Luxemburgu (ciudá)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Luxemburgu (en luxemburgués: Lëtzebuerg; n'alemán: Luxemburg; en francés: Luxembourg), tamién conocida como Ciudá de Luxemburgu (en luxemburgués: Stad Lëtzebuerg; n'alemán: Stadt Luxemburg; en francés: Ville de Luxembourg), ye la capital del Gran Ducáu de Luxemburgu, del distritu y del cantón homónimos. Ta asitiada na confluencia de los ríos Alzette y Pétrusse al sur del país y contién l'históricu Castiellu de Luxemburgu, establecíu polos francos na Alta Edá Media, y en base al cual la ciudá desenvolvióse.
Luxemburgu | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
, , y | |||||
Alministración | |||||
País | Luxemburgu | ||||
Cantón | Cantón de Luxemburgu | ||||
Tipu d'entidá | comuna de Luxemburgo (es) | ||||
Mayor of Luxembourg (en) | Lydie Polfer | ||||
Nome oficial |
Lëtzebuerg (lb) Luxembourg (fr) Luxemburg (de) Luxemburg (nl) | ||||
Nome llocal |
Stad Lëtzebuerg (lb) Luxembourg (fr) Luxemburg (de) | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 49°36′38″N 6°07′58″E | ||||
Superficie | 51.46 km² | ||||
Altitú | 146 m | ||||
Llenda con | |||||
Demografía | |||||
Población | 134 697 hab. (1r xineru 2024) | ||||
Porcentaxe |
65.91% de Cantón de Luxemburgu 20.04% de Luxemburgu | ||||
Densidá | 2617,51 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Fundación | 963 | ||||
Estaya horaria |
Hora central europea UTC+01:00 UTC+02:00 | ||||
Llocalidaes hermaniaes | Praga, Camden (es) y Metz | ||||
vdl.lu… | |||||
L'área metropolitana de Luxemburgu, qu'inclúi a Hesperange, Sandweiler, Strassen y Walferdange tien una población de 103.973 habitantes.
Luxemburgu ye una de les ciudaes más riques d'Europa, convirtiéndose nun importante centru financieru y alministrativu. La ciudá de Luxemburgu contién delles instituciones de la Xunión Europea, incluyendo'l Tribunal Européu de Xusticia, el Tribunal de Cuentes Européu y el Bancu Européu d'Inversiones.
Luxemburgu a pesar del so tamañu ye una ciudá d'importante presencia na cultura centru europea. Foi capital europea de la cultura en dos causes, la primera en 1995 y más tarde en 2007, con razón de promover la movilidá y conciliación de cultures coles rexones colindantes del país na Xunión Europea.[1]