La conchugación incoativa de verbos acabaus en -eixer en aragonés corresponde a verbos que derivan de verbos acabaus en -ĒSCERE que no plegoron a prener infinitivos en -ĪRE, quedando en la segunda conchugación latina u la tercera y evolucionando ta un grupo especial de verbos irregulars adintro de la segunda conchugación aragonesa que tienen una flexión verbal pareixida a la de la conchugación incoativa de verbos acabaus en -ir, que partindo de lo mesmo orichen siguió una evolución pareixida a la de las luengas romances extrapeninsulars.
 |
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Ya en la baixa Edat Meya tenioron una evolución enta formas en -ecer comuns con lo castellano, y en las parlas altoaragonesas las formas orichinals d'acuerdo con la fonetica aragonesa son minoritarias y se troban sobre tot en aragonés oriental y centro-oriental. En la zona occidental no se conserva que en ansotano.
Son verbos que tienen conchugación incoativa con afixo -eix- (u -ec-) en aragonés:
- Abasteixer, aborreixer, acaeixer, aconteixer, acreixer, adoleixer, agradeixer, amaneixer, amareixer, amorteixer, apareixer, apeteixer, atapeixer, atardeixer, careixer, compadeixer, compareixer, conoixer / coneixer, conteixer, creixer, decreixer, desabasteixer, desconoixer / desconeixer, desfavoreixer, desmereixer, desobedeixer, empobreixer, enalteixer, enardeixer, ennobleixer, enterneixer, entristeixer, escaeixer, escarneixer, escureixer, esmorteixer, estremeixer, esvaneixer, favoreixer, feneixer, floreixer, fortaleixer, guarneixer, humideixer, mareixer, marreixer, meixer, mereixer, naixer, obedeixer, padeixer, paixer, palideixer, pareixer, pereixer, permaneixer, perteneixer, podreixer, pudreixer, reapareixer, reblandeixer, rechoveneixer, reconoixer, recreixer, recrudeixer, refloreixer, renaixer, resplandeixer, y sobreixer.
Lo verbo obedeixer se conoixe de l'aragonés medieval, en benasqués, que ye la parla altoaragonesa actual que conserva millor la forma orichinal d'estas formas se presenta como obedecer /obedesé/.[1]
Beluns d'estos verbos han teniu dobletz en -ir en aragonés medieval (esmortir, finir), u encara en tienen en aragonés benasqués (fllorir, marrir).[1]
Present d'indicativo
Lo present d'indicativo ye, en la suya forma orichinal.
| Present d'indicativo |
| Pareixco |
| Pareixes |
| Pareix(e) |
| Pareixem(os) |
| Pareixetz |
| Pareixen |
La forma mes común en l'actualidat ye:
| Present d'indicativo |
| Parezco |
| Pareces |
| Parec(e) |
| Parecem(os) |
| Parecetz |
| Parecen |
Present de subchuntivo
Lo present de subchuntivo ye, en la suya forma orichinal:
| Present de subchuntivo |
| Pareixca |
| Pareixcas |
| Pareixca |
| Pareixcam(os) |
| Pareixcatz |
| Pareixcan |
La forma mes común en l'actualidat ye:
| Present de subchuntivo |
| Parezca |
| Parezcas |
| Parezca |
| Parezcam(os) |
| Parezcatz |
| Parezcan |
Referencias
Bibliografía
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
