Semirreuta
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una semirreuta ya la faza d'una reuta ensamada pol conxuntu de tolos puntos de la reuta que s'alluguen hacia un llau d'un puntu fixu, perteneciente a la mesma reuta (que se-y denoma orixe).
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Darréu d'esto, una semirreuta, tien un primer puntu, y per la otra parte estiéndese haza l'infinitu como les reutes.
Considerando la biyeición ente una reuta y los númberos reales, los reales positivos correspuenden a una semirreuta, los reales negativos correspueden a otra semirreuta, y caberamente el cero, correspuende al puntu que llenda ente les 2 semirreutes, tamién nomáu orixe.
Les semirreutes son les reutes qu'entamen nún puntu y nun tienen términu.