artículu de llista de Wikimedia From Wikipedia, the free encyclopedia
La siguiente llista amuesa tolos bienes declaraos Patrimoniu de la Humanidá y Patrimoniu cultural inmaterial de la Humanidá n'España.
España adoptó'l 4 de mayu de 1982 la Convención pa la proteición del Patrimoniu cultural y natural de la Humanidá de la Unesco de 1972. Dos años más tarde, en 1984, incorporar a la llista de bienes Patrimonio de la Humanidá los primeros cinco bienes culturales asitiaos n'España; a saber: L'Alhambra y el Generalife en Granada,[nota 1] la Catedral de Burgos, la Mezquita de Córdoba,[nota 2] el Monesteriu y Sitiu d'El Escorial en Madrid y Parque Güell, Palaciu Güell y Casa Milà en Barcelona.[nota 3]
El Patrimoniu cultural inmaterial de la Humanidá surdió nos años 1990 como contrapartida al Patrimoniu de la Humanidá, pa centrase nos aspeutos esenciales de la cultura. Nel 2001, la Unesco realizó una encuesta ente Estaos[1] y ONG pa intentar alcordar una definición, lo cual concluyó cola firma de la Convención pa la proteición del patrimoniu inmaterial nel añu 2003.[2] Los primeros bienes intanxibles declaraos, ente l'añu 2001 y el 2005, llograron la categoría d'Obres Maestres del Patrimoniu Oral ya Intanxible de la Humanidá, y fueron dos: el Misteriu d'Elx y la Patum de Berga.
La llista del Patrimoniu de la Humanidá n'España foise amontando dende entós y anguaño esti país ye'l terceru con mayor númberu de bienes declaraos Patrimoniu de la Humanidá nel mundu, por detrás d'Italia y China. Asina, a fecha de 2017, 46 bienes fueren declaraos n'España,[3] de los cualos:
Per otru llau, España cunta con 16 bienes inmateriales, lo que la convierte nel segundu país d'Europa con un mayor númberu de bienes declaraos Patrimoniu cultural inmaterial, namái por detrás de Croacia. Tamién n'España hai 6 patrimonios históricos documentales distintinguidos como Memoria del Mundu: Archivu de Simancas, Tratáu de Tordesillas, Capitulaciones de Santa Fe, Llibre del Sindicat Remença, Decreta de Llión y Materiales relativos a la misión Keicho a Europa
N'España, amás, atópase la rexón del mundu con más bienes culturales Patrimoniu de la Humanidá: Castiella y Llión, con 8 en total, per delantre de les rexones italianes de la Toscana y de la Lombardía, dambes con 6 bienes.[4][5]
El bien inscritu col nome Pirineos-Monte Perdíu asitiar en territoriu a entrambos llaos de la frontera ente España y Francia, y ye, por tanto, compartíu ente dambos países. De la mesma, el bien Sitios d'arte rupestre prehistóricu del Valle del Côa y de Siega Verde ta compartíu ente España y Portugal. Igualmente Patrimoniu del mercuriu (Almadén y Idria) ye una eleición conxunta ente España y Eslovenia. La Dieta mediterránea foi una candidatura conxunta d'España con Italia, Marruecos y Grecia, ente que la Cetrería foi una candidatura conxunta de más de diez países d'Europa, Asia y África.
