Demóstenes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Demóstenes (en griegu, Δημοσθένης: Dēmosthénēs) foi unu de los oradores más relevantes de la hestoria y un importante políticu ateniense. Nació n'Atenes, nel añu 384 e.C. y finó en Calauria, nel añu 322 e.C.
Demóstenes | |||
---|---|---|---|
| |||
Vida | |||
Nacimientu | Upper Paiania (en) , 384 de edC | ||
Nacionalidá | Antigua Atenes | ||
Muerte | Poros (es) , (61/62 años) | ||
Causa de la muerte | venenu | ||
Familia | |||
Madre | Kleobule | ||
Familia |
ver
| ||
Estudios | |||
Llingües falaes | griegu antiguu[1] | ||
Oficiu | políticu, diplomáticu, orador, escritor | ||
Les sos dotes d'oratoria constitúin la última espresión significativa de les proezas intelectuales atenienses, y dexen l'accesu a los detalles de la política y la cultura de l'Antigua Grecia mientres el sieglu IV e.C. Demóstenes aprendió retórica por aciu l'estudiu de los discursos d'oradores anteriores. Pronunció los sos primeros discursos xudiciales a los venti años d'edá, cuando reclamó a los sos tutores que-y apurrieren la totalidá de la so heriedu. Mientres un tiempu, Demóstenes ganóse la vida como escritor profesional de discursos xudiciales y como abogáu, redactando testos pal so usu en pleitos ente particulares.
Demóstenes interesar pola política mientres esa dómina, y foi nel 354 e.C. cuando dio los sos primeros discursos políticos en públicu. Dedicó los sos años de plenitú física ya intelectual a oponese a la espansión del reinu de Macedonia. Idealizaba a la so ciudá y lluchaba por restaurar la supremacía ateniense y motivar a los sos compatriotes pa oponese a Filipu II de Macedonia. Buscó caltener la llibertá d'Atenes y establecer una alianza contra Macedonia nun intentu ensin ésitu de torgar los planes de Filipu d'espandir la so influencia escontra'l sur, conquistando les ciudaes estáu grieges. Dos años enantes de la muerte de Filipu, Demóstenes tuvo un papel capital nel llevantamientu d'Atenes y Tebas contra'l rei macedoniu y el so fíu, Alejandro III, na batalla de Queronea, magar los sos esfuercios nun tuvieron ésitu cuando la revuelta atopar con una enérxica reaición macedonia. Entá ye más: pa prevenir una revuelta similar contra'l so propiu líder, el socesor d'Alejandro, el diádoco Antípatro, unvió a los sos homes por qu'acabaren con Demóstenes. Demóstenes, sicasí, suicidar col fin d'evitar cayer en manes de Arquias, confidente de Antípatro.
El llamáu Canon Alexandrín, compilado por Aristófanes de Bizanciu y Aristarco de Samotracia, reconoz a Demóstenes como unu de los 10 mayores logógrafos y oradores áticos. Según Longino, Demóstenes "perfeccionó al máximu'l tonu del discursu idealista, pasional, abondosu, preparáu, rápido".[2] Cicerón aclamólu como "l'orador perfectu" al que nun-y faltaba nada y Quintilianu allabólu dirixiéndose a él como "lex orandi" ("la norma de la oratoria") y diciendo d'él que "inter omnes unus excellat" ("alcuéntrase solo ente'l restu d'oradores").[3][4]