La Lilá[1] (Syringa vulgaris) ye una especie botánica de Syringa na familia de les olivares nes Oleaceae, endémica de los Balcanes, nel sureste d'Europa, onde crez en llombes predreses.[2][3][4]

Thumb
Syringa vulgaris 'Alba'
Thumb
Syringa vulgaris 'Charles Joly'
Thumb
Syringa vulgaris 'Corondel'
Thumb
Syringa vulgaris 'Etna'
Thumb
Syringa vulgaris 'Mme. Francisque Morel'
Thumb
Syringa vulgaris 'Mariscal Foch'
Thumb

Descripción

Ye un pequeñu árbol o un gran arbustu, caducifoliu, algama 6–7 m d'altor, usualmente de múltiples tarmos, produciendo tueros secundarios dende la base o de raigaños, con diámetros de tarmos de 2 dm. La corteza ye gris a gris pardu, llisa nos mozos, sedada llonxitudinalmente nos más vieyos. Fueyes simples, de 4–12 cm de llargu x 3–8 cm d'anchu, verde clares a glauques, ovales a cordaes, con venación nos foliolos, un ápiz mucronáu, y márxenes enteros. Van en pares opuestos o dacuando en grupu de trés. Flores de base tubular, corola de 6–10 mm de llongura con ápices abiertos de cuatro lóbulos de 5–8 mm, usualmente liles a malves, dacuando blanques; en panícules trupes, terminales, de 8-18 cm de llargu. Frutu cápsula seca, parda, llisa, 2 cm de llargu, estremada en dos pa llanzar los dos granes alaes.[2][5]

Cultivu

Ye una bien común planta ornamental en xardinos y parques, por cuenta de les sos flores curioses, de duce arume. Munches d'estes plantes de xardín son cultivares con flores variando del blancu a la lila escuru; dalgunes con flores dobles, onde los estames tán reemplazaos por pétalos extra. El cultivar "Áurea" tien xamasca amarellentáu. La mayoría de cultivar de xardín nun entepasen los 4-5 m d'altor.[6]

Ta llargamente naturalizáu n'Europa del oeste y del norte.[5]

Historia

Foi escoyida como la flor estatal, (n'inglés) del Estáu de New Hampshire, por cuenta de "ser símbolu del duru calter de los homes y muyeres del Estáu de Granitu".[7]

Ecoloxía

Esta planta ye l'alimentu de les gates de les polilles Craniophora ligustri.

Taxonomía

Syringa vulgaris describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 9. 1753.[8]

Etimoloxía

El nome científicu del xéneru Syringa deriva de syrinx un tubu o pipa, refiriéndose al estáu buecu de les cañes nueves de delles especies.

vulgaris: epítetu llatín que significa "común"

Sinonimia
  • Lilac caerulea (Jonst.) Lunell
  • Lilac cordatifolia Gilib.
  • Lilac suaveolens Gilib.
  • Lilac vulgaris (L.) Lam.
  • Lilac vulgaris var. alba (Weston) Jacques & Hérincq
  • Lilac vulgaris var. purpurea (Weston) Jacques & Hérincq
  • Lilac vulgaris var. violacea (Sol.) Jacques & Hérincq
  • Liliacum album (Weston) Renault
  • Liliacum vulgare (L.) Renault
  • Syringa alba (Weston) A.Dietr. ex Dippel
  • Syringa albiflora Opiz
  • Syringa amoena K.Koch
  • Syringa bicolor K.Koch
  • Syringa caerulea Jonst.
  • Syringa carlsruhensis K.Koch
  • Syringa cordifolia Stokes
  • Syringa cordifolia var. alba Stokes
  • Syringa cordifolia var. caerulescens Stokes
  • Syringa cordifolia var. purpurascens Stokes
  • Syringa latifolia Salisb.
  • Syringa lilac Garsault
  • Syringa marliensis K.Koch
  • Syringa nigricans K.Koch
  • Syringa notgeri K.Koch
  • Syringa philemon K.Koch
  • Syringa rhodopea Velen.
  • Syringa versaliensis K.Koch
  • Syringa virginalis K.Koch[9]

Ver tamién

Referencies

Bibliografía

Enllaces esternos

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.