From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llingües tupí-guaraní constitúin una subfamilia de 53 llingües de la familia macro-tupí que se falen o se falaben na Arxentina, Bolivia, Brasil, Colombia, Guayana Francesa, Paraguái, Perú, y Venezuela.
Llingües tupí-guaraní | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Suramérica central y oriental | |
Países |
Arxentina Bolivia Brasil Colombia Guyana Francesa Paraguái Perú | |
Falantes | c. 6 millones | |
Filiación xenética | Llingües tupí | |
Códigu Glottolog | tupi1276 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Entiende once subgrupos y una llingua ensin clasificar. Once llingües tópense estinguíes y siquier otres ocho tán en peligru d'estinción. Ye la subfamilia más importante de la familia tupí, la de mayor estensión xeográfica nel territoriu d'América del Sur. Amás les llingües tupí-guaraní son probablemente'l grupu de llingües meyor estudiaes de l'Amazonia, siendo convenientemente reconstruyíu'l proto-tupí-guaraní (proto-TG).
El nome d'esta caña de les llingües macro-tupí provién de les tres llingües históricamente más importantes d'esta caña: el tupí, el tupinambá (que na so versión criollizada denominóse ñe'engatú o língua geral) y el idioma guaraní que ye anguaño llingua oficial en Paraguay con dellos millones de falantes.
Los tupinambá vivíen a lo llargo de la mariña, tando la mayor parte de la población no qu'anguaño ye l'área de Rio de Janeiro y daqué más al norte. Esti grupu foi'l mayor de los grupos indíxenes col que contautaron primeramente los portugueses. La so llingua algamaba tal estensión, que mientres los sieglos XVI y XVII la so llingua llamóse a cencielles língua brasílica o brasiliano, apaeciendo'l nome tupinambá escontra'l sieglu XVIII. El sacerdote José de Anchieta (1595) documentó extensivamente l'estadiu más antiguu d'esta llingua, señalando que se tratataba de la "llingua más usada lo llargo de la mariña de Brasil", superando nel primer periodu de la colonización al portugués. El tupinambá foi una importante fonte de préstamos léxicos al portugués de Brasil, especialmente no que fai a la flora y la fauna. Delles d'eses pallabres espublizáronse masivamene a otres llingües, ente elles: tapioca (< typy ʔók-a) , xaguar (< jawár-a), mandioca (< mani ʔók-a), tucán (< tukán-a) o tapir (< tapi ʔír-a).
Los guaraníes vivíen al sur de lo qu'agora ye São Paulo fueron el grupu más ampliu col que los esploradores españoles tuvieron contautu na mariña este d'América del Sur. L'antiguu guaraní, documentáu y descritu por Antonio Ruiz de Montoya (1639). A diferencia del tupí y el tupinambá el guaraní nun ye una llingua estinguida, sinón que col tiempu aportó a una de les mayores llingües indíxenes d'América cuntando na actualidá con casi 5 millones de falantes (2007).
El tupí puramente dichu taba estrechamente rellacionáu col tupinambá, anque comparte col guaraní l'ausencia de consonantes finales. Los tupís vivíen nel área de lo qu'agora ye São Paulo, nel área de São Vicente y nel cursu altu del ríu Tieté. La forma criollizada d'esta llingua llamóse língua geral paulista. Na actualidá'l tupí, a diferencia de la versión criollizada del tumpinambá o ñe'engatu, ye una llingua estinguida.
