Casba d'Arxel
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Casba[1] (árabe: قصبة, qaṣba, que significa ciudadela o fortaleza), ye la ciudadela d'Arxel n'Arxelia y el barriu históricu que lu arrodia. Ye un tipu únicu de medina, una ciudá islámica, allugada na mariña del mar Mediterraneu.
Patrimoniu de la Humanidá — UNESCO | |
---|---|
Casba d'Arxel.
Error de Lua en Módulu:Mapa_de_llocalización na llinia 393: Minutes were provided for longitude without degrees also being provided. | |
Llugar | Arxelia |
Criterios | Cultural: ii, v |
Referencia | 565 |
Inscripción | 1992 (XVI Sesión) |
Área | Estaos árabes |
La casba foi fundada sobre les ruines de l'antigua Icosium. Ye una pequeña ciudá que, construyida sobre una llomba, enfusar al mar estremada en dos: la ciudá alta y la baxa. Pueden atopase mezquites y edificaciones del sieglu XVII y, especialmente los trés grandes mezquites de la ciudá d'Arxel:[2] la mezquita de Ketchaoua (que la so edificación data de 1794) flanqueada por dos minaretes, la mezquita nueva (Djemmá el Djedid) (llevantada en 1660 mientres la rexencia otomana) y la Gran Mezquita d'Arxel (Djemmá el Kebir), la más antigua d'Arxel yá que foi construyida a finales del sieglu XI. Na casba arxelina tamién esisten les típiques calles-llaberintu.
La Casba xugó un rol central mientres les lluches d'independencia d'Arxelia (1954–1962). La Casba foi l'epicentru de la insurxencia entamada pol Frente de Lliberación Nacional (FLN) que-yos dio un llugar seguru pa entamar y executar ataques contra autoridaes opresoras franceses y axentes del orde públicu n'Arxelia del momentu. Col fin de compensar los ataques, los franceses tuvieron que centrase específicamente na Casba.
Foi incorporada a la llista de Patrimoniu de la Humanidá d'Unesco en 1992.[3]
Como informó Reuters n'agostu de 2008, la Casba atopar n'estáu d'abandonu y delles árees cuerren peligru de derrumbe.[4]