Alhambra, Generalife y Albaicín de Granada | |
Bien cultural inscritu en 1984, estensión en 1994. | |
Llocalización: Andalucía | |
|
Centru históricu de Córdoba | |
Bien cultural inscritu en 1984, estensión en 1994. | |
Llocalización: Andalucía | |
|
Catedral de Burgos | |
Bien cultural inscritu en 1984, estensión menor en 2014. | |
Llocalización: Castiella y Llión. | |
|
Obres d'Antoni Gaudí | |
Bien cultural inscritu en 1984, estensión en 2005. | |
Llocalización: Cataluña | |
| |
Múltiples allugamientos: Casa Batlló, Casa Milà, Casa Vicens, Palaciu Güell, Parque Güell y fachada de la Natividá y cripta de la Sagrada Familia, en Barcelona, y Cripta de la Colonia Güell en Santa Coloma de Cervelló. |
Monesteriu y Sitiu d'El Escorial en Madrid | |
Bien cultural inscritu en 1984. | |
Llocalización: Comunidá de Madrid | |
| |
Múltiples allugamientos: Casina del Príncipe o de baxo y los sos parques y xardinos, n'El Escorial y Monesteriu d'El Escorial colos sos xardinos y edificaciones amiestes y Casina del Infante o de riba y los sos parques y xardinos, en San Lorenzo de El Escorial. |
Ciudá vieya d'Ávila ya ilesies extramuros | |
Bien cultural inscritu en 1985. | |
Llocalización: Castiella y Llión. | |
|
Ciudá vieya de Santiago de Compostela | |
Bien cultural inscritu en 1985. | |
Llocalización: Galicia | |
|
Ciudá vieya y acueductu de Segovia | |
Bien cultural inscritu en 1985. | |
Llocalización: Castiella y Llión. | |
|
Monumentos d'Uviéu y del Reinu d'Asturies | |
Bien cultural inscritu en 1985, estensión en 1998 | |
Llocalización: Asturies | |
Zona de proteición: 0,20 ha. Zona de respetu: 657 ha. | |
| |
Múltiples allugamientos: Santa Cristina de Ḷḷena en Ḷḷena y la Cámara Santa d'Uviéu, la Foncalada, Ilesia de Santuyano, Samiguel de Lliño y Santa María del Naranco n'Uviéu. |
Cueva d'Altamira y arte rupestre paleolíticu del norte d'España | |
Bien cultural inscritu en 1985, estensión en 2008. | |
Llocalización: Asturies, Cantabria, País Vascu. | |
| |
Múltiples allugamientos: N'Asturies: Cueva de la Covaciella, en Cabrales; Cueva de la Peña, en Candamu; Cueva de Llonín, en Peñamellera Alta; Cueva del Pindal, en Ribedeva; Cueva de Tito Bustillo, en Ribeseya. En Cantabria: Cueva d'El Escolgo, en Camargo; Cueves del Monte Castillo (El Castiellu, La Pasiega, Les Chimenees y Les Monedes), en Puente Viesgo; Cueva de Covalanas, en Ramales de la Victoria; Cueva de La Garma, ente Omoño (Ribamontán al Monte) y Carriazo (Ribamontán al Mar); Cueva de Chufín, en Rionansa; Cueva de Fornos de la Peña, en San Felices de Buelna; y Cueva d'Altamira, en Santillana del Mar. En País Vascu: Cueva de Santimamiñe, en Cortézubi; Cueva de Ekain, en Deva; y Cueva de Altxerri, n'Aya. |
Ciudá vieya de Cáceres | |
Bien cultural inscritu en 1986. | |
Llocalización: Estremadura | |
|
Ciudá histórica de Toledo | |
Bien cultural inscritu en 1986. | |
Llocalización: Castiella-La Mancha. | |
|
Parque Nacional de Garajonay | |
Bien natural inscritu en 1986. | |
Llocalización: Canaries | |
|
Arquiteutura mudéxar d'Aragón | |
Bien cultural inscritu en 1986, estensión en 2001. | |
Llocalización: Aragón | |
| |
Múltiples allugamientos: Torre, cubrición y cimborrio de la Catedral de Teruel, torre ya ilesia de San Pedro, Torre de San Martín y Torre de la ilesia del Salvador, en Teruel. Ilesia de Santa María de Tobed. Palaciu de la Aljafería, torre ya ilesia parroquial de San Pablo y ábside, parroquieta y cimborrio de la Seo, en Zaragoza. |
