Martín Almagro Basch
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Martín Almagro Basch, naixito de Tramacastiella (Sierra d'Albarracín) o 17 d'abril de 1911 y muerto en Madrit (Espanya) o 28 d'agosto de 1984, estió un destacato prehistoriador y arqueologo aragonés, encara que a suya mai yera d'orichen hongaro. Estudió en a Universidat de Valencia y dimpués en a Universidat Complutense de Madrit, a on se licenció en Historia en 1932 y en Dreito en 1934, ta dimpués continar a suya formación en os anyos 1930 en Alemanya, tenendo como mayestros a personalidaz como o paleontologo Hugo Obermaier u l'arqueologo Leo Viktor Frobenius.
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Martín Almagro Basch | |
---|---|
Información personal | |
Calendata de naixencia | 17 d'abril de 1911 |
Puesto de naixencia | Tramacastiella (Sierra d'Albarracín) |
Calendata de muerte | 28 d'agosto de 1984 |
Puesto de muerte | Madrit (Espanya) |
Ocupación | Prehistoriador y arqueologo |
En tener un profundo intrés por a Historia d'Aragón, en 1942 publicó os suyos primers treballos arqueolochicos feitos en a localidat aragonesa de Griegos, desembolicando dende ixe inte cuantos treballos arredol d'Aragón y d'atros puestos amanatos, destacando por o suyo intrés en l'arte levantín.
En 1941 se convertió en Catedratico en a Universidat de Barcelona, estando tamién en 1939-1956 director d'o Museu Arqueolochico de Barcelona. Dende 1947 dirichió tamién l'Instituto d'Estudios Turolenses, y en 1954 se convertió en Catedratico en a Universidat de Madrit, asumindo en 1957 a dirección d'o Museu Arqueolochico Nacional. Antiparte, dirichió a misión arqueolochica espanyola a Nubia.
Predecesor: Augusto Fernández de Avilés y Álvarez-Ossorio |
Director d'o Museu Arqueolochico Nacional 1968-1981 |
Succesor: Eduardo Ripoll Perelló |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.