El pie de gatu[1] (Antennaria dioica) ye una especie de la familia de les asteracees.
Antennaria dioica pie de gatu | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Asterales | |
Familia: | Asteraceae | |
Subfamilia: | Asteroideae | |
Tribu: | Gnaphalieae | |
Xéneru: | Antennaria | |
Especie: |
Antennaria dioica (L.) Gaertn. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Calteres
Planta perenne, enrevesosa, tomentosa, forma matos, con estolones radicantes y numberoses rosetes d'hoja, tallos florales erectos, foliosos, de 5-20 cm, con una inflorescencia terminal trupa de capítulos ablancazaos o arrosaos. Fueyes basales acucharaes, tomentosas per debaxo, glabres o cuasi na superficie cimera; fueyes caulinares cimeres curties, verdes, con una punta fina: De normal 2-8 capítulos sentaos. Bráctees involucrales en delles fileres, cola parte cimera ablancazada o rosa y petaloide en flores masculines, estrecha y rosácea nes flores femenines. Floria en primavera.[2]
Hábitat
Brezal, praderíes seques, llugares arenosos y cascayosos en suelos acedos.
Distribución
Toa Europa sacante Portugal, Islandia, Grecia y Turquía. Tamién n'Alaska.
Intereses
Les flores en fervinchu usar pa tratar problemes respiratorios.[3]
Principios activos: contién abondosos mucílagos, flavonoides y sales potásicos.[4]
Indicaciones: La bayura de mucílagos, produz un efeutu demulcente y antitusivo. Los flavonoides xustifiquen les sos virtúes como colagogo enérxicu, especialmente les flores fresques. Los sales potásicos son responsables del so efeutu llixeramente diuréticu. Astrinxente, vulnerario, febrífugo. Ta indicáu p'afecciones respiratories: farinxitis, bronquitis; disquinesias hepatobiliares, colecistitis; gastritis, cistitis, oliguria.[4]
Úsase la planta entera, preferentemente los capítulos florales. Recuéyese alredor de mayu, enantes del floriamientu. Fervinchu: 30 g/l, 2-3 taces al día.[4]
Taxonomía
Antennaria dioica describióse por (Linneo) Gaertn. y espublizóse en De Fructibus et Seminibus Plantarum. . . . 2(3): 410. 1791.[5]
Antennaria: nome xenéricu que deriva de la llatina antenna, por causa de la semeyanza de les flores masculines coles antenes de los inseutos.[6]
dioica: epítetu llatín que significa "dioica". [7]
- Antennaria arida subsp. visci Y.Y.Nelson
- Antennaria hibernica Braun-Blanq.
- Antennaria hyperborea D.Don
- Antennaria insularis Greene
- Antennaria microphylla Gand.
- Antennaria montana Gray
- Antennaria parvifolia var. rosea (D.C.Eaton) Greene
- Antennaria rosea f. decipiens B.Boivin
- Chamaezelum dioicum Link
- Cyttarium dioicum Peterm.
- Gnaphalium alpinum Asso ex DC.
- Gnaphalium boreale Turcz. ex DC.
- Gnaphalium dioicum L. basónimu
- Gnaphalium hyberboreum Winch ex DC.
- Gnaphalium pes-cati Garsault[8]
Ver tamién
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.