Catedral, Alcázar y Archivu d'Indies en Sevilla | |
Bien cultural inscritu en 1987. | |
Llocalización: Andalucía | |
Zona de proteición: 12 ha. Zona de respetu: 187 ha. | |
|
Ciudá vieya de Salamanca | |
Bien cultural inscritu en 1988. | |
Llocalización: Castiella y Llión. | |
|
Monesteriu de Poblet | |
Bien cultural inscritu en 1991. | |
Llocalización: Cataluña | |
|
|
Caminos de Santiago de Compostela: Camín francés y Caminos del Norte d'España |
Bien cultural inscritu en 1993, estensión en 2015. | |
Llocalización: Aragón, Castiella y Llión, Galicia, La Rioxa, Navarra, País Vascu, Cantabria y Asturies | |
| |
Múltiples allugamientos: (A completar) En Navarra: de Roncesvalles a Viana. |
Conxuntu arqueolóxicu de Mérida | |
Bien cultural inscritu en 1993. | |
Llocalización: Estremadura | |
|
Real Monesteriu de Santa María de Guadalupe | |
Bien cultural inscritu en 1993. | |
Llocalización: Estremadura | |
|
Parque Nacional de Doñana | |
Bien natural inscritu en 1994, estensión en 2005. | |
Llocalización: Andalucía | |
Zona de proteición: 54.252 ha. | |
|
Ciudá histórica fortificada de Cuenca | |
Bien cultural inscritu en 1996. | |
Llocalización: Castiella-La Mancha. | |
|
La Rula de la Seda de Valencia | |
Bien cultural inscritu en 1996. | |
Llocalización: Comunidá Valenciana. | |
|
Palau de la Música Catalana y Hospital de Sant Pau en Barcelona | |
Bien cultural inscritu en 1997. | |
Llocalización: Cataluña | |
| |
Múltiples allugamientos: Palaciu de la Música Catalana y Hospital de Sant Pau, en Barcelona. |
Monesterios de San Millán de Yuso y de Suso | |
Bien cultural inscritu en 1997. | |
Llocalización: La Rioxa. | |
|
Las Médulas | |
Bien cultural inscritu en 1997. | |
Llocalización: Castiella y Llión. | |
|
Pirineos-Monte Perdíu | |
Bien Mixto inscritu en 1997, estensión en 1999. | |
Esti bien ye compartíu con Francia | |
Llocalización: Aragón | |
|
Universidá y barriu históricu d'Alcalá de Henares | |
Bien cultural inscritu en 1998. | |
Llocalización: Comunidá de Madrid | |
|
Arte rupestre del arcu mediterraneu de la Península Ibérica | |
Bien cultural inscritu en 1998. | |
Llocalización: Andalucía, Aragón, Castiella-La Mancha, Cataluña, Comunidá Valenciana, Rexón de Murcia | |
| |
Múltiples allugamientos: ver Arte rupestre del arcu mediterraneu de la Península Ibérica n'Andalucía, Arte rupestre del arcu mediterraneu de la Península Ibérica n'Aragón, Arte rupestre del arcu mediterraneu de la Península Ibérica en Castiella-La Mancha, Arte rupestre del arcu mediterraneu de la Península Ibérica en Cataluña, Arte rupestre del arcu mediterraneu de la Península Ibérica na Comunidá Valenciana y Arte rupestre del arcu mediterraneu de la Península Ibérica na Rexón de Murcia |
San Cristóbal de La Laguna | |
Bien cultural inscritu en 1999. | |
Llocalización: Canaries | |
|
Eivissa, biodiversidá y cultura | |
Bien mixtu inscritu en 1999. | |
Llocalización: Baleares | |
Zona de proteición: 8.564 ha. | |
| |
Múltiples allugamientos: Muralles renacentistes y conxuntu históricu intramuros de Dalt Vila, necrópolis feniciu-púnica del Puig des Molins, Ye Sotu (área natural d'interés arqueolóxicu na zona de proteición) y Ses Feixes (área natural y muestra d'organización agrícola tradicional na zona de proteición), n'Eivissa; Xacimientu feniciu de Sa Caleta, en San José; y Reserva natural y paisaxe cultural de Ses Salines nes islles d'Eivissa y Formentera, incluyendo l'espaciu de mar abiertu ente los dos (estrechu de Ye Freus) y los sos castros, y los praos de posidonia oceánica y les sos formaciones naturales no fondero marín. |
