Tahití
From Wikipedia, the free encyclopedia
Tahití (históricamente llamada Otaheite) ye la islla más grande de la Polinesia Francesa, un territoriu d'ultramar francés alcontráu nes isles de la Sociedá, nel sur del océanu Pacíficu. Forma parte del grupu de les Islles de Barloventu, y del archipiélagu de la Sociedá. Esta alta islla y montascosa, d'orixe volcánicu, ta arrodiada con un petón de coral. La so capital ye Papeete y consiste principalmente en dos porciones de tierra coneutaes pol ismu de Taravao: Tahiti Nui o Gran Tahití, allugada al noroeste y Tahiti Iti o Pequeña Tahití, allugada al sureste. En total el territoriu entiende unos 1.042 km² y el so puntu más altu ye'l monte Orohena. Nuna espedición española de 1774 el navegante Domingo de Bonechea llegó a Tahití nuna espedición entamada pol Virréi de Perú, Manuel de Amat y Juniet, n'honor del cual bautizar "Islla de Amat". En 2002 la islla tenía 169.674 habitantes, que dedíquense principalmente a la industria del turismu. La llingua oficial ye'l francés.
Tahití | |
---|---|
Alministración | |
Coleutividá | Polinesia Francesa |
Tipu d'entidá | islla |
Capital | Papeete |
Nome llocal | Tahiti (fr) |
Xeografía | |
Coordenaes | 17°42′S 149°30′W |
Superficie | 1042 km² |
Puntu más altu | Monte Orohena (es) |
Altitú media | 2241 m |
Demografía | |
Población | 178 133 hab. (2007) |
Densidá | 170,95 hab/km² |
Más información | |
Estaya horaria | UTC−10:00 |