L'Vachellia farnesiana ye una especie arbórea del xéneru Acacia dientro de la familia Fabaceae, subfamilia Mimosoideae.

  • Nota: Apocayá'l polifiléticu xéneru Acacia foi desmembráu en 5 xéneros monofiléticos coles especies del subxéneru Acacia movíes al nuevu xéneru Vachellia, y Acacia farnesiana quedando como la especie tipu de dichu xéneru como Vachellia farnesiana (L.) Wight & Arn..[1][2][3][4]
13-01-2023 09:04
Datos rápidos Estáu de caltenimientu, Clasificación científica ...
Vachellia farnesiana
Thumb
Estáu de caltenimientu
Thumb
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Mimosoideae
Xéneru: Vachellia
Subxéneru: Vachellia
Especie: Vachellia farnesiana
(L.) Wight & Arn.
Distribución
Thumb
Rangu de Acacia farnesiana
Sinonimia
  • Poponax farnesiana (L.) Raf.
  • Acacia farnesiana (L.) Willd.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Zarrar
Les especies d'árboles y plantes con nome común en llingua asturiana márquense como Nbot. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Descripción

Thumb
Plántula.
Thumb
Detalle del tueru con lenticeles.
Thumb
Detalle, con ramines, escayos axustares, fueyes, capítulos florales,...
Thumb
Llegume inmadura abierta coles sos 2 fileres de granes somorguiaes nuna magaya esponxosa.
Thumb
Frutos maduros
Thumb
Granes

Forma. Arbustu espinosu o árbol pequeñu, perennifoliu o subcaducifoliu, de 1 a 2 m d'altor la forma arbustiva y de 3 a 10 m la forma arbórea, con un diámetru al altor del pechu d'hasta 40 cm.

Copa / Fueyes. Copa arrondada. Fueyes bipinnaes, alternes, con estípules espinoses rectes de 1-2cm de llargu, non engrosaes basalmente, d'un tamañu total de 2-8cm, incluyendo'l peciolu, con 2-8 pares de pinnes primaries opuestes y 10-25 pares de foliolos secundarios de 2-7 por 0,75-1mm.

Tueru / Cañes. Tueru curtiu y delgáu, bien definíu, abondosamente ramificáu dende la base. Cañes ascendentes y dacuando horizontales, zigzagueantes con ángulu a nivel de les axiles foliares, provistes d'escayos de 6 a 25mm de llargor. Corteza: Esterna, llisa cuando moza y fisurada cuando vieya, gris plomiza a gris parda escura, con abondoses lenticeles. Interna, crema amarellentada, fibrosa, con marcáu golor y sabor a ayu. Grosez total: 5-6mm.

Flores. Flores en glomérulos de color mariellu, aniciaes nes axiles de les estípules espinoses, solitaries o en grupos de 2 a 3. Bien arumaes, de 5mm de llargu; mota verde, campanuláu, papiraceu de 1,5-1,75mm de llargu; corola amarellentada o verdosa, de 2,5-3mm de llargu.

Frutu. Llegumes moreno-acolorataes, dures, subcilíndriques, solitaries o arrexuntaes, de 2-10cm de llargu, terminaes nuna punta aguda, cáscares coriacees, fuertes y llises o oblicuamente estriaes, indehiscentes/tardíamente dehiscentes. Permanecen nel árbol dempués de maurecer.[5]

Grana. Granes reniformes, de 7-8 por 5-6mm ,llises, de color castañu, con pleurograma abiertu y dispuestes en dos fileres (una en cada vaina), ensin tabiques inter-granes y somorguiaes nuna magaya esponxosa ablancazada. Funículu filiforme y daqué retorcigañáu; filu apical a subapical. Testa impermeable a l'agua.[6][7]

Distribución y hábitat

Thumb
Acacia de Tepatitlan,Méxicu

La especie ye orixinaria d'América tropical, dende'l sur d'Estaos Xuníos (Florida, Louisiana, Texas y California) hasta Brasil y Colombia y Perú,[8] y foi llevada a Europa nos años 1600 dende Santu Domingu polos Xesuites. Espardióse y naturalizóse en munches zones tropical y caliente del globu, pero nun ta claru si esti espardimientu débese primordialmente pola mor natural o antropoxénica.[9]

La planta foi apocayá llevada a munchos nuevos allugamientos por mano del home, y ye seria maleza en Fixi.

Ye planta poco desixente en cuanto al suelu, pero espolleta bien nos secos, salinos ya inclusive sódicos. Presta-y les zones soleyeres y aguanta bien el secañu.

Taxonomía

Acacia farnesiana describióse por Carlos Linneo como Mimosa farnesiana (basiónimo) en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1083–1084, y publicada por Carl Ludwig Willdenow en 1806 (Linnaei species plantarum).[10]

Etimoloxía

Acacia: nome xenéricu deriváu del griegu ακακία (akakia), que foi dau pol botánicu Griegu Pedanius Dioscorides (e. C. 90-40) pal árbol melecinal A. nilotica nel so llibru De Materia Medica.[11] El nome remanez de la pallabra griega, ακις (akis, escayos).[12]

farnesiana: epítetu del Llatín dedicáu a Odoardo Farnese (1573-1626) de la familia noble italiana Farnese que, dempués de 1550 y sol patrociniu del cardenal Alessandro Farnese, caltuvo dalgunos de los primeros xardinos privaos botánicos d'Europa en Roma, mientres los sieglos XVI y XVII. Tobia Aldini, conservador de dichos xardinos, espublizó un llibru en 1625 incluyendo a Acacia farnesiana que se recoyó de Santu Domingu por misioneros de la Compañía de Xesús, a la que la familia Farnese taba bien amestada.

Variedaes
  • Acacia farnesiana var. farnesiana (L.) Willd.
  • Acacia farnesiana var. guanacastensis H.D. Clarke, Seigler & Ebinger
Sinonimia
  • Acacia acicularis Humb. & Bonpl. ex Willd.
  • Acacia densiflora (Alexander ex Small) Cory
  • Acacia edulis Humb. & Bonpl. ex Willd.
  • Acacia ferox M.Martens & Galeotti
  • Acacia indica (Poir.) Desv.
  • Acacia lenticellata F.Muell.
  • Acacia minuta (M.E.Jones) R.M.Beauch.
  • Acacia minuta subsp. minuta
  • Acacia pedunculata Willd.
  • Acacia smallii Isely
  • Farnesia odora Gasp.
  • Farnesiana odora Gasp.
  • Mimosa acicularis Poir.
  • Mimosa arcuata M.Martens & Galeotti
  • Mimosa farnesiana L.
  • Mimosa indica Poir.
  • Mimosa pedunculata (Willd.) Poir.
  • Mimosa suaveolens Salisb.
  • Pithecellobium acuminatum M.E.Jones
  • Pithecellobium minutum M.E.Jones
  • Poponax farnesiana (L.) Raf.
  • Vachellia densiflora Alexander ex Small
  • Vachellia farnesiana (L.) Wight & Arn.
  • Vachellia farnesiana var. minuta (M.E. Jones) Seigler & Ebinger[13][8]

Ver tamién

Referencies

Enllaces esternos

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.