Conxuntu arqueolóxicu de Tarraco | |
Bien cultural inscritu en 2000. | |
Llocalización: Cataluña | |
|
Ilesies romániques catalanes del La Vall de Boí | |
Bien cultural inscritu en 2000. | |
Llocalización: Cataluña | |
| |
Múltiples allugamientos: Ilesia de San Félix de Barruera, Ilesia de San Xuan de Boí, Ilesies de Santa María y San Clemente de Tahull, Ilesia de Santa María de l'Asunción de Coll, Ilesia de Santa María de Cardet, Ilesia de la Natividá y Ermita de San Quirce de Durro, y Ilesia de Santolaya de Erill-la-Vall. |
Muralla romana de Lugo | |
Bien cultural inscritu en 2000. | |
Llocalización: Galicia | |
|
Palmeral d'Elx | |
Bien cultural inscritu en 2000. | |
Llocalización: Comunidá Valenciana. | |
|
Xacimientu arqueolóxicu d'Atapuerca | |
Bien cultural inscritu en 2000. | |
Llocalización: Castiella y Llión. | |
|
Paisaxe cultural d'Aranjuez | |
Bien cultural inscritu en 2001. | |
Llocalización: Comunidá de Madrid | |
|
Conxuntos monumentales renacentistes de Úbeda y Baeza | |
Bien cultural inscritu en 2003. | |
Llocalización: Andalucía | |
Zona de proteición: 9 ha. Zona de respetu: 176 ha. | |
| |
Múltiples allugamientos: Úbeda y Baeza. |
Ponte de Vizcaya | |
Bien cultural inscritu en 2006. | |
Llocalización: País Vascu. | |
|
Parque Nacional del Teide | |
Bien natural inscritu en 2007. | |
Llocalización: Canaries | |
|
Torre de Hércules | |
Bien cultural inscritu en 2009. | |
Llocalización: Galicia | |
Zona de proteición: 223 ha. Zona de respetu: 1936 ha. | |
|
Sitios d'arte rupestre prehistóricu del valle del Côa y de Siega Verde | |
Bien cultural inscritu en 1998, estensión en 2010 (con Siega Verde). | |
Esti bien ye compartíu con Portugal | |
Llocalización: Castiella y Llión | |
|
Paisaxe cultural de Serrar de Tramuntana | |
Bien cultural inscritu en 2011. | |
Llocalización: Baleares | |
Zona de proteición: 30.745 ha. Zona de respetu: 78.617 ha. | |
|
Patrimoniu del mercuriu (Almadén y Idrija) | |
Bien cultural inscritu en 2012. | |
Esti bien ye compartíu con Eslovenia | |
Llocalización: Castiella-La Mancha | |
Zona de proteición: 104 ha. | |
|
Sitiu de los Dólmenes d'Antequera | |
Bien Cultural en serie inscritu en 2016. | |
Llocalización: Andalucía | |
Zona de proteición: 2446,3 ha. Zona de respetu: 10.787,7 ha. | |
|
Fayedales primarios de los Cárpatos y otres rexones d'Europa | |
Bien natural inscritu en 2007, estensión en 2011 y 2017 (colos fayedales españoles). | |
Esti bien ye compartíu con Albania, Alemaña, Austria, Bélxica, Bulgaria, Croacia, Eslovenia, Eslovaquia, Italia, Polonia, Rumanía y Ucraína | |
Llocalización (n'España): Castiella-La Mancha, Comunidá de Madrid, Navarra, Castiella y Llión | |
Zona de proteición: 58.353,04 ha. Zona de respetu: 191.413,09 ha. | |
| |
Múltiples allugamientos (n'España): Fayedal de Teyera Negra, Fayedal de Montejo, Fayedal de Lizardoia, Fayedal de Aztaparreta, Fayedal de Cuesta Fría, Fayedal de la Canal de Asotín. |
Esiste n'España la organización "Ciudad Patrimonio de la Humanidá d'España", integrada por quince ciudaes que los sos conxuntos históricos tienen la declaración de Patrimoniu de la Humanidá. Esta asociación constituyóse n'Ávila el 17 de setiembre de 1993, formando parte d'ella, amás de la ciudá anfitriona, les ciudaes de Cáceres, Salamanca, Santiago de Compostela, Segovia y Toledo.
