República Federativa Socialista de Yugoslavia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La República Federativa Socialista de Yugoslavia (en serbocroata y macedoniu: Социјалистичка Федеративна Република Југославијa/ Socijalistička Federativna Republika Jugoslavija), embrivíu RFS de Yugoslavia o RFSY, foi l'estáu yugoslavu qu'esistió dende'l final de la Segunda Guerra Mundial hasta la so disolución en 1992, mientres les llamaes "Guerres Yugoslaves". Trátase d'un estáu socialista compuestu pola federación de seis repúbliques menores: Bosnia y Herzegovina, Croacia, Eslovenia, Macedonia, Montenegru y Serbia.
| |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu desapaecíu | |||||
| |||||
Himnu nacional |
Hej Sloveni (es) | ||||
Alministración | |||||
Nome oficial |
Федеративная Народная Республика Югославия (ru) Социалистическая Федеративная Республика Югославия (ru) Социјалистичка Федеративна Република Југославија (sr) Федеративна Народна Республіка Югославія (uk) Соціалістична Федеративна Республіка Югославія (uk) Федеративна народна република Югославия (bg) Социалистическа федеративна република Югославия (bg) | ||||
Capital | Belgráu | ||||
Forma de gobiernu |
República parllamentaria Estáu socialista unipartidismu titoísmo (es) | ||||
Llingües oficiales |
serbocroata Macedoniu eslovenu | ||||
Relixón oficial | cristianismu ortodoxu, catolicismu y islam | ||||
Miembru de |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 44°49′12″N 20°25′39″E | ||||
Superficie | 255804 km² | ||||
Llenda con | Rumanía, Austria, Reinu de Bulgaria y Hungría | ||||
Demografía | |||||
Población | 23 724 919 hab. (1989) | ||||
Densidá | 92,75 hab/km² | ||||
Economía | |||||
Moneda | dinar yugoslavu | ||||
Dominiu d'Internet | ensin valor | ||||
Códigu ISO | 890 / YUG / ensin valor y YU | ||||
A pesar de tar alliniáu primeramente col Bloque del Este, a partir de la Ruptura Tito-Stalin de 1948 el país adoptó una política de neutralidá y foi unu de los estaos fundadores del Movimientu de Países Ensin Alliniar. Hasta 1980, Yugoslavia foi gobernada na práutica por Josip Broz Tito, quien caltuvo un distanciamientu colos países del Pactu de Varsovia y criticó les intervenciones soviétiques n'Hungría (1956), Checoslovaquia (1968) y Afganistán (1979).
Tres la muerte de Tito en 1980, l'ascensu de los movimientos nacionalistes nes repúbliques constituyentes a finales de los años 1980 llevaron al desencuentro ente los múltiples grupos étnicos, siguíu pol fracasu de les conversaciones ente les repúbliques pal tresformamientu del país y tamién pola reconocencia d'independencia fechu por dellos estaos europeos en 1991. Amás esto producíase nuna dómina na que'l país sufría una fuerte crisis económica y llaboral. A última hora, toos estos fechos llevaríen a un colapsu del Estáu yugoslavu, de la so desintegración y cayida final en 1992, clisáu tou ello col empiezu de les Guerres yugoslaves.