Curdistán iraquín
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Curdistán Iraquín o la Rexón de Curdistán (en curdu: Herêmî K n'árabe: إقليم كردستان العراق, Iqlĩm Kurdistãn) ye una entidá federal autónoma d'Iraq, tamién conocida como Curdistán Sur y como parte del Gran Curdistán (curdu: باشووری کوردستان, Başûrî Curdistán) ye un organismu autónomu, reconocíu pol Gobiernu federal d'Iraq. Llenda con Irán al este, Turquía al norte, Siria al oeste y col restu d'Iraq al sur. La so capital ye la ciudá d'Erbil, conocida en curdu como Hewlêr.
Curdistán iraquín | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
Tipu d'entidá | rexón xeográfica | ||||
Capital | Erbil | ||||
Nome oficial | ھەرێمی کوردستان (ckb) | ||||
Nome llocal | هەرێمی کوردستان (ku) | ||||
Llingües oficiales |
curdu árabe | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 36°11′N 44°00′E | ||||
Superficie | 46861 km² | ||||
Demografía | |||||
Población | 6 171 083 hab. (2020) | ||||
Densidá | 131,69 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+03:00 | ||||
Dominiu d'Internet | .krd (en) | ||||
Códigu telefónicu | +964 | ||||
Fundación | 1991 | ||||
gov.krd y italy.gov.krd | |||||
La guerra Irán-Iraq na década de 1980 y el xenocidiu de Anfal (una campaña del exércitu iraquín) afararen a la población y la naturaleza de Curdistán. Tres el llevantamientu del pueblu curdu de 1991 contra Sadam Husein, los curdos viéronse obligaos a fuxir del país y a convertise en refuxaos en rexones fronterices d'Irán y Turquía. Dempués de la creación de la zona de prohibición de vuelos tres la primer guerra del Golfu en 1991 pa facilitar la torna de los refuxaos curdos, Curdistán foi nomáu independiente de facto. La invasión d'Iraq en 2003 conxuntamente por una coalición encabezada per Estaos Xuníos y les fuercies curdes y los subsiguientes cambeos políticos nel Iraq post-Sadam dieron llugar a la ratificación de la nueva constitución iraquina en 2005. La nueva Constitución iraquina establez que'l Curdistán iraquín ye una entidá federativa reconocida per Iraq y poles Naciones Xuníes.
Curdistán ye una democracia parllamentaria con una asamblea nacional que consta de 111 escaños. El postreru presidente foi Masud Barzani, escoyíu nes eleiciones del Curdistán iraquín de 2005 y reelixíu nos comicios del 2009 (les eleición celebren cada cuatro años). Depués de les eleiciones llexislatives del 2013 el so mandatu foi estendíu por dos años más. Finalmente dimitió'l 1 de payares de 2017 tres el fracasu del referendu d'independencia del Curdistán iraquín.[1] Los cuatro gobernaciones de Duhok, Erbil, Halabja y Solimania entienden un territoriu d'unos 40 000 quilómetros cuadraos y una población d'ente 4 y 4,5 millones de persones (2 % de cristianos caldeos y asirios). Siguen los discutinios ente'l Gobierno central iraquina y el Gobiernu curdu predominantemente curdu sobre'l control sobre territorios fora de les actuales fronteres del Curdistán iraquín.
Como una gran economía dientro d'Iraq, Curdistán tien les más baxes tases de probeza y el más altu nivel de vida nel Iraq. Ye la rexón más estable y segura del país. Caltién les sos propies rellaciones esteriores, y ye sede d'una serie de consulaos y oficines de representación de diversos países sobremanera Estaos Xuníos, el Reinu Xuníu, Alemaña, Francia, Italia, Suecia, Rusia y los Países Baxos.