actriz española (1930–1995) From Wikipedia, the free encyclopedia
Irene Gutiérrez Caba (25 d'abril de 1927, Madrid – 4 de xunetu de 1995, Madrid) foi una actriz española.
Irene Gutiérrez Caba | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Madrid, 25 d'abril de 1927[1] |
Nacionalidá | España |
Muerte | Madrid, 4 de xunetu de 1995[2] (68 años) |
Sepultura | cementeriu de La Almudena[3] |
Causa de la muerte | cáncer hepáticu |
Familia | |
Padre | Emilio Gutiérrez Esteban |
Madre | Irene Caba Alba |
Fíos/es | José Luis Escolar |
Hermanos/es |
|
Estudios | |
Llingües falaes | castellanu |
Oficiu | actriz |
Premios |
ver
|
IMDb | nm0349428 |
Fía de los actores Emilio Gutiérrez ya Irene Caba Alba, sobrina de l'actriz Julia Caba Alba, nieta de l'actriz Irene Alba, sobrina-nieta de Leocadia Alba y bisnieta del actor Pascual Alba, siguió la tradición familiar na escena al igual que los sos hermanos Julia Gutiérrez Caba y Emilio Gutiérrez Caba.
Casóse'l 9 d'agostu de 1956 en Madrid col actor Gregorio Alonso, que foi'l so mánager.[5][6] El so fíu ye'l productor cinematográficu José Luis Escolar, la so nuera'l script Lourdes Navarro y la so nieta l'actriz Irene Escolar.
Finó de cáncer de fégadu, en permaneciendo dellos díes n'estáu de coma, el 4 de xunetu de 1995.
El so debú teatral tien llugar en 1945 cola obra Vistida de tul. En trabayando con Isabel Garcés, en 1951 ingresa na Compañía de Catalina Bárcena, participando na repartu de Primavera na seronda. En 1958 ingresó na Compañía de Guadalupe Muñoz Sampedro y en 1960 na de María Fernanda D'Ocón. En 1963 interpreta, como primer actriz, les obres Los derechos del home d'Alfonso Paso, Los separaos y El caballeru de milagru. En 1968 llegaría a formar la so propia Compañía.[7][8]
Les sos incursiones nel cine fueron casi siempres en papeles de calter secundariu, en títulos como La tía Tula (1964), de Miguel Picazo, Les verdes praderíes (1979), de José Luis Garci o la so destacada interpretación de la tiránica protagonista de La casa de Bernarda Alba (1987), de Federico García Lorca afecha por Mario Camus, pola que foi candidata al Premiu Goya a la meyor actriz.
Cuenta con una abultadísima carrera en Televisión española, dende principios de los años sesenta, con papeles memorables nos espacios dramáticos Primer fila, Tiempu y hora (1965-1967), Historias para no dormir (1967), Sol mesmu techu (1970), Sollutos d'España (1974)...
Pa Estudiu 1 interpretó, ente otres obres, Les bruxes de Salem (1965), Macbeth (1966), de William Shakespeare ─nel papel de lady Macbeth─, La Gavilueta (1967), de Chejov, Meses separaes (1967), de Terence Rattigan, La lloca de Chaillot (1972), de Jean Giraudoux, La visita de la vieya dama (1974), de Friedrich Dürrenmatt[16] o El pelícanu (1981), d'August Strindberg.
Foi, amás, el filo conductor de la sátira de Chicho Ibáñez Serrador Historia de la frivolidá (1967) ya interpretó a la madre de Juan Echanove en Vez d'oficiu (1986), d'Antonio Mercero.
Añu | Categoría | Película | Resultáu |
---|---|---|---|
1987 | Meyor interpretación femenina protagonista | La casa de Bernarda Alba | Candidata |
Fotogrames de Plata
Añu | Categoría | Serie/Montaxe | Resultáu |
---|---|---|---|
1966 | Meyor intérprete de televisión | Tiempu y hora | Ganadora |
1982 | Meyor intérprete de teatru | El campusantu de los páxaros | Candidata |
Círculu d'Escritores Cinematográficos
Añu | Categoría | Película | Resultáu |
---|---|---|---|
1974 | Meyor actriz secundaria | Yo #ver primero | Ganadora |
Antena d'Oru
Añu | Categoría | Programa | Resultáu |
---|---|---|---|
1967 | Meyor actriz | Estudiu 1 | Ganadora |
TP d'Oru
Añu | Categoría | Serie | Resultáu |
---|---|---|---|
1974 | Meyor actriz nacional | Sollutos d'España | Ganadora |
2. Emilio Gutiérrez Esteban | ||||||||||||||||
1. Irene Gutiérrez Caba | ||||||||||||||||
12. Pascual Alba Loring | ||||||||||||||||
6. Irene Alba Abad | ||||||||||||||||
13. Irene Abad | ||||||||||||||||
3. Irene Caba Alba | ||||||||||||||||
7. Manuel Caba Martínez | ||||||||||||||||
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.