La xustapulpa[1] (Cymbalaria muralis) ye una especie de la familia Plantaginaceae, anque nel pasáu'l xéneru Cymbalaria atopábase clasificáu na familia Scrophulariaceae.[2] Ye nativa de la Europa mediterránea y alcuéntrase llargamente naturalizada en munchos otros llugares.
Cymbalaria muralis xustapulpa | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Asteridae | |
Orde: | Lamiales | |
Familia: | Plantaginaceae | |
Tribu: | Antirrhineae | |
Xéneru: | Cymbalaria | |
Especie: |
Cymbalaria muralis Gärtner, C.A.Mey & Scherb, 1800 | |
Distribución | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Descripción
Ye una yerba perenne, rastrera (llega a tener unos 5 cm d'altor) de rápida crecedera qu'habita en murios (preferentemente húmedos), roques, parés ya inclusive ceres, raramente en suelos.
Presenta fueyes redondes o en forma de corazón, con trés a siete lóbulos de 2,5 a 5 cm de llargu y anchu, asitiaos de forma alterna sobre'l tarmu. Los delgaos tarmos pueden algamar hasta 70 cm de llargu; ensin pubescencia. Les flores solitaries, de non más de 1 cm, con corola lila o violeta, surden de forma axilar (el pedúnculu sale ente la fueya y el tarmu).
Esta especie tien un métodu d'espardimientu pocu habitual. El tarmu floral tien primeramente un fototropismu positivu, moviéndose escontra la lluz; tres la fecundación, esti fototropismu vuélvese negativu (alloñar de la lluz), lo que facilita que les granes cayan nel interior de los resquiebros de la paré o la roca onde vegeta pa poder granar.[3]
Usos
Llegóse a utilizar les flores en fervinchu como antiescorbútico y diuréticu, pero entiéndese que casos puramente esporádicos, a mediaos de sieglu yá se desaconseya'l so usu.[ensin referencies] Ye considerada como meruxa polos xardineros, a pesar de que delles variedaes sían utilizaes en xardinería.
Taxonomía
Cymbalaria muralis foi descritu por Gärtner, C.A.Mey & Scherb y espublizóse en Systema Naturae, Editio Decima 2: 975. 1759.[4]
- Variedaes
Esisten en xardinería cultivares de C. muralis, anque al ser una planta invasora, y dau el so tamañu, ye mayoritariamente emplegáu en composiciones de rocalla y xardineres.
- Cymbalaria muralis 'Globosa': de flores color pálidu purpúreo
- Cymbalaria muralis 'Globosa Rosea' color rosáu.
- Cymbalaria muralis 'Nana alba' de color blancu.
- Antirrhinum cymbalaria L.
- Elatine cymbalaria (L.) Moench
- Linaria cymbalaria (L.) Mill.
- Linaria acutangula Ten.[5]
- Antirrhinum cimbalaria Neck
- Antirrhinum acutangulum Ten.
- Antirrhinum hederaceum Lam.
- Antirrhinum hederifolium Salisb.
- Antirrhinum quinquelobum Stokes
- Cymbalaria cymbalaria (L.) Wettst.
- Cymbalaria flabellifer A.Chev.
- Cymbalaria gerbaultii A.Chev.
- Cymbalaria glechomifolia A.Chev.
- Cymbalaria globosa (Gerbault) A.Chev.
- Cymbalaria hederacea Gray
- Cymbalaria toutoni A.Chev.
- Cymbalaria vulgaris Raf.
- Linaria hederifolia Steud.
- Tursitis cymbalaria (L.) Raf.[6]
Ver tamién
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.