La Lamium album ye una planta nativa d'Europa, introducida n'América mientres el procesu de colonización d'España.
Lamium album | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Asteridae | |
Orde: | Lamiales | |
Familia: | Lamiaceae | |
Subfamilia: | Lamioideae | |
Tribu: | Lamieae | |
Xéneru: | Lamium | |
Especie: |
Lamium album L. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Tien propiedaes escepcionales polo cual esti recursu vexetal ye bien importante pal estudiu farmacognósico: importancia tanto química como médica, según el so usu nel folclor andín
Descripción
Planta yerbácea perenne de tarmu angulosu ascendente con fueyes opuestes cordiformes; crez 5 a 10 dm d'altor, les fueyes son de 3 a 8 cm × 2 a 5 cm de, son triangulares con base redonda, serruchaes superficialmente ye bien paecida a la Urtica dioica, les flores son blanques(a esto debe'l so nome y a la paecencia cola ortiga), dispuestes en verticilos; miden 1,5 a 2,5 cm de llargu.
Hábitat
Habita ente los 500 y 2500 msnm nun clima secu, de temperatura d'alredor de los 10 y 15 °C con escasu mugor, con poco vientu, agües esporádiques, alcuéntrase especialmente ye zones de mal accesu yá que hai esto planta gústa-y vivir en zones con muncha vexetación y disponibilidá d'agua, especialmente nes carbes.
Taxonomía
Lamium album, describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 579. 1753.[1]
Lamium album
- Lamium vulgatum var. album (L.) Benth., Labiat. Xen. Spec.: 514 (1834), nom. illeg.
subsp. album Europa hasta China
- Lamium capitatum Sm. in Rees, Cycl. 20: 7 (1812).
- Lamium vulgatum Benth., Labiat. Xen. Spec.: 514 (1834).
- Lamium parietariifolium Benth., Labiat. Xen. Spec.: 739 (1835).
- Lamium niveum Rchb.f. in H.G.L.Reichenbach, Icon. Fl. Germ. Helv. 18: 3 (1856), nom. illeg.
- Lamium brachyodon (Bordz.) Kuprian., Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. 14: 345 (1951).
- Lamium turkestanicum Kuprian., Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. 14: 346 (1951).
- Lamium dumeticola Klokov, Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. 16: 319 (1954).
- Lamium sempervirens A.P.Khokhr., Byull. Glavn. Bot. Sada 152: 61 (1989).
- Lamium hyrcanicum A.P.Khokhr., Novosti Sist. Vyssh. Rast. 28: 137 (1991).
- Lamium transcaucasicum A.P.Khokhr., Novosti Sist. Vyssh. Rast. 28: 136 (1991).
subsp. barbatum (Siebold & Zucc.) Mennema, Leiden Bot. Ser. 11: 70 (1989). Alloñáu oriente de Rusia hasta Xapón y China.
- Lamium barbatum Siebold & Zucc., Fl. Jap. Fam. Nat.: 34 (1845).
- Lamium takeshimense Nakai, Rep. Veg. Ooryongto: 40 (1919).
subsp. crinitum (Montbret & Aucher ex Benth.) Mennema, in Fl. Iran. 150: 323 (1982). Turquía a Himalaya central.
- Lamium crinitum Montbret & Aucher ex Benth., Ann. Sci. Nat., Bot., II, 6: 48 (1836).
- Lamium petiolatum Royle ex Benth., Hooker's J. Bot. Kew Gard. Misc. 3: 381 (1833).
- Lamium robertsonii Boiss., Diagn. Pl. Orient. 7: 54 (1846).
- Lamium persicum Boiss. & Buhse, Nouv. Mém. Soc. Imp. Naturalistes Moscou 12: 180 (1860).
- Lamium setidens Freyn, Oesterr. Bot. Z. 41: 58 (1891).
- Lamium oreades Azn., Magyar Bot. Lapok 17: 22 (1918 publ. 1919).
