Plantía:Campaña Frente OrientalPlantía:Campaña El Cáucasu (Segunda Guerra Mundial)Plantía:Campaña Stalingráu
La batalla de Stalingráu foi un enfrentamientu bélicu ente l'Exércitu Colorado de la Xunión Soviética y la Wehrmacht de l'Alemaña nazi y los sos aliaos de la Exa pol control de la ciudá soviética de Stalingráu, actual Volgográu, ente'l 23 d'agostu de 1942 y el 2 de febreru de 1943.[10][11][12][13] La Batalla de Stalingráu significó'l cayente de la meyora de los exércitos alemanes mientres la Segunda Guerra Mundial. Nuna de les batalles más sangrientes de la hestoria, les tropes nazis trataron de conquistar la ciudá de Stalingráu, al sur de Rusia y na rexón d'El Cáucasu, pero atopar cola aportunante resistencia de les tropes soviétiques (l'Exércitu Colorado), y finalmente viéronse obligaes a retirase en 1943.
La batalla desenvolver nel intre de la invasión alemana de la Xunión Soviética, nel marcu de la Segunda Guerra Mundial.[11][14] Con baxes envaloraes en más de dos millones de persones ente soldaos de dambos bandos y civiles soviéticos, la batalla de Stalingráu ye considerada la más sangrienta de la historia de la humanidá. La grave derrota de l'Alemaña nazi y los sos aliaos nesta ciudá significó un puntu clave y de severa inflexón nes resultaos finales de la guerra[15] y representa el principiu del fin del nazismu n'Europa,[15]pos la Wehrmacht nunca recuperaría la so fuercia anterior nin llograría más victories estratéxiques nel Frente Oriental.[16]
La ofensiva alemana pa prindar Stalingráu empezó a finales del branu de 1942, nel marcu de la Operación Azul o Fall Blau, un intentu per parte d'Alemaña de tomar los pozos petrolíferos d'El Cáucasu. Un masivu bombardéu de la Luftwaffe amenorgó bona parte de la ciudá a escombros, mientres les tropes terrestres de la Exa teníen de tomar la ciudá edificiu per edificiu, no qu'ellos denominaron «Rattenkrieg» ('guerra d'aguarones'). A pesar de llograr controlar la mayor parte de la ciudá, la Wehrmacht nunca foi capaz de ganar a los postreros defensores soviéticos que s'enferronaben aprofiantemente a orellar oeste del ríu Volga, qu'estremaba la ciudá en dos. En payares de 1942 una gran contraofensiva soviética embolsó al 6º Exércitu Alemán del xeneral Paulus dientro de Stalingráu,[17] nun llogrando escapar del cercu pola negativa de Hitler a arrenunciar a tomar de la ciudá. Esti cercu, llamáu polos alemanes «Der Kessel» ('el calderu'), significó'l embolsamiento de 250 000 soldaos, debilitaos rápido pola mor de la fame, el fríu y los continuos ataques soviéticos. Los constantes fracasos alemanes por intentar romper el cercu fadríen, contra les órdenes de Hitler, que Friedrich Paulus rindiera la so 6º exércitu en febreru de 1943.[18]
La derrota alemana en Stalingráu confirmó lo que munchos espertos militares abarruntaben: les fuercies alemanes nun yeren lo suficientemente poderoses en loxística de suministru como pa caltener una ofensiva nun frente que s'estendía dende'l mar Negru hasta l'océanu Árticu.[16] Esto confirmaríase pocu dempués nel nuevu revés qu'Alemaña sufriría na batalla de Kursk. El fracasu militar convenció a munchos oficiales de que Hitler taba llevando a Alemaña al desastre, acelerándose los planes pal so derrocamientu y dando como resultáu'l atentáu contra Hitler de 1944.[19] La ciudá de Stalingráu recibiría los títulu de Ciudá Heroica.[20]