![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Iglesia_de_Santa_Mar%25C3%25ADa_La_Mayor_-Berbegal-.jpg/640px-Iglesia_de_Santa_Mar%25C3%25ADa_La_Mayor_-Berbegal-.jpg&w=640&q=50)
Ilesia de Santa María la Mayor de Berbegal
From Wikipedia, the free encyclopedia
A ilesia de Santa María la Mayor u Santa María la Blanca ye una ilesia que se troba en o municipio de Berbegal, en a comarca d'o Semontano de Balbastro y provincia de Uesca, en Aragón. Fue construyida a principios d'o sieglo XI pero en 1174 ya consta que la ilesia ye parcialment esboldregada.[1] Reconstruyida en o sieglo XII en estilo Romanico aragonésromanico tardano y reconstruyida en epoca posterior, lo que chustificaría a mezcla d'os estilos romanico en a cabecera y gotico en a nau y en a torre.[1] A causa d'a suya importancia tenió lo rango de colechiata.
Ilesia de Santa María la Mayor | |
---|---|
![]() | |
Situación cheografica | |
Estau | |
País | |
' | |
Situación | ![]() |
Adreza | Plaza d'Espanya, 5 |
Coordenatas | |
Archidiocesi | |
Diocesi | Uesca |
Arcipestrau | Sesa-Berbegal |
Información cheneral | |
Advocación | Santa María |
Culto | Cristianismo |
Orden | |
Rector | |
Vicario parroquial | |
2.º Vicario parroquial | |
Mosen | |
Propietario | |
Administrador | |
Director | |
Coste | {{{coste}}} |
Vesitable | |
Altaria | |
Pisos | |
Amplaria | |
Largaria | |
Superficie | |
Diametro | |
Aforo | |
Altaria s.r.m. | |
Atras | |
Alcance | |
Iluminación | |
Potencia | |
Arquitectura | |
Tipo | Ilesia Antiga colechiata |
Estilo | Romanico |
Función | |
Catalogación | Bien d'Intrés Cultural |
Materials | |
Construcción | |
Construcción | Sieglo XII |
Fundador | |
Inicio | |
Fin | |
Inauguración | |
Destrucción | |
Arquitecto | |
Incheniero estructural | |
Incheniero de servicios | |
Incheniero civil | |
Atros | |
Premios | |
Pachina web | |
Localización | |
A edificación romanica constaba d'un molimental edificio de tres naus,[1] transepto, cimborio, cabecera de tres absides y cuantas portiadas molimentals. En zaguerías d'o sieglo XII se remató precipitadament parti d'un segundo trampo. A planta heba d'estar de cruz latina encara que por motivos economicos habioron de zarrar-la de malas trazas.