Llingües túrquiques
From Wikipedia, the free encyclopedia
El túrquicu ye una familia llingüística, biltu del altaicu faláu por unos 180 millones de persones nel mundu, principalmente en Turquía y n'Asia Central
Les llingües túrquiques más falaes son el turcu (63 millones en 2007), l'uzbecu (27 millones en 2011), l'azerbaixanu (26 millones en 2010), el kazaquistanín (11 millones en 2007), l'uigur (10,4 millones en 2010), el turcomanu (7 millones en 2007), el tártaru (5,3 millones en 2010), el kirguís (4,3 millones en 2009), el baxkir (1,2 millones en 2010), el chuvaxu (1,8 millones en 2010) y el qaxcái (1,5 millones en 1997). En fondu peligru de despaición tán: el tofalar, el yugur y el karaim ente otres.
Les carauterísitiques más típiques de les llingües túrquiques son l'armonía vocálica, l'aglutinación y l'ausencia de xéneru gramatical. Estes carauterístiques tan presentes en cuasique en toles llingües túrquiques.