- Lamium leucolophum Hausskn. ex R.R.Mill, Notes Roy. Bot. Gard. Edinburgh 38: 37 (1980).[2]
Procesu de preparación de la droga
P'aplicaciones melecinales, anque tamién sirven les fueyes, recuéyense preferiblemente les flores, ente mayu y setiembre. Éstes hai que recoyeles primero qu'abran, yá que pierden les sos propiedaes, y siempres a mano y con tiempu secu; hai qu'esperar a que la rosada háyase evaporáu. Les partes cortaes hai qu'asitiales rápido en capes fines a la solombra o en secaderu, a una temperatura máximo de 40 °C. Les flores yá seques tienen sabor amargoso y despiden un golor meloso. Caltener en sobres o tarros zarraos, y nun llugar escuro y alloñao del mugor Depués de dexar ensugar la planta de la manera descrita per alredor d'una selmana y estabilizáu primeramente, dar# en faer el maceráu, pa ello tómase 10 g de fueyes, flores, tarmu y raigañu y asitiar nun envase de vidriu ámbare caúna nel so respeutivu frascu xunto con 100 ml d'alcohol etílico a 96º y déxase macerar per alredor de 10 díes.
Usos populares
Popularmente, achacáronse a llantar propiedaes depuratives, hipoglucemiantes y antirreumáticas.
Amás, externamente utilizóse n'inflamaciones vaxinales, hemorroides, farinxitis, estomatitis y quemadures. Otra carauterística d'esta planta -y que tien tamién que ver cola so popularidá- ye'l so total inocuidad; inclusive en dellos países europeos, en dómines de muncha fame, utilizáronse les sos fueyes, fervíes y sazonaes con determinaos condimentos, como alimento de primera mano.
- Fervinchu. 30 g de sumidaes floríes en 1 L d'agua.
D'esti fervinchu pueden tomase hasta 3 taces al día, preferentemente dempués de les comíes.
- Estractos. Partir del estractu fluyíu, pueden tomase de 20-30 gotes, 3 vegaes al día; si tratar del estractu secu, basta con una dosis ente 0,5 y 2 g al día, partíos nes comíes.
- Xarabe. Puede preparar un xarabe a partir de la tintura de la planta.
- Usu esternu. Ferviendo la planta un par d'hores y dexándola depués en maceración llógrase'l mucílagu de la planta, bien útil p'atenuar el dolor de pies enchíos.
Aplícase direutamente.
Componentes farmacolóxicos
Les sos propiedaes farmacolóxiques más carauterístiques referir a les sos aiciones tónica y astringente -debíes a los taninos- y antiséptica y llevemente hemostática polos flavonoides y fenoles; coles mesmes, la presencia de mucílagu confier-y una aición demulcente.
Por tou ello'l so usu ta indicáu en fories, bronquitis, dolores menstruales y otres afecciones xinecolóxiques.
Propiedaes farmacolóxiques
- • Expectorante
- • Antidiarreico
- • Cicatrizante
Vía oral: catarros de les víes respiratories cimeres, tratamientu de les inflamaciones leves de la mucosa orofaringea y de leucorreas inespecífiques. Usu tópicu: inflamaciones cutanees leves.
Estudiu fármacognóstico
El maceráu de les flores, fueyes, tarmu y raigañu someter a un screening fitoquímico dando positivu pa taninos, flavonoides y alcaloides
Primeramente sometióse a un procesu de purificación nel rota vapor pa concentrar la muestra
L'estractu secu eslleir n'agua (150 ml) y la porción soluble foi partida ente CH2Cl2 (4 × 150 ml) y n butanol (4 × 150 ml) una alícuota (20 g) del estractu de n butanol foi sometida a una cromatografía en silica xel (30 g).
La elución foi fecha n'éter de petroleu siguida por medría de concentraciones de CHCl3 (10%, 20%, 30%....100% cada 20 ml) llográndose 3 fraiciones en cada parte de la planta (flores, fueyes, tarmu, raigañu), cada fraición foi sometida a cromatografía en capa fina atopándose coincidencia nel de les flores y fueyes, según nel tarmu y raigañu.
Conclusiones
Enllaces esternos
Ver tamién
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.