El términu tupí-guaraní foi usáu primeramente por Alfred Métraux, el primer antropólgo qu'usó datos de les cróniques de los sieglos XVI y XVII sobre los tupinambaes y los guraníes. Y anque hubo intentos de clasificación de les llingües d'esta caña nes décades de 1940 y 1950, la primer clasificación basada en datos llingüísticos, en llugar de datos xeográficos o llistes de etnónimos, ye la de Rodrigues (1958) presentada orixinalmente nel XXXII Congresu Internacional d'Americanistes. Esta clasificación dexó reconocer claramente la caña tupí-guaraní del restu de llingües que conformen la familia macro-tupí. La siguiente tabla resume la clasificación propuesta por Rodrigues:
Subgrupu | style="background:#6cc;
width:20%; align:center;" | Llingua |
style="background:#6cc;
width:25%; align:center;" | Dialeutos |
Cobertoria xeográfica | style="background:#6cc;
width:15%; align:center;" | N° envaloráu de falantes |
Códigu ISO/DIS 639-3 |
---|---|---|---|---|---|
Subgrupu I |Guaraní bolivianu occidental
o simba |
Chuquisaca (Bolivia) | 7.000 (1987)[1] 5.000 (2000)[2] |
[gnw] | ||
Guaraní paraguayu | Jopará | align="center" | ~4.850.000 (1997)[3] | [gug] | |
Guaraní bolivianu oriental o "chiriguano" | Izoceño, avá | align="center" | 70.000 (1986)[7] 15.000-50.000 (1991)[8] 70.000 (1997)[9] 49.000 (2000)[2] 67.000 (2002)[10] (15.000 izoceños)[10] 51.230 (2007)[11] |
[gui] | |
Mbyá | Tambéopé, baticola | align="center" | 8.000-8.500 (1997)[9] 17.500 (2000)[2] 3.000 (2002)[10] 25.450 (2007)[12] 25.000 (2008)[13] |
[gun] | |
Aché (guayakí) | Cuatro dialeuto, unu d'ellos casi estinguíu | Paraguay | 350 (1986)[14] 850 (2002)[10] 1.500 (2006)[15] 1.360 (2007)[16] |
[guq] | |
Kaiwá | Teüi, Tembekuá, Kaiwám | align="center" | 29.000 (1986)[17] 12.500-14.600 (1990)[18] 29.000 (1997)[19] 11.000-14.000 (1998)[20] 15.500 (2000)[21] 19.500 (2002)[10] 18.510 (2003)[22] |
[kgk] | |
Pãí tavyterá | (pa dellos parte del complexu Kaiwá) | Este de Paraguay | 10.000 (2000)[21] 15.000-20.000 (2007)[23][24] |
[pta] | |
Chiripá | Apapocuva | Esti del Paraguay, Arxentina, Brasil | 11.000 (1991)[25] 11.900 (1995-2000)[2][26] |
[nhd] | |
Xetá | Paraná (Brasil) | 3 (1990).[27] Casi estinguíu |
[xet] | ||
Avá o ñandeva | Tapieté, chané | align="center" | 9.200 (1997)[19] 4.900 (2002)[10] 2.440 (2007)[28] |
[tpj] | |
Subgrupu II Guarayú-Sirionó-Jorá |
Guarayú | Nordeste del área del ríu Guarayos, Beni (Bolivia) | 5.000-8.000 (1991)[8] 5.000 (1997)[19] 5.930 (2000)[29] 5.000 (2002)[10] 5.933 (2007)[2][30] |
[gyr] | |
Sirionó | Esti del Beni y nordeste de Santa Cruz (Bolivia) | 300-800 (1991)[8] 399[31]-400 (2000)[32] 650 (2002)[10] |
[srq] | ||
Yuqui | Cochabamba (Bolivia) | 50-100 (1991)[8] 120 (2000)[33] |
[yuq] | ||
Jorá | align="center" | 5-10 (1991)[8] Estinguíu (actual) |
[jor] | ||
Subgrupu III | | Cocamilla, cocama (o kokama) |
align="center" | 15.196-18.396 (1997)[19] |
[cod] | ||
Omagua | Aizuare, Curacirari, Paguana | Iquitos (Perú). Pue que yá nun queden falantes en Brasil. | 10-100 (1976).[35] Casi estinguíu | [omg] | |
Potiguára | Paraíba (Brasil) | Estinguíu | [pog] | ||
Tupinikim | Espírito Santo y Bahia (Brasil) | Estinguíu | [tpk] | ||
Tupinambá | Mariña atlántica, dende Rio de Janeiro hasta l'Amazones (Brasil) | Estinguíu | [tpn] | ||
lingua geral paulista |
Actual estáu de São Paulo (Brasil) | Estinguíu</sapn> | [tpw] | ||
