23 de marzu de 1732 - † 27 de febreru de 1800), Madame Cuarta (dempués Madame Adelaida, y dempués Madame).
- Victoria de Francia (11 de mayu de 1733 - † 7 de xunu de 1799), Madame Cuarta, dempués Madame Victoria).
- Sofía Filipina de Francia (27 de xunetu de 1734 - † 2 de marzu de 1782), Madame Quinta (dempués Madame Sofía).
- Neñu ensin nome (28 de marzu de 1735), nacíu muertu.
- Teresa Felicita de Francia (16 de mayu de 1736 - († 28 de setiembre de 1744), Madame Sesta, (dempués Madame Teresa).
- Luisa María de Francia (15 de xunetu de 1737 - † 23 d'avientu de 1787), Madame Séptima (dempués Madame Luisa), entró nel Carmelo en 1770 col nome de #Madre Teresa de San Agustín O.C.D.
La nacencia de Madame Séptima punxo fin a la felicidá del matrimoniu real: nesa dómina Luis XV tuvo la so primer amiga, Pauline Félicité de Mailly, la primera de les hermanes Mailly.
María taba bien xunida a maríu ("El mio últimu sollutu va ser deseyar la so felicidá pa siempres" escribió nel so testamentu), afíxose bien a la vida de Versalles: instruyóse sobre les cuestiones del ceremonial y protocolu, y asumió los sos deberes de representación mientres les frecuentes ausencies de Luis XV. Amante de la música y de la pintura (pintaba acuareles) foi ella la verdadera mecenes de la corte. Cuando Luis XV #abandonar definitivamente pol so amante, María caltuvo una gran discreción y dignidá. Perdíu'l ciñu del so maríu, #abellugar nes sos fíes y nel ciñu de los sos padres que lu visitaba con frecuencia.
Luis XV, seique pa faese perdonar, regaló-y un apartamentu priváu (destruyíu poles reconstrucciones de Maria Antonieta) nel que María pudo llevar una vida más sele y refugar dellos compromisos. Axuntó, en redol a sigo, un grupu d'amigos, ente los que s'atopaben los Luynes. Disponía d'una renta de 96.000 llibres, suma abondo mediocre p'atender a les sos diversiones, llimosnes y xuegu. Frecuentemente adquiría deldes debíes, sobremanera, a la so pasión pol xuegu y, especialmente, pola cavagnole, que yeren pagaes por Luis XV o pol so padre Estanislao.
Morrió'l 24 de xunu de 1768 en Versalles, a otru día de cumplir 65 años. Foi la última Reina consorte de Francia que finó como tal. Toles siguientes seríen derrocaes pela vía revolucionaria.
Remove ads
Ascendencia
María Leszczynska | Padre:Estanislao I Leszczynski |
Güelu
|
Bisagüelu
|
Bisagüela
| |||
Güela
|
Bisagüelu
| ||
Bisagüela
| |||
Madre:Catalina Opalinska |
Güelu
|
Bisagüelu
| |
Bisagüela
| |||
Güela
|
Bisagüelu
| ||
Bisagüela
|
Referencies
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads