La Lilá[1] (Syringa vulgaris) ye una especie botánica de Syringa na familia de les olivares nes Oleaceae, endémica de los Balcanes, nel sureste d'Europa, onde crez en llombes predreses.[2][3][4]
Syringa vulgaris Lilá | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Superreinu: | Eukaryota | |
Reinu: | Plantae | |
División: | Fanerógama Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Lamiales | |
Familia: | Oleaceae | |
Xéneru: | Syringa | |
Especie: |
S. vulgaris L. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Descripción
Ye un pequeñu árbol o un gran arbustu, caducifoliu, algama 6–7 m d'altor, usualmente de múltiples tarmos, produciendo tueros secundarios dende la base o de raigaños, con diámetros de tarmos de 2 dm. La corteza ye gris a gris pardu, llisa nos mozos, sedada llonxitudinalmente nos más vieyos. Fueyes simples, de 4–12 cm de llargu x 3–8 cm d'anchu, verde clares a glauques, ovales a cordaes, con venación nos foliolos, un ápiz mucronáu, y márxenes enteros. Van en pares opuestos o dacuando en grupu de trés. Flores de base tubular, corola de 6–10 mm de llongura con ápices abiertos de cuatro lóbulos de 5–8 mm, usualmente liles a malves, dacuando blanques; en panícules trupes, terminales, de 8-18 cm de llargu. Frutu cápsula seca, parda, llisa, 2 cm de llargu, estremada en dos pa llanzar los dos granes alaes.[2][5]
Cultivu
Ye una bien común planta ornamental en xardinos y parques, por cuenta de les sos flores curioses, de duce arume. Munches d'estes plantes de xardín son cultivares con flores variando del blancu a la lila escuru; dalgunes con flores dobles, onde los estames tán reemplazaos por pétalos extra. El cultivar "Áurea" tien xamasca amarellentáu. La mayoría de cultivar de xardín nun entepasen los 4-5 m d'altor.[6]
Ta llargamente naturalizáu n'Europa del oeste y del norte.[5]
Historia
Foi escoyida como la flor estatal, (n'inglés) del Estáu de New Hampshire, por cuenta de "ser símbolu del duru calter de los homes y muyeres del Estáu de Granitu".[7]
Ecoloxía
Esta planta ye l'alimentu de les gates de les polilles Craniophora ligustri.
Taxonomía
Syringa vulgaris describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 9. 1753.[8]
- Etimoloxía
El nome científicu del xéneru Syringa deriva de syrinx un tubu o pipa, refiriéndose al estáu buecu de les cañes nueves de delles especies.
vulgaris: epítetu llatín que significa "común"
- Sinonimia
- Lilac caerulea (Jonst.) Lunell
- Lilac cordatifolia Gilib.
- Lilac suaveolens Gilib.
- Lilac vulgaris (L.) Lam.
- Lilac vulgaris var. alba (Weston) Jacques & Hérincq
- Lilac vulgaris var. purpurea (Weston) Jacques & Hérincq
- Lilac vulgaris var. violacea (Sol.) Jacques & Hérincq
- Liliacum album (Weston) Renault
- Liliacum vulgare (L.) Renault
- Syringa alba (Weston) A.Dietr. ex Dippel
- Syringa albiflora Opiz
- Syringa amoena K.Koch
- Syringa bicolor K.Koch
- Syringa caerulea Jonst.
- Syringa carlsruhensis K.Koch
- Syringa cordifolia Stokes
- Syringa cordifolia var. alba Stokes
- Syringa cordifolia var. caerulescens Stokes
- Syringa cordifolia var. purpurascens Stokes
- Syringa latifolia Salisb.
- Syringa lilac Garsault
- Syringa marliensis K.Koch
- Syringa nigricans K.Koch
- Syringa notgeri K.Koch
- Syringa philemon K.Koch
- Syringa rhodopea Velen.
- Syringa versaliensis K.Koch
- Syringa virginalis K.Koch[9]
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
Enllaces esternos
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.