Plantía:Mileniu El XI mileniu y más allá entiende'l periodu a partir del 1 de xineru del añu 10001 de la nuesa yera. Fixéronse delles predicciones que concernen a esti tiempu futuru. Les mesmes van dende predicciones astronómiques hasta fechos de ciencia ficción.

Predicciones astronómiques

Esta seición contién numberoses predicciones astronómiques peculiares y que s'esperen asocedan con posterioridá al añu 10000.[1][2][3]

Mensaxe d'Arecibo

Thumb
Mensaxe d'Arecibo. Los colores fueron añadíos pa destacar les distintes partes. El mensaxe orixinal nun tener información sobre colores.
  • 25000: el mensaxe de radio interestelar unviáu en 1974 pol radiotelescopiu d'Arecibo llega al so destín, el cúmulu globular M13 tamién conocíu como Cúmulu de Hércules.

Estrella de Orión

Órbita terrestre

  • c. 12000: La oblicuidá de la Tierra algama un máximu, cercanu a los 22º.
  • c. 14000: Vega convertir en Estrella Polar.
  • c. 28000: La escentricidá de la órbita terrestre algama un mínimu, cercanu a 0.

Voyager 1 y 2

  • En 40.000 años la sonda Voyager 1 va tar a 1,6 años-lluz d'AC+79 3888, una estrella de la constelación de Camelopardalis.[5]
  • En 296.000 años, la sonda Voyager 2 va pasar a 4,3 años lluz de Siriu, la estrella más brillosa del nuesu cielu.[5]

Reentradas de satélites

  • 52015: Espérase que la cápsula del tiempu KEO faiga'l so reentrada.

Coincidencies de los nodos de los planetes

  • 12720: Coincidencia de los nodos de Mercuriu y Venus.
  • 67730: Coincidencia de los nodos de Mercuriu y Venus.

Tránsitos

Tránsitos y eclises simultáneos

  • 20 d'agostu de 10663: Eclís total de Sol y tránsitu de Mercuriu.
  • 25 d'agostu de 11268: Eclís total de Sol y tránsitu de Mercuriu.
  • 28 de febreru de 11575: Eclís anular de Sol y tránsitu de Mercuriu.
  • 5 d'abril de 15232: Eclís total de Sol y tránsitu de Venus.
  • 20 d'abril de 15790: Eclís anular de Sol y tránsitu de Mercuriu.

Tránsitos simultáneos de Mercuriu y Venus

  • 13 de setiembre de 13425: Tien llugar nun intervalu de 16 hores el tránsitu de Mercuriu y Venus.
  • 26 de xunetu de 69163: Tránsitu simultáneu de Mercuriu y Venus.
  • 27 de marzu de 224508: Tránsitu simultáneu de Mercuriu y Venus.

Tránsitos de Uranu y Neptunu

  • ochobre de 38172: Tránsitu de Uranu dende Neptunu.
  • mayu de 38175: Tránsitu de Uranu dende Neptunu.

Otros tránsitos

  • 571741: Tránsitu simultáneu de Venus y la Tierra dende Marte.[6]

Tapecimientos d'estrelles brilloses por planetes

10000–11000

  • 1 de payares de 10032: Venus oculta a Regulus.
  • 9 de payares de 10494: Venus despinta a Regulus.
  • 5 d'ochobre de 10674: Mercuriu oculta Aldebarán.
  • 16 de payares de 10956: Venus despinta a Regulus.
  • 28 d'abril de 10974: Ceres oculta Antares.

11000–12000

  • 11 d'avientu de 11398: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 18 de payares de 11418: Venus despinta a Regulus.

12000–13000

  • 28 de xunetu de 12063: Marte oculta a Regulus.
  • 5 d'avientu de 12115: Venus despinta a Regulus.
  • 23 d'avientu 12233: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 10 de xineru 12308: Marte despinta a Regulus.
  • 30 de xunetu 12347: Marte despinta a Regulus.
  • 15 d'avientu 12812: Venus despinta a Regulus.

13000–14000

  • 9 de febreru de 13189: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 25 de xineru de 13207: Marte despinta a Regulus.
  • 28 de payares de 13534: Mercuriu despinta Aldebarán.
  • 11 de xineru de 13595: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 29 d'avientu de 13744: Venus despinta a Regulus.

14000–15000

  • 18 de xineru de 14121: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 11 de marzu de 14161: Venus despinta a Regulus.
  • 22 de xineru de 14384: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 10 d'agostu de 14619: Marte despinta a Regulus.
  • 26 de xineru de 14647: Mercuriu despinta a Regulus.
  • 29 de xineru de 14910: Mercuriu despinta a Regulus.

Posteriores al 15000

  • 18 d'abril de 22767: Ceres oculta Aldebaran.
  • 1 d'agostu de 23527: Palas oculta a Cástor.
  • 1 de xineru de 40529: Ceres oculta Aldebaran.
  • 7 de xineru de 41367: Ceres oculta Aldebaran.

Eventos posteriores al añu 1000000

Thumb
Los Mures, un par de galaxes en choque. El destín de la Vía Láctea y Andrómeda va ser similar, dientro d'unos 3 000 000 000 d'años.

Esisten munches teoríes y modelos distintos sobre'l nuesu universu, el so pasáu, presente y futuru. Por ello, los eventos llistaos de siguío pueden nun ser definitivos, completos o consistentes ente ellos.

  • 8000000: La cápsula del tiempu LAGEOS 2 fai'l so reentrada a l'atmósfera terrestre.[7]
  • ~1000000000: van producise los últimos eclises totales y la Lluna alloñar de la órbita terrestre.
  • ~3000000000: La nuesa galaxa, la Vía Láctea topeta cola galaxa d'Andrómeda según les predicciones, p'acabar formando una única galaxa elíptica.[8][9]
  • ~7900000000: El Sol convertir nuna xigante colorada ocupando les órbites de los planetes internos, engullendo Mercuriu, Venus y posiblemente la Tierra.[10][11] La vida na Tierra, si aquel día entá esiste, sería destruyida xunto col planeta.
  • ~8000000000: El Sol convertir nuna nana blanca del tamañu de la Tierra.
  • ~14000000000: El Sol progresivamente va faese una nana negra.
  • 1024: Según la teoría de la muerte térmica, la más probable, p'anguaño toles estrelles van convertise, dependiendo de la so masa, en furacos negros, estrelles de neutrones y nanes negres, a midida que escosen el so combustible.
  • 1032: Poco primero de anguaño según la Teoría de Gran Unificación los protones y neutrones se desintegraran, eso significa que tola materia tal que lo conocemos va descomponer en partícules más elementales como electrones y neutrinos.
  • 10100(un googol): Finalmente la temperatura del universu va averar al cero absolutu, la última fonte d'enerxía va ser la de los furacos negros que según la radiación de Hawking dexen escapar enerxía amodo al esterior. Dempués d'anguaño los furacos negros escosaríen casi tola so enerxía, hasta que s'acabe dafechu.

Una teoría caltién que l'universu va detener la so espansión y va empezar a contraer pa finalmente terminar nun Big Crunch (Gran Gruñíu, en contraposición al Big Bang o Gran Españíu), nel cual l'universu va colapsar nuna singularidá. Otra teoría postula que l'universu va esperimentar un Big Rip, onde la espansión del universu faise tan esforcia que'l espaciotiempo esgañase. Una tercer teoría antemana que l'universu va siguir espandiéndose indefinidamente dirixiéndose escontra la muerte térmica.

Yeres

  • 428899: L'últimu añu de la Kali Yuga, l'actual y postrera de los cuatro Yugues hindús (yeres).

Teunoloxía

  • 26 d'abril de 25986: El nucleu del reactor númberu 4 de Chernóbil qu'esplotó en 1986, va dexar de ser radiactivu.[12]
  • 28 de mayu de 60056: El rangu de fecha del NTFS énchese (264 x 100 nanosegundos dende'l 1 de xineru de 1601).
  • 4 d'avientu del añu 292277026596 a les 15:30:08 UTC. vuelve presentase'l Y2K y el tiempu Unix de 64 bits se resetea a cero.
  • 31 d'avientu del añu 170141183460469231731687303715884105727: El tiempu Unix de 128 bits se resetea a cero.

Ciencia ficción

  • 10000: La serie Futurama diz que n'anguaño, Nueva York va tar últimamente destruyida, probablemente Tokiu según les comentaristes.
  • 10191: La película Dune empobinada por David Lynch en 1984 asitiar nesi añu, según les noveles orixinales de Frank Herbert.
  • 12000: Desenvuélvense los eventos del anime Eureka Seven.
  • ~14000: Asoceden los fechos del videoxuegu Splatoon.
  • 802701: El protagonista de El tiempu nes sos manes y el so remake La máquina del tiempu detienen el vehículu cuando llega a esi añu al reponer la consciencia en sufriendo un golpe al xubir a la so máquina que fai qu'ésta percuerra sieglos y milenios ininterrumpidamente.
  • 500000000: Na novela de ciencia ficción de Stephen Baxter Evolution, los postreros descendientes de la humanidá viven nuna rellación simbiótica con árboles paecíos a los borametz de les lleendes, nes planicies acolorataes y d'aspeutu similar a les de Marte que cubren Panxea Última.
  • 635427810: Dempués de matar al líder de los Morlocks el protagonista de La máquina del tiempu detién momentáneamente la so máquina nesi añu.
  • 252525: Na serie Futurama n'anguaño la humanidá va vivir cómo na edá media.
  • 1000000000: Na serie Futurama escastóse la vida na tierra.
  • Warhammer 40 000 asocede a finales del Mileniu 401.

Ver tamién

  • Destín últimu del Universu

Referencies

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.