La xustapulpa[1] (Cymbalaria muralis) ye una especie de la familia Plantaginaceae, anque nel pasáu'l xéneru Cymbalaria atopábase clasificáu na familia Scrophulariaceae.[2] Ye nativa de la Europa mediterránea y alcuéntrase llargamente naturalizada en munchos otros llugares.

Thumb
Ilustración
Thumb
Nel so hábitat
Thumb
Detalle de la flor
Datos rápidos Clasificación científica, Reinu: ...
Zarrar

Descripción

Ye una yerba perenne, rastrera (llega a tener unos 5 cm d'altor) de rápida crecedera qu'habita en murios (preferentemente húmedos), roques, parés ya inclusive ceres, raramente en suelos.
Presenta fueyes redondes o en forma de corazón, con trés a siete lóbulos de 2,5 a 5 cm de llargu y anchu, asitiaos de forma alterna sobre'l tarmu. Los delgaos tarmos pueden algamar hasta 70 cm de llargu; ensin pubescencia. Les flores solitaries, de non más de 1 cm, con corola lila o violeta, surden de forma axilar (el pedúnculu sale ente la fueya y el tarmu).

Esta especie tien un métodu d'espardimientu pocu habitual. El tarmu floral tien primeramente un fototropismu positivu, moviéndose escontra la lluz; tres la fecundación, esti fototropismu vuélvese negativu (alloñar de la lluz), lo que facilita que les granes cayan nel interior de los resquiebros de la paré o la roca onde vegeta pa poder granar.[3]

Usos

Llegóse a utilizar les flores en fervinchu como antiescorbútico y diuréticu, pero entiéndese que casos puramente esporádicos, a mediaos de sieglu yá se desaconseya'l so usu.[ensin referencies] Ye considerada como meruxa polos xardineros, a pesar de que delles variedaes sían utilizaes en xardinería.

Taxonomía

Cymbalaria muralis foi descritu por Gärtner, C.A.Mey & Scherb y espublizóse en Systema Naturae, Editio Decima 2: 975. 1759.[4]

Variedaes

Esisten en xardinería cultivares de C. muralis, anque al ser una planta invasora, y dau el so tamañu, ye mayoritariamente emplegáu en composiciones de rocalla y xardineres.

  • Cymbalaria muralis 'Globosa': de flores color pálidu purpúreo
  • Cymbalaria muralis 'Globosa Rosea' color rosáu.
  • Cymbalaria muralis 'Nana alba' de color blancu.
Sinonimia
  • Antirrhinum cymbalaria L.
  • Elatine cymbalaria (L.) Moench
  • Linaria cymbalaria (L.) Mill.
  • Linaria acutangula Ten.[5]
  • Antirrhinum cimbalaria Neck
  • Antirrhinum acutangulum Ten.
  • Antirrhinum hederaceum Lam.
  • Antirrhinum hederifolium Salisb.
  • Antirrhinum quinquelobum Stokes
  • Cymbalaria cymbalaria (L.) Wettst.
  • Cymbalaria flabellifer A.Chev.
  • Cymbalaria gerbaultii A.Chev.
  • Cymbalaria glechomifolia A.Chev.
  • Cymbalaria globosa (Gerbault) A.Chev.
  • Cymbalaria hederacea Gray
  • Cymbalaria toutoni A.Chev.
  • Cymbalaria vulgaris Raf.
  • Linaria hederifolia Steud.
  • Tursitis cymbalaria (L.) Raf.[6]

Ver tamién

Referencies

Enllaces esternos

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.