Comunidá Valenciana
comunidá autónoma d'España / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Comunidá Valenciana (en valencianu y oficialmente Comunitat Valenciana) ye una comunidá autónoma d'España. Constituyose formalmente nel añu 1982, tres d'aprobase'l so Estatutu d'Autonomía, y ye considerada, según lo dispuesto nel artículu segundu de la Constitución, nacionalidá histórica dende 2006.
Comunidá Valenciana | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | España | ||||
ISO 3166-2 | ES-VC | ||||
Tipu d'entidá | comunidá autónoma | ||||
Capital | Valencia (es) | ||||
Presidente de la Xeneralidá Valenciana | Carlos Mazón Guixot | ||||
Nome oficial | Comunitat Valenciana (ca) | ||||
Nome llocal |
Comunitat Valenciana (ca) Comunidad Valenciana (es) | ||||
Llingües oficiales |
valencianu castellanu | ||||
División | |||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 39°30′N 0°45′W | ||||
Superficie | 23255 km² | ||||
Llenda con | Cataluña, Aragón, Castiella-La Mancha y Rexón de Murcia | ||||
Puntu más altu | Cerro Calderón (es) | ||||
Altitú media | 363 m | ||||
Demografía | |||||
Población | 5 097 967 hab. (1r xineru 2022) | ||||
Densidá | 219,22 hab/km² | ||||
Xentiliciu | |||||
Representación parllamentaria | |||||
Congresu | 32 escaños | ||||
Senáu | 5 escaños | ||||
Más información | |||||
Estatutu d'autonomía | 10 de xunetu de 1982 | ||||
Estaya horaria | UTC+01:00 y UTC+02:00 | ||||
Fundación | 1883 | ||||
gva.es | |||||
El so territoriu coincide na so mayor parte col del históricu Reinu de Valencia. Los oríxenes d'esti reinu remóntense a la reconquista, polos reis d'Aragón, de la Taifa de Valencia, conquistada por Xaime I en 1238. De magar la so fundación, garantizóse-y al nuevu reinu la capacidá d'autogobiernu embaxu la Corona d'Aragón. La xunificación d'Aragón y Castiella respetó l'autonomía del reinu, que foi suspendida por Felipe V tras vencer na Guerra de Socesión, en 1707.A finales del sieglu XIX nomábase a la zona Región Valenciana, que vio surdir un movimientu rexonalista qu'entamó a denomar a estes provincies y de forma non oficial, a partir de la década de 1960, País Valenciano (País Valencià). De magar la constitución de la comunidá autónoma el so nome actual espardióse y popularizose, y convive col de Valencia, magar qu'esti caberu puede causar confusión colos de la ciudá y la provincia homónimes.
El so territoriu, con capital en València, asítiase nel este y el sureste de la península Ibérica. Tien una estensión de 23.255 km², que faen d'ella la octava más estensa d'España, y llenda al norte con Catalunya y Aragón, al oeste con Castiella-La Mancha y Aragón, y al sur cola Rexón de Murcia. Formen parte del so territoriu un exclave, el Rincón d'Ademuz, que ta separtáu del restu de la comunidá pol municipiu castellanu-manchegu de Santa Cruz de Moya al sur y pol turolense d'Arcos de las Salinas al norte; y l'archipiélagu de les islles Columbretes, la islla de Tabarca y otres islles ya isllotes averaos a la costa.
La so población, en 2018, ye de 5.004.844 persones, repartíes en 542 conceyos. La mayor concentración de población dase na rodiada de la ciudá de València, con una población de 786.424 habitantes nel conceyu y 1.559.084 nel área metropolitana (2014). Síguela en población l'área metropolitana Alacant-Elx, con 757.085 habitantes (2014).