Ñe'engatú | align="center" | 3.000 (1997)[19] 8.000 (1998-2000)[21][36] 3.000 (2002)[10] >6.000 (2007)[37] |
[yrl] | ||
Subgrupu IV | Asuriní | Ríu Tocantins, Pará (Brasil) | 300 (2001)[38] | [asu] | |
Avá-canoeiro | Goiás y valle del altu Tocantins (Brasil) | 40 (1998)[39] 100 (2002)[10] |
[avv] | ||
Guajajára | Pindare, zutiua, mearim, tembé de Gurupí | Unes 80 aldegues na cuenca del Maranhão (Brasil) | 10.000 (1997)[19] 15.000 (2000)[40] 10.000 (2002)[10][6] 10.200 (2007)[41] |
[gub] | |
Suruí do Pará | Pará (Brasil) | 180 (1997)[42] 140 (2000)[31] 150 (2002)[10] |
[mdz] | ||
Parakanã | Baxu ríu Xingú, Pará (Brasil) | 350 (2002)[10] 900 (2004)[43] |
[pak] | ||
Tapirapé | Nordeste de Mato Grosso (Brasil) | 350 (2000)[31] 200-350 (2002)[10] 500 (2003)[44] |
[taf] | ||
Tembé | Maranhão (Brasil) | 150[31]-180 (2000)[45] 100-200 (2002)[10] 800 (2007)[41] |
[tqb] | ||
Subgrupu V | Asuriní xingú | Pará (Brasil) | 110 (2002)[46] | [asn] | |
Araweté | Amazones (Brasil) | 80 (2002)[10] 290 (2003)[47] |
[awt] | ||
Kayabí | Norte de Mato Grosso y sur de Pará (Brasil) | 500 (1997)[19] 1.000 (1999)[48] 800 (2000-2002)[21][10] |
[kyz] | ||
Subgrupu VI |Amundava | Rondônia (Brasil) | 83 (2003)[49] | [adw] | ||
Apiacá | Norte de Mato Grosso (Brasil) | 190 (2001)[50] | [api] | ||
Júma | Ríu Açuã, Amazones (Brasil) | 300 en 1940 y 4 en 1998.[51]Casi estinguíu | [jua] | ||
Karipúna | Amapá (Brasil) | Estinguíu | [kgm] | ||
Karipuná | Jacaria y pama (o pamana) | Rondônia y Acre (Brasil) | 14 (2004).[52]Casi estinguíu | [kuq] | |
Paranawát | Rondônia (Brasil) | Estinguíu | [paf] | ||
Tenharim | Tenharim, parintintín, kagwahiv, karipuna jaci paraná, mialát, diahói. | Amazones y Rondônia (Brasil) | 493[31]-790 (2000)[53] | [pah] | |
Tukumanféd | Rondônia (Brasil) | Estinguíu | [tkf] | ||
Uru-ew-wau-wau | Podría ser un dialeutu del tenharim | Rondônia (Brasil) | 87 (2003)[54] | [urz] | |
Wiraféd | Rondônia (Brasil) | Estinguíu | [wir] | ||
Morerebi | Podría ser un dialeutu del tenharim | Amazones (Brasil) | 100 (2000)[55] | [xmo] | |
Subgrupu VII |Kamayurá[56] | Mato Grosso (Brasil) | 360 (2002)[57] | [kay] | ||
Subgrupu VIII |Anambé | Pará (Brasil) | 7 (1991).[58]Casi estinguíu | [aan] | ||
Amanayé | Pará (Brasil) | Probablemente estinguíu | [ama] | ||
Emerillon | align="center" | 200 (2000)[2] 400 (2001)[59] |
[eme] | ||
Guajá | Maranhão y Pará (Brasil) | 370 (1995)[60] | [gvj] | ||
Wayampi | Oiyapoque, wajapuku, oiyapoque wayampi, amapari wayampi, jari. | Guayana Francesa y Brasil | 720 (1997)[19] 1.180 (2000)[61] 500-650 (2002)[10] |
[oym] | |
Zo'é | Pará (Brasil) | 150 (1998)[62] 136 (2000)[63] |
[pto] | ||
Turiwára | Pará (Brasil) | Estinguíu | [twt] | ||
Urubú-kaapor | Maranhão (Brasil) | 500 (1997)[19] 800 (1998)[64] 500 (2000)[31] |
[urb] | ||
Aurá | Maranhão (Brasil) | Estinguíu | [aux] | ||
Pauserna | Pauserna | Sureste del Beni (Bolivia) | Estinguíu | [psm] | |
Subgrupu | style="background:#6cc;
width:20%; align:center;" | Llingua |
style="background:#6cc;
width:25%; align:center;" | Dialeutos |
Cobertoria xeográfica | style="background:#6cc;
width:15%; align:center;" | N° envaloráu de falantes |
Códigu ISO/DIS 639-3 |
