Península del Sinaí
From Wikipedia, the free encyclopedia
La península del Sinaí o, a cencielles, el Sinaí[1] (n'árabe,شبه جزيرة سيناء, Shibh Yaziret Sina' ; n'hebréu, חצי האי סיני) ye una península con forma de triángulu, asitiada na rexón asiática del Próximu Oriente. Políticamente pertenez a Exiptu, llindando al norte col mar Mediterraneu, al oeste col ismu de Suez (que la xune a África y pol qu'escurre la canal de Suez), al este, cola frontera con Israel (que la dixebra del desiertu del Néguev), al nordeste col Estáu de Palestina y al sur col mar Roxu. El so vértiz meridional introducir nel citáu mar definiendo dos golfos nel mesmu, al oeste'l golfu de Suez, y al este'l golfu d'Eilat o d'Aqaba.
Península del Sinaí | |
---|---|
Situación | |
Tipu | península |
Asitiáu en | mar Mediterraneu |
Coordenaes | 29°30′00″N 33°50′00″E |
Datos | |
Puntu más altu | monte Catalina |
Superficie | 60 000 km² |
Población | 597 000 |
En 2009 afayáronse 4 templos que daten del Imperiu Nuevu y del Primer Periodu Entemediu.[2]
En xunu de 2009, informóse que los israelinos empiecen la busca de petroleu nel Sinaí.[3]
== Xeografía aprecien dos partes estremaes na península: el desiertu arenosu nel norte, y les abruptas montes serrapatosos nel sur, con cumes que devasen los 2.000 m sobre'l mar Roxu. Destaquen el Monte Catalina, el monte más altu del Sinaí con 2.642 m. Tamién ye destacable el mesmu monte Sinaí (2.285 m), el monte onde, según l'Antiguu Testamentu, recibió Moisés les Tables de la Llei colos Diez Mandamientos. A los so pies atópase'l Monesteriu de Santa Catalina.