Denomación d'estrelles variables
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les estrelles variables denominar según una variante de la denominación de Bayer o Flamsteed (esto ye, un identificador -lletra griega o númberu- siguíu del xenitivu llatín de la constelación a la cual pertenez). Antes de la segunda metá del sieglu XIX yeren poques les estrelles conocíes, y paecía razonable l'utilizar les lletres del alfabetu llatín a partir de la R pa evitar tou tracamundiu colos tipos espectrales. El desenvolvimientu de l'astrofotografía y los descubrimientos cada vez más numberosos d'estrelles variables conducieron a algamar el final del alfabetu. Dos lletres utilizáronse dempués; cuando esti sistema tamién s'escosó utilizóse una lletra siguida d'un númberu.
Na actualidá, el sistema de nomamientu ye'l siguiente:
- Les estrelles nomaes según l'alfabetu griegu (designación de Bayer) caltienen esa denominación.
- Les primeres estrelles reciben la lletra R, depués la S, y asina socesivamente hasta la Z.
- Les estrelles siguientes reciben les lletres RR a RZ, dempués SS hasta SZ, y asina socesivamente hasta algamar ZZ.
- Utilícense dempués les lletres AA hasta AZ, BB hasta BZ y asina socesivamente hasta QZ, cola salvedá de que s'omiten toles pareyes de lletres onde apaez la J.
- Abandónase l'alfabetu llatín tres 334 combinaciones. Les estrelles siguientes son nomaes V335, V336, etc. La notación Vnnn con nnn inferior a 335 tamién puede usase pa les estrelles nomaes con lletres. Asina, V1 correspuende a R, V9 a Z, V10 a AA y V334 en QZ.
Nótese que la segunda lletra nunca puede tar nel alfabetu primero que la primera, polo que combinaciones como BA o ZS nun son válides.
Exemplos de denominación d'estrelles variables son: Delta Cephei, R Coronae Borealis, YZ Ceti y V4647 Sagittarii.