Esisten munches llingües tupí-guaraníes que la so estructura fonolóxica y gramatical ta abondo alteriada respectu al proto-tupí-guaraní, como pa xustificar la hipótesis de qu'eses llingües son resultáu de sustitución llingüística en grupos que primeramente falaben otres llingües. Ente estes llingües resultáu de sustitución atoparíense'l chané, el tapieté, el izoceño y el achí o guayakí del subgrupu 1; el sirionó, el yuqui y el jorá del subgrupu 2, y el kokamá / omáwa del subgrupu 3.[65]
Otra manera la clasificación en subgrupos puede realizase acordies con ciertos cambeos compartíos:
Subgrupu | *ʧ | *ʦ | *pʲ | *kʲ | *t-(i) | *j | *w | *β | *pʷ | *kʷ |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
style="font-size:larger;" |ʦ, ʃ |
h, Ø | ʧ, ʃ | k | ʧ | ʤ | gw | β | kʷ | kʷ | |
style="font-size:larger;" |ʦ, s |
ʦ, s | pj | k, kʲ | ʧ, ʃ | j (?) | w | β | kʷ | kʷ | |
style="font-size:larger;" |ʦ, s |
ʦ, s | pj | k | t | ʒ, j | (g)w | β | pw | kw | |
IV | h, Ø | h, Ø | ʧ | k, s | ʦ, ʧ | z, ʧ, s | w | w | kʷ | kʷ |
V | Ø | Ø | s | s | s | ʤ | w | w | ɸ | kw |
style="font-size:larger;" |h |
h | pj | k | t | j | gw | β | kʷ | kʷ | |
style="font-size:larger;" |h, Ø |
h, Ø | ʦ | k | ʧ | j | w | w | hw | kw | |
style="font-size:larger;" |h, Ø |
h, Ø | s | k, ʃ, s | ʃ, s | j | w | w,(β) | kʷ | kʷ |
L'inventariu fonolóxicu reconstruyíu pal proto-tupí-guaraní (proto-TG) ye'l siguiente (Jensen, 1989):
Llabial | Alveolar | Alv.-pal. | Velar | Glotal | |
---|---|---|---|---|---|
Fricativa | *β | ||||
Oclusiva plana | *p | *t | *k | *ʔ | |
Oclusiva labializada | *pʷ | *kʷ | |||
Oclusiva palatalizada | *pʲ | *kʲ | |||
Africada | *ʦ | *ʧ | |||
Nasal plana | *m | *n | *ŋ | ||
Nasal labializada | *mʷ | *ŋʷ | |||
Nasal palatalizada | *mʲ | *ŋʲ | |||
Sonorante | *w | *ɾ | *j |
La mayoría de llingües modernes simplificaron esti inventariu fonolóxicu perdiéndose distinciones. Sicasí, gracies a l'ensame de llingües sobrevivientes foi posible reconstruyir con gran precisión non yá l'inventariu orixinal sinón los procesos fonolóxicos propios de proto-TG.
Los numberales en distintes llingües tupí-guaraníes son:[66]
GLOSA | Grupu I | Grupu II | Grupu III | Grupu IV | Grupu V | Grupu VI | Grupu VII | Grupu VIII | PROTO- TG | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Guaraní | Aché | Guarayu | Sirionó | Cocama- Cocamilla | Omagua | Guah.a_ jará | Tapi_ tosquilé | Kayabí | Júma | Kamayurá | Anambé | ||
'1' | peteĩ | etakrã | ñepeĩ | ko-mɨɨ~ y-mɨɨ | wepe | wipi | pitái | maxepe | aiɛpeⁱ | oɲipeˑɲi | mojepete | tipɛʔĩ | *-peĩ |
'2' | mokõi | mirõ | ñúnio | therémo | mukwika | mkwíkia | mokoz | mokõi | mukũⁱ | mõˑkõɲə̃ | mokõi | mukũ | *mo-kõi |
'3' | mbohapɨ | brevi- pɨʃã | mboʦapɨ | 2+hiri | muʦapɨrɨka | musapɾɨka | naíruz | maapɨt | muapɨt | mbɔhaiˑpɨr | moʔapɨt | muapɨʔĩ | *mʷo-ʦapɨt |
'4' | irundɨ | gwɨra- pɨʃã | iruŋgatu | 2 + hai | iruaka | ɪɾuáka | 2+2 | xairõdirõ | irupãwɛ̃ | mueyoʔrũ | je dirũ mukũ | *dirũ- | |
'5' | po | ipo | -po | ñande-o | (piʃka) | (piʃka) | 2+3 | 1 x pa | -po- | jene po | *po 'mano' | ||
'6' | poteĩ | buatápa | 1+oβa | (sokta) | (sokta) | 3+3 | 3+3 | 5+1 | 5+1 | *5+1 | |||
'7' | pokõi | jɨpéta | 2+oβa | (kaʦi) | (kanʧis) | 3+3+1 | 5+2 | 5+2 | 5+2 | *5+2 | |||
'8' | poapɨ | ʃatãpa | 3+oβa | (pusa) | (pusa) | 3+3+2 | 5+3 | 5+3 | 5+3 | *5+3 | |||
'9' | porundɨ | tõváʃo | 4+oβa | (isku) | (iskun) | 3+3+3 | 10-1 | 5+4 | 5+4 | *5+4 | |||
'10' | pa | etakrã tápa | (ʧoŋga) | ʧoŋga) | 1+naheta | 2 x pa | -po- |
Dalgunos raigaños comunes en topónimo d'orixe tupí-guaraní son:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.