Reinu de los Serbios, Croates y Eslovenos
From Wikipedia, the free encyclopedia
Reinu de los Serbios, Croates y Eslovenos (en serbocroata: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca / Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; n'eslovenu: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) foi'l nome d'un Estáu balcánicu qu'esistió dende'l 1 d'avientu de 1918 al 3 d'ochobre de 1929, conocíu davezu per Yugoslavia. Entendía aproximao l'área de les provincies de Bosnia-Herzegovina, Serbia, Montenegru, República de Macedonia y la mayor parte de los territorios de Croacia y Eslovenia.
| |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu desapaecíu | |||||
| |||||
Himnu nacional |
Himno Nacional del Reino de Yugoslavia (es) | ||||
Alministración | |||||
Capital | Belgráu | ||||
Forma de gobiernu | Monarquía constitucional | ||||
Llingües oficiales | serbocroata | ||||
Relixón oficial | cristianismu ortodoxu, catolicismu, islam, Protestantismu y xudaísmu | ||||
Miembru de | |||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 44°49′14″N 20°27′44″E | ||||
Superficie | 247542 km² | ||||
Llendaba con | Estáu Federal d'Austria y Primer República d'Austria | ||||
Demografía | |||||
Población | 11 984 911 hab. (1921) | ||||
Densidá | 48,42 hab/km² | ||||
Economía | |||||
Moneda | dinar yugoslavu | ||||
Al rematar la Primer Guerra Mundial, la disolución del Imperiu austrohúngaru dexó la unión de delles comunidaes eslaves de los Balcanes nun nuevu país, qu'axuntó les antigües monarquíes serbia y montenegrina con territorios del Imperiu. El nuevu reinu, de gran diversidá económica, social, llingüística, llegal y política, empezó la so esistencia de manera aturbolinada, arrodiáu de naciones contraries y col desalcuerdu fundamental sobre la forma del Estáu (centralista o federal) que marcó tola so esistencia. Políticamente inestable y convulso, con un continuu relevu de gabinetes de curtia vida, tampoco foi capaz d'aplicar midíes económiques y sociales qu'ameyoraren sustancialmente la probeza na que se topaba gran parte de la so población. La crisis política y l'estancamientu de les reformes llevó a la instauración d'una dictadura real en 1929 que dio pasu a un nuevu periodu nel que'l país camudó de nome, convirtiéndose oficialmente en Reinu de Yugoslavia.