Darréu xuniríense a la organización les siguientes ciudaes:
La inscripción nesta llista ye la primer etapa pa cualesquier futura candidatura. España, que la so llista indicativa foi revisada per últimu vegada'l 27 de xineru de 2017, presentó los siguientes sitios:[51]
La Ribeira Sacra, Lugo y Ourense
Bien cultural Propuestu en 1996 | |
Llocalización: Lugo y Ourense (Galicia ) | |
| |
Enclave cultural románicu nel norte de Castiella y Llión y el sur de Cantabria
Bien cultural Propuestu en 1998 | |
Llocalización: Palencia (Castiella y Lleón ) y Cantabria | |
| |
Fortaleces abaluartadas de la frontera
Bien cultural Propuestu en 1998 | |
Llocalización: Castiella y Llión , Estremadura , Navarra , Aragón y Cataluña | |
| |
Vía de la Plata
Bien cultural Propuestu en 1998 | |
Llocalización: Castiella y Lleón y Estremadura | |
| |
Molino de vientu del Mediterraneu
Bien cultural Propuestu en 1998 | |
Llocalización: Castiella-La Mancha , Murcia y Comunidá Valenciana | |
| |
Vinu ya itinerariu cultural vitícola poles llocalidaes mediterránees
Bien cultural Propuestu en 1998 | |
Llocalización: Galicia , Castiella y Llión , La Rioxa , Estremadura , Comunidá de Madrid , Castiella-La Mancha , Murcia , Navarra , Aragón , Cataluña , Comunidá Valenciana y Baleares | |
| |
Itinerariu cultural de San Franciscu Xavier
Bien cultural Propuestu en 2001 | |
Llocalización: Navarra | |
| |
Conxuntu arqueolóxicu griegu en Empúries, l'Escala, Girona
Bien cultural Propuestu en 2002 | |
Llocalización: Girona (Cataluña) | |
| |
Fachada mediterránea de los Pirineos
Bien cultural Propuestu en 2004 | |
Llocalización: Cataluña . Sitiu compartíu con Francia. | |
| |
Cañaes reales de la Mesta
Bien cultural Propuestu en 2007 | |
Llocalización: Castiella y Llión | |
| |
Calzaes romanes. Itinerarios del Imperiu Romanu
Bien cultural Propuestu en 2007 | |
Llocalización: Castiella-La Mancha , Andalucía , Cataluña y Comunidá Valenciana . Sitiu compartíu con otros países del continente | |
| |
Ancares – Somiedo
Bien mixto Propuestu en 2007 | |
Llocalización: Galicia , Castiella y Llión y Asturies | |
| |
Castiellu de Loarre
Bien cultural Propuestu en 2007 | |
Llocalización: Aragón | |
| |
Patrimoniu históricu del Ferrol de la Ilustración
Bien cultural Propuestu en 2007 | |
Llocalización: Galicia | |
| |
Patrimoniu históricu mineru
Bien cultural Propuestu en 2007 | |
Llocalización: Asturies , País Vascu , Castiella y Llión , Castiella-La Mancha , Murcia , Andalucía , Aragón , Cataluña y Baleares | |
| |
Plasencia - Monfragüe - Trujillo: paisaxe mediterráneo
Bien mixto Propuestu en 2009 | |
Llocalización: Estremadura | |
Catedral de Xaén (como estensión de Conxuntos monumentales renacentistes d'Úbeda y Baeza)
Bien cultural Propuestu en 2012 | |
Llocalización: Andalucía | |
Valle saláu de Añana[52]
Bien cultural Propuestu en 2012 | |
Llocalización: País Vascu , Castiella y Llión[53] | |
Menorca Talayólica
Bien cultural Propuestu en 2013 | |
Llocalización: Menorca (Baleares) | |
El paisaxe cultural del vinu y el viñéu de La Rioxa y Rioja Alavesa
Bien cultural Propuestu en 2013 | |
Llocalización: La Rioxa y País Vascu | |
Paisaxe agrícola de los montes mediterráneos del Priorat-Montsant-Siurana
Bien cultural Propuestu en 2014 | |
Llocalización: Cataluña | |
Pórticu de Santa María de Ripoll
Bien cultural Propuestu en 2015 | |
Llocalización: Cataluña | |
Sitio del Retiru y el Prado en Madrid
Bien cultural Propuestu en 2015 | |
Llocalización: Madrid | |
Medina Azahara
Bien cultural Propuestu en 2015 | |
Llocalización: Andalucía | |
Turó de la Seu Vella de Lleida
Bien cultural Propuestu en 2016 | |
Llocalización: Cataluña | |
Risco Cayíu y paisaxe cultural de los Montes Sagraos de Gran Canaria
Bien cultural Propuestu en 2016 | |
Llocalización: Canaries | |
Monesteriu de Santa María de la Rábida y Llugares Colombinos d'Huelva
Bien cultural Propuestu en 2016 | |
Llocalización: Palos de la Frontera y Moguer n'Andalucía | |
Ilesia de San Salvador de Valdediós (como estensión de Monumentos d'Uviéu y del Reinu d'Asturies)
Bien cultural Propuestu en 2017 | |
Llocalización: Asturies | |
Paisaxes d'olivares d'Andalucía
Bien cultural Propuestu en 2017 | |
Llocalización: Andalucía | |
El Misteriu d'Elx | |
Bien inmaterial inscritu en 2008 (orixinalmente proclamáu en 2001). | |
Llocalización: Comunidá Valenciana (Elx) | |
|
La Patum de Berga | |
Bien inmaterial inscritu en 2008 (orixinalmente proclamáu en 2005). | |
Llocalización: Cataluña (Berga) | |
|
Tribunales de regantes del Mediterraneu español: el Conseyu d'Homes Bonos de la Güerta de Murcia y el Tribunal de les Agües de la Güerta de Valencia | |
Bien inmaterial inscritu en 2009. | |
Llocalización: Rexón de Murcia y Comunidá Valenciana | |
|
El Xiblu Gomero, llinguaxe xibláu de la islla de La Gomera (Islles Canaries) | |
Bien inmaterial inscritu en 2009. | |
Llocalización: Canaries (Islla de la Gomera) | |
|
El flamencu | |
Bien inmaterial inscritu en 2010. | |
|
El Cantar de la Sibila de Mallorca | |
Bien inmaterial inscritu en 2010. | |
Llocalización: Baleares (Islla de Mallorca) | |
|
Los "castells" | |
Bien inmaterial inscritu en 2010. | |
Llocalización: Cataluña | |
|
La dieta mediterránea | |
Bien inmaterial inscritu en 2010, ampliáu en 2013.[61] | |
Esti elementu ye compartíu con Xipre, Croacia, Grecia, Italia, Marruecos y Portugal | |
|
La fiesta de «la Mare de Déu de la Salut» de Algemesí | |
Bien inmaterial inscritu en 2011. | |
Llocalización: Comunidá Valenciana (Algemesí) | |
|
La cetrería, un patrimoniu humanu vivu | |
Bien inmaterial inscritu en 2011 (ampliáu en 2012 y 2016).[63] | |
Esti elementu ye compartíu con ' Alemaña, Arabia Saudita, Austria, Bélxica, Qatar, Corea del Sur, Emiratos Árabes Xuníos, Francia, Hungría, Italia, Kazakstán, Marruecos, Mongolia, Paquistán | |
|
La fiesta de los patios de Córdoba | |
Bien inmaterial inscritu en 2012. | |
Llocalización: Andalucía (Córdoba) | |
| |
Fiestes del fueu del solsticiu de branu nos Pirineos | |
Bien inmaterial inscritu en 2015 (compartíu con Andorra y Francia). | |
|
La fiesta de les Falles de Valencia | |
Bien inmaterial inscritu en 2016.[66] | |
Llocalización: Comunidá Valenciana | |
| |
L'artículu 18 de la convención de la Unesco de 2003 axusta que'l comité intergubernamental escueye dacuando ente les propuestes presentaes polos estaos partes, programes, proyeutos y actividaes de salvaguardia del patrimoniu cultural inmaterial que reflexen meyor los principios y oxetivos de la convención. España cunta con tres proyeutos ente les meyores práutiques de salvaguardia so les denominaciones de Centru pa la cultura tradicional - Proyeutu pedagóxicu de la escuela-muséu de Pusol[67], Revitalización del saber tradicional del cal artesanal en Morón de la Frontera (Sevilla, Andalucía)[68] y Metodoloxía pa realizar inventarios del patrimoniu cultural inmaterial en reserves de biosfera – La esperiencia del Montseny[69], escoyíos en 2009, 2011 y 2013, respeutivamente.
Centru pa la cultura tradicional - Proyeutu pedagóxicu de la escuela-muséu de Pusol | |
Proyeutu escoyíu como una de les meyores práutiques de salvaguardia en 2009. | |
Llocalización: Elx (Comunidá Valenciana) | |
Revitalización del saber tradicional del cal artesanal en Morón de la Frontera (Sevilla, Andalucía) | |
Proyeutu escoyíu como una de les meyores práutiques de salvaguardia en 2011. | |
Llocalización: Andalucía (Morón de la Frontera) | |
| |
Metodoloxía pa realizar inventarios del patrimoniu cultural inmaterial en reserves de biosfera – La esperiencia del Montseny | |
Proyeutu escoyíu como una de les meyores práutiques de salvaguardia en 2013. | |
Llocalización: Cataluña | |
|
Ver tamién Llista representativa del Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá.
Caballos del vinu
Bien inmaterial Propuestu primeramente pal 2013, pero pol cambéu de normativa na UNESCO retrasóse y nun se va postular hasta l'añu 2017 como llueu. | |
Llocalización: Rexón de Murcia | |
| |
Tamboradas, rituales de tambores
Bien inmaterial Propuestu primeramente pal 2012, pero pol cambéu de normativa na UNESCO retrasar pal 2014, anque a pocos díes de la xunta de Comité la candidatura foi refugada pola UNESCO, polo que se va deber completar el procesu de nuevu nos próximos años si quieren esta reconocencia.[70] | |
Llocalización: España ( Andalucía, Aragón, Comunidá Valenciana, Castiella-La Mancha y Rexón de Murcia) | |
| |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá n'Andalucía. *Conxuntos monumentales renacentistes de Úbeda y Baeza ** Los pequeños puntos naranxes marquen los sitios d'arte rupestre n'Andalucía. |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá n'Aragón. * Los pequeños puntos naranxes marquen los sitios d'arte rupestre n'Aragón. ** Arquiteutura mudéxar d'Aragón *** Camín de Santiago |
Patrimoniu de la Humanidá n'España (Asturies) |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá n'Asturies. * Cueva d'Altamira y arte rupestre paleolíticu del norte d'España ** Monumentos d'Uviéu y del Reinu d'Asturies *** Caminos de Santiago |
Patrimoniu de la Humanidá n'España (Islles Baleares) |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá en Baleares. |
Patrimoniu de la Humanidá n'España (Islles Canaries) |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá en Canaries. |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá en Cantabria. * Arte rupestre en Cantabria y 1. Cueva d'El Castiellu, 2. Cueva de les Monedes, 3. Cueva de La Pasiega, 4. Cueva de Les Chimenees ** Caminos de Santiago |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá en Castiella-La Mancha. * Los pequeños puntos naranxes marquen los sitios d'arte rupestre en Castiella-La Mancha. ** Sitiu compartíu con Eslovenia - *** Fayedales primarios d'Europa |
Ciudá vieya y acueductu de Segovia Atapuerca Camín de Santiago Francés* Fayedal de Cuesta Fría*** Fayedal de la Canal de Asotín*** Patrimoniu de la Humanidá n'España (Castiella y Llión) |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá en Castiella y Llión. * Camín de Santiago ** Sitiu compartíu con Portugal *** Fayedales primarios d'Europa |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá en Cataluña. * Los pequeños puntos naranxes marquen los sitios d'arte rupestre en Cataluña. |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá en Barcelona. * Obres d'Antoni Gaudí ** Palaciu de la Música Catalana y Hospital Sant Pau |
Monesteriu y Sitiu d'El Escorial Universidá y cascu históricu d'Alcalá de Henares Paisaxe cultural d'Aranjuez Fayedal de Montejo* Patrimoniu de la Humanidá n'España (Comunidá de Madrid) |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá na Comunidá de Madrid. * Fayedales primarios d'Europa |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá na Comunidá Valenciana. * Los pequeños puntos naranxes marquen los sitios d'arte rupestre na Comunidá Valenciana. |
Patrimoniu de la Humanidá n'España (Estremadura) |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá n'Estremadura. |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá en Galicia. * Caminos de Santiago |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá en La Rioxa. * Caminos de Santiago |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá en la Rexón de Murcia. * Los pequeños puntos naranxes marquen los sitios de arte rupestre en Murcia. |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá en Navarra. * Caminos de Santiago ** Fayedales primarios d'Europa |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá n'Euskadi. * Caminos de Santiago * Cueva d'Altamira y arte rupestre paleolíticu del norte d'España |
.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.