Sultanatu benimerín
From Wikipedia, the free encyclopedia
Benimerines, mariníes, meriníes o merínidas (1244-1465) ye'l nome acastellanáu que reciben los Banu Marin, miembros d'un Imperiu d'orixe bereber zenata[1] que'l so nucleu fundamental taba nel norte del actual Marruecos. Mientres los sieglos XIII y XIV, los Benimerines tamién controlen, de volao, delles partes d'Andalucía y de la zona este del Magreb. Surdieron tres la cayida del Imperiu almohade y fueron reemplazaos pola dinastía wattásida.[2] Fueron fundadores del barriu Jdid en Fez, que convirtieron na so capital y onde tamién construyeron munchos monumentos.[3]
Datos rápidos Alministración, Capital ...
| |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu desapaecíu | |||||
| |||||
Alministración | |||||
Capital | Fez (es) | ||||
Forma de gobiernu | Monarquía | ||||
Llingües oficiales | árabe | ||||
Relixón oficial | Sunismu, Ilesia Católica, xudaísmu y Sufismu | ||||
Xeografía | |||||
Economía | |||||
Moneda | Dinar | ||||
Zarrar