Sabela Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel

From Wikipedia, the free encyclopedia

Sabela Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel

Sabela Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel (n'alemán: Elisabeth Christine von Braunschweig-Wolfenbüttel; 28 d'agostu de 1691, Brunswick - 21 d'avientu de 1750, Viena) foi una princesa de Brunswick-Wolfenbüttel, emperatriz consorte del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu y reina consorte d'Hungría y Bohemia pol so matrimoniu col emperador Carlos VI.

Datos rápidos Consorte del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu, Consorte de Hungría (es) ...
Sabela Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel
Consorte del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu


Consorte de Hungría (es)


Consorte de Bohemia (es)


Consorte de Austria (es)


consorte Alemaña


Consorte de Croacia (es)

Vida
Nacimientu Braunschweig[1], 28 d'agostu de 1691[2]
Nacionalidá Sacru Imperiu Romanu Xermánicu
Llingua materna alemán
Muerte Viena[1], 21 d'avientu de 1750[2] (59 años)
Sepultura Cripta Imperial de Viena (es)
Familia
Padre Luis Rodolfo de Brunswick-Lüneburgo
Madre Cristina Luisa de Oettingen-Oettingen
Casada con Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu (1708 – )[3]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Casa de Welf (es)
Estudios
Llingües falaes alemán
Oficiu política, reina
Premios
Zarrar

Primeros años

Sabela Cristina yera la fía mayor del duque Lluis Rodolfo de Brunswick-Luneburgu y de la so esposa Cristina Lluisa de Oettingen-Oettingen. Foi famosa pola so delicada guapura y tamién por ser madre de la emperatriz María Teresa.

Esposa de Carlos VI

Thumb
Sabela Cristina, Emperatriz consorte del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu.

A la edá de 13 años, Sabela Cristina foi prometida a Carlos VI, l'emperador del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu, por aciu negociaciones llevaes a cabu ente'l so ambiciosu güelu, Antoniu Ulrich, duque de Brunswick-Wolfenbüttel, y la cuñada de Carlos, la emperatriz Guillermina Amalia, que'l so padre yera Xuan Federicu, duque de Brunswick-Luneburgu, y asina pertenecía a otra caña de la mesma familia.

Sicasí, primeramente la novia que yera protestante oponer al matrimoniu, una y bones esto significaba la so conversión al catolicismu. Finalmente aportó y el 1 de mayu de 1707 foi convertida en Bamberg.

Nel momentu de la boda, Carlos lluchaba polos sos derechos al tronu español contra'l rei Felipe V d'España, por esi entós él vivía en Barcelona. Sabela Cristina llegó a España mientres xunetu de 1708 y casóse con Carlos el 1 d'agostu de 1708 na ilesia de Santa María del Mar en Barcelona. Con motivu del enllaz de Carlos y Sabela Cristina foi representada'l 2 d'agostu de 1708 nel Palaciu de la Llotja de Mar de Barcelona la primer ópera italiana en Cataluña: Il più bel nome ("El más bellu nome"), del compositor venecianu Antoniu Caldara.

Cuando l'archiduque Carlos partió escontra Viena pa tomar posesión de la corona imperial en 1711, dexó a Sabela Cristina en Barcelona nomándola gobernadora xeneral de Cataluña mientres la so ausencia. Sabela Cristina gobernó Cataluña con prudencia hasta 1713, cuando tuvo que dexar definitivamente Barcelona y axuntase col so maríu en Viena. Más tarde, tendríen dos fíos que sobrevivieron la primer infancia, la emperatriz María Teresa y l'archiduquesa d'Austria María Ana.

Muerte

Sabela Cristina morrió'l 21 d'avientu de 1750, en Viena, Austria, a los 59 años d'edá.

Descendencia

  • Leopoldo Xuan (13 d'abril de 1716-4 de payares de 1716), archiduque d'Austria. Morrió a los seis meses.
  • María Teresa (1717-1780), reina d'Hungría y Bohemia, casada col emperador Franciscu I. Tuvo descendencia.
  • María Ana (1718-1744), casada con Carlos Alejandro de Lorena, un hermanu de Franciscu I. Morrió nuevu, ensin descendencia.
  • María Amalia (1724-1730), archiduquesa d'Austria. Morrió na infancia.

Ancestros

Bibliografía

  • RUBIO, María Xosé. Reines d'España. Sieglos XVIII al XXI. De María Lluisa Gabriela de Saboya a Letizia Ortiz. Madrid, Editorial La Esfera de los Llibros